2007/06/16

Continuarà.....

Avui s'han constituït els ajuntaments, desprès d'àrdues i trafegoses negociacions. Ha estat un període interessant i ple de notícies per a un bloc.

Aquest G-C es va iniciar ara fa un any amb el desig de crear un espai obert on s’expliquessin històries als gironins; alguna cosa més del que publiquen els diaris.

A més, un bloc també permet expressar l’opinió dels qui el llegeixen i així ho ha fet tothom que ha volgut, nosaltres només hem esborrat algun comentari ofensiu per a alguna persona en concret, la resta ha dit el que li ha semblat, i aquesta és la gràcia, vosaltres heu fet la meitat de la feina.

Ara que hem acomplert un any i que s’enceta un període polític que ens donarà molta feina, ens anem a treballar de valent...això no vol dir que no tornem en qualsevol moment, per a posar una mica de pebre i sal al dia a dia gironí...mentrestant salut i sort a tothom...en qualsevol moment hi tornarem a ser...gràcies.

2007/06/14

The Dream team en hores baixes

Els resultats dels pactes post-electorals han generat situacions impensables fa un mes.
La democràcia és així i s'endú fins els més segurs, perquè no nomès és què han votat els electors sinó després, què han decidit els elegits, i no sempre s'acompleix el rite.
L'exemple, el Dreamteam conver que s'ha quedat a vestidors i no han mantingut la categoria a divisió d'honor: Torramadé a Salt, Guinard a l'Escala, Pàramo a Roses, Lobato a Sant Feliu i Soler a Calonge.
El símil esportiu ens diu que restaràn a banqueta tota la legislatura.
El joc és aquest, encara que alguns s'ho mereixien més que d'altres.
Però, potser les sorpreses no es queden aquí, la legislatura és llarga i les possibilitats moltes, que els pactes el que tenen és això que s'acorden i es poden desfer igual de ràpid, o no?...

2007/06/13

Bombos i Platerets!!!

Ha entrat... ha entrat, de tres.... de tres!!! I l'àrbitre ha xiulat el final del partit...la Plaça del Vi torna a tenir tripartit d'esquerres. G-C no ha dubtat mai de que seria així, la informació s'ha de compartir.
El cartipàs té algunes novetats, però no són significatives, és al Consell de Presidència on trobarem el rovell de l'ou de la nova legislatura i on es veurà de quin peu calcen tots plegats, els qui el volien i els qui no el volien, que decidir no és tan fàcil com sembla.
Ara toca treballar de valent per demostrar que Girona segueix sent un exemple de ciutat superior, amb qualitat de vida, amb glamour...i què més dóna si el Consell Comarcal del Gironès se'l reparteixen entre els d'esquerra i els convers? cap problema...alguna cosa havien de tenir, i així tots contents...L'amo, i els altres amos, ja ho tenen controlat.

L'Anna confia en el triple final

L'Anna de la Plaça del Vi,com a bona jugadora de bàsquet, confia en el triple final per conservar la cadira.
La cistella sembla que està molt alta en aquest moment, però ella utilitzarà els recursos dels anys i la pràctica per encistellar en el darrer segon per això tensa el partit, perquè se sap guanyadora.
La Cristineta no se'n sap avenir de les dobles faltes, els quatre anys de picar pedra li han estat esgotadors i els moviments de banqueta a can esquerra no li posen fàcil. L'ecologista de disseny Olòriz, de la seva banda, està necessitant el massatgista, als seus els ha dit que no es vol vendre per un plat de llenties. Mentre, en Puigdemont, paladeja la glòria, però el periodista, que se sent com un astronauta a la nau de llençament, té fama de que comença moltes coses i no n'acaba cap...
La final four pendent del xiulet de l'àrbitre!!!

2007/06/12

Vilert acarona la Dipu

G-C ha sabut d'alguns dels amics de l'Enric Vilert que l'alcalde de Vilablareix ja encanyona la Dipu, ufanòs diu top secret que serà seva. Els pactes han fet que la joia de la corona sigui una poltrona per Esquerra; el Vilert ja prepara el salt a la butaca que ocupava el Pàramo però que tan sovint feia servir el Torramadé. L'Enric és un crack que se l'haurà de collar per això els sociates gironins miren de ser aprop en els famosos moments de nervi, no fos que el vegin els periodistes. De fet, Vilert no està fi perquè a casa va perdre vots a les munis però el caramel de la Dipu li facilita posar els amics a la dreta del senyor.
Les subvencions del castell arriben a omplir moltes butxaques, ara tot serà qüestió de canviar de parella de ball: abans els convers i ara els sociates, que observen de reüll aquest republicà de caràcter fort.

2007/06/08

Girona, la desitjada

El cartipàs es fa valdre. La Pagans s'ho vol fer pagar això del Consell de presidència. No és fàcil d'empassar que et vigilin la feina dia i nit, i menys quan estàs acostumada a fer i desfer sense aturador.
Les demandes d'Esquerra i els ecologistes de disseny són dures. Les raons, obvies: per part d'Esquerra perquè l'acord ve donat dès de Bcn, i l'Alsina s'ho fa pagar. Per part d'ICV perquè s'han de fer perdonar les vagues de mossos, la no dimissió de Saura i el decrèdit davant determinades actuacions de determinats gironins com el Boada.
Tot plegat està dat i beneït, però i què tal si sortim al Telenotícies tot el cap de setmana i així justifiquem l'acord, a bombo i plateret, el dilluns?

2007/06/07

G-C dóna la benvinguda a la Núria Pòrtulas

G-C dóna la benvinguda a la Núria Pòrtulas perquè s’ha acomplert el que tothom estava esperant, que tornés a casa. G-C està amb Sarrià de Ter i contra la injustícia que ha patit la Núria, i tot el poble.
El seu alliberament és un èxit de la societat
sarrianenca i gironina més que d'en Boada , el mosso d'en Saura , que no ha sabut estar a l’alçada. Com tampoc l’ecologista Saura, que sembla tenir els dies comptats després de les manis de mossos i de que el felicités la jefa-Tura, que es mor de ganes de tornar a recuperar la poltrona dels de la porra i la gorra .

Aquest alliberament tampoc no és mèrit dels advocattos Salellas perquè tots els gironins sabem quin peu calcen : són mediàtics i prou . Tot el mèrit de la societat gironina , sarrianenca i catalana.

G-C serà a rebre la Núria . Benvinguda!!


2007/06/06

L'Anna manarà a la Plaça del Vi

El tripartit gironí ha desbloquejat les negociacions i han arribat a un acord per un govern catalanista i d'esquerres a l'Ajuntament de Girona. L’Anna tindrà el poder a la Plaça del Vi i manarà amb l’estilogràfica i la ciclista. La Cristineta i l’Olòriz saben que Girona està en bones mans si hi ha el PSC a l’alcaldia. Ara la idea és que el cartipàs municipal estigui enllestit dissabte.

El consell de presidència s'estrenarà aquesta legislatura. El PSC vol que sigui de caràcter polític, en mans dels regidors, però ERC i els ecologistes de disseny pretenen que gestioni. Ara ja va en serio i veure’m que farà el Puigdemont, un conver més que se l’ha fotut i que haurà de decidir si es queda avorrit al Parc de les Feres o bé aposta per picar pedra a Girona, que no se sap què és pitjor.

L'amo sempre és l'amo

Quim Nadal, l'amo, no ha tingut quota mediàtica en aquestes negociacions dels tripartits però està amagat rere els focus. Es dedica, com a bon gastrònom que és, com els de G-C, a cuinar els pactes. Encara que no hi sigui, l’amo té en Pep Quintantas, l’home de la gabardina, per estar al tanto de com van les coses que ell ha gestat en silenci. L’amo té el mèrit de saber estar i fabricar el moment dels qui han governat durant tants anys perquè ha picat molta pedra. Ara ha caigut la Dipu, amb la gran enrabiada dels convers, i es mantindrà la Plaça del Vi amb l’Anna, que vistos els rivals i les rivals, és la millor candidata amb diferència. Així aniran caient altres alcaldies com les de Roses i Salt, perquè és qüestió de deixar passar només unes horetes. L’amo ben amagat i en solitari; controla, escapant-se allà on alguns i algunes sabem.

Esquerra en el prime time

Hi ha qui per sortir al Telenotícies fa el que sigui, que ja sabeu que no ets ningú si no tens el teu minut de glòria al prime time de la pantalla. Per això Esquerra, que ja sap el que és tocar cuixa perquè s'ha fet adulta, Huguet dixit, i li agrada molt, fa i desfà, fent pactes a tort i a dret per no només ser adulta sinó semblar-ho; però té uns "reagrupaments" unes "corrents d'opinió" que es mouen com anguiles. Puitxi, encarregat de controlar el pati, està movent fitxa i ha fet sortir als nens macos del partit al Parlament per a fer una contra-contra-corrent d'opinió i ser protagonista del Telenotícies...vés que no hagi de deixar ell també la poltrona per salvar la cara, que aquesta vegada li tocaria en ell ser el sacrificat...vés que no li facin el sorpasso els més amics...

El Castell ha caigut

Van caient els grans castells convers....la negociació de Marina Geli aquests dies amb els d'Esquerra ha donat resultat i la Diputació de Girona, bastió conver de fa trenta anys estarà ara en mans de l'esquerra.
Ahir a la nit els convers passejaven pels carrers amb tristor i dessencís; en Pàramo no se'n sabia avenir, ell que és tot un senyor.
Però els números canten i els pactes són la política: 12 a 15.
Ara anem cap a l'Ajuntament, on l'acord està pràcticament tancat, es diguin com es diguin els consells: consultius, ordenatius, preferents, normatius...l'esquerra, catalanista i de progrés governarà a Girona, i molt aviat, potser en menys temps del que sembla també a Barcelona. Els acords van en bicing però van...

2007/06/05

Olòriz amb les claus a la ma

La setmana està plena de claus. Les que poden obrir el proper tripartit de Girona, i de retruc els tripartits arreu.
La reunió d'ahir va ser feinera, no tot està fet, però s'encamina cap a la reedició del tripartit a Girona.
Aquest consell municipal on la Pagans vol seguir essent alcaldessa, prefigura un acord que de portens endins, fa dies que està escrit i signat, perquè Alsina i sobretot Olòriz, tenen les claus a la mà, i l'opció esquerra i de progrès és l'escollida. Descartada la sociovergència, i els assaigs de pactes contra natura amb els convers, tot i la bona predisposició de Puigdemont, la feina està pràcticament feta. La següent és Barcelona, que farà el mateix, tot i els estirabots portabellins. El model Girona s'imposa de la mà dels ecologistes de disseny.

2007/06/03

Huracà Carretero

A Esquerra no volen ni parlar d’en Carretero, el metge de Puigcerdà, però el temps li dona la raó.
Si havi
a estat la ma dreta dels capos , ara ni el saluden i li fan boicot, .
E
ls resultats de diumenge passat juguen a favor seu i això es una trencament entre el Carod i el Puitxi que sempre l'havia defensat i ara es troba en fals.
L’affaire Portabella no és més una crisi artificial per amagar-ne una altra, la real, la que qüestiona el propi sistema del partit, on els que estan a la poltrona de la Gene van per un cantó i els que se l’han jugat a les trinxeres municipals per una altra, on han vist com els marginals CUP els han pres bona part del que havien guanyat als convers, quan no els mateixos convers. És el preu de fer-se grans, com avisava el guru Cardús, que ja no compta tampoc com abans, i així els va. Ara la proposta de congrés per a la tardor que propugna Carretero els posa en la tessitura de les grans decisions. Hauran de demostrar que no són un bluff a l’oasi polític de la Roca Montilla.

2007/06/02

Puigdemont envoltat de verd

Les cases de colors de la vora de l'Onyar estan fent de fons d'escriptori per a alguns que han penjat pancartes per fer que el Puitxi i el Carot (?) donin el vist i plau al tàndem Alsina-Olòriz. G-C ha comprovat que el cafè que s'han près a l'hotel avui el Puigdemont i la parelleta feliç Alsina-Olòriz ha anat d'allò més bé, i com que la vena carreteril a Girona és majoritària, la campanya interna no ha fet més que començar.
Puigdemont no se'n sap avenir de tant de verd i verdures com l'envolten, entre carots i ecologistes de disseny. Haurien de recordar que per empassar-se el bon vi de la Plaça cal un bon tall de vedella gironina, que tanta verdura no els sentarà bé, que ja sabem que és laxant...

2007/06/01

Desfullant la margarida: Girona power

En aquesta setmana postelectoral que sembla un Dragon Khan, alguns gaudeixen desfullant la margarida..i Girona està en el rovell de l'ou de la gernació de pactes novedosos arreu. Les converses entre la Pagans, l'Olòriz i l'Alsina no van per bon camí ni ahir ni avui. S'han donat temps fins a dilluns per, en aquest cap de setmana ventòs i estrany, arribar a conclusions. Mentre Puigdemont ofereix l'oro i el moro a tort i a dret perquè es veu alcalde a la Plaça del Vi... Esquerra li està posant fàcil als convers els pactes i els maridatges encara que siguin contra natura, que fins i tot amb el PP pacten, tot i que a contracor del que el mateix Carod o el Puitxi vagin dient, perquè l'ombra de Carretero i de la CUP és allargada i pot fer negra nit al congrès extraordinari que es veu a venir a l'estiu. Els convers també estan pendents de congrès extraordinari i els sociates, freds per les novetats, hauran de fer un darrer esforç per no perdre la pole en aquesta segona carrera postelectoral.

2007/05/31

Lucky Luke Castel contra els Dalton

El Cabrera és un dels cadàvers dels germans Dalton-Veray i quan deixa anar la llengua encara en diu alguna de grossa. El mateix ha passat amb el body guard Jean Castel, que s'ha atrevit a dir el que pensa en públic. L'exsecretari general del PP i número dos a la llista per l'Ajuntament de Girona ha desenfundant les pistoles emulant Lucky Luke i ha carregat contra els Dalton. S'ha carregat la presidenta del PP a Girona i cap de llista a l'Ajuntament, Conchita Veray, i el diputat del PP per Girona, Enric Millo, a qui ha acusat de deixar el partit en pilota picada.
En Castel ha posat el dit a la llaga amb dos pilotetes: ha dit un soto voce que la Veray espera que el Millo sigui inhabilitat pel cas Treball per ser número 1 a les llistes de les generals. I també diu que Millo cobra un sou del partit i que ho manté amagat mentre que el propi Castel no ha cobrat ni un euro per fer de secretari general. Aquest agosarat Castel Lucky Luke té el suport del pippiolo Víctor Nalda, un neoperiquito que vol que el PP faci fora la Veray i el Millo. G-C avança que els Dalton han guanyat la partida perquè el PP de Girona és la seva joguina i aquesta és una batalleta de dibuixos animats, per tant els vaquers s'han quedat sense carnet a la veu de: Forasters, a Girona nomès cabem els Dalton i els seus...

2007/05/30

Olòriz encantat de conèixer en Puigdemont

L'olla bull desprès dels resultats de diumenge. El canvi de resultats fa que la correlació de forces propicii possibilitats de pactes que fins ara no eren possibles.
Puigdemont, decidit a que ningú li passi la ma per la cara li està fent la millor cara a l'Olòriz que s'ha convertit en el rei del mambo del pacte gironí. G-C ha pogut saber que la oferta ja està feta en ferm i un pacte "contra natura" entre convers, esquerra i ecologistes de disseny està sobre la taula.
La trentena d'anys de sociates a la Plaça del Vi fa que tothom estigui intentant jugar al canvi, sigui com sigui; i encara que la Pagans ja té al sac la Cristina Alsina; no pot descuidar el Joan Olòriz, que, amb la Terès i el Pardo, sorpresa altra vegada, podrien preferir novetats a palau. Els daus estan en l'aire i qui millori l'oferta s'endurà la vara de comandament.

2007/05/29

Els Dalton Veray preocupats pels resultats

La família Veray està preocupada perquè els resultats electorals no els han estat favorables i han perdut un regidor a Girona. Tenien enquestes que els permetien ser optimistes però ai las! han perdut un regidor, tot i que no han caigut en picat com esquerra o sociates. És una llàstima per als del PP però la política és així de dura i mentre no canvii la lei, ja se sap: "unas veces se gana y otras se pierde", ells a casa nostra "más bien pierden"... Conchita Veray ho deu estar passant malament perquè perdre una regidor desprès d'una campanya que no li ha permès ni anar a veure la final del seu estimat Espanyol, és més dur del que sembla. És clar que ciudadanos els ha près molt del vot que tenien encara que no ho vulguin reconèixer..ni el color taronja els ha salvat..

Preparant les generals

Veient com han anat els resultats del PSOE a la Villa y Corte i després de la dura competència amb el PP, el nucli dur de Zapatero està valorant la possibilitat d'avançar les eleccions generals al novembre. Hi ha dues tendències que "mullen" l'orella de ZP, per una banda la del "màquina" Rubalcaba, que es vol esperar al març, i per l'altra la del veterà Alfonso Guerra, que amb això de que el PP hagi guanyat terreny per conceptes tan arriscats com els del País Basc i l'Espanya federal demana amb la insistència que el caracteritza que s'avancin les generals. És en aquesta cruïlla que el talante del ZP trontolla. Ell ja ha sondejat la roca Montilla per saber com estan les coses a casa nostra i el Monti, fred i calculador, vol deixar passar un dies abans de confirmar de quina manera es mullarà. Passi el que passi les generals seran com una criatura perquè queden nou mesos si són el març i si s'avancen serà com un prematur..esperem que no necessitin incubadora.

2007/05/27

L'esquerra ha guanyat

Catalunya és dès d'avui més esquerrana que ahir. Els resultats són evidents, les quatre capitals són dels socialistes perquè cau al sac Tarragona, amb escreix de vots. A Lleida revaliden la majoria, i a Barcelona, Hereu manté l'avantatge per retenir l'alcaldia amb el tripartit.
A Girona, la Pagans manté la majoria i s'ha de felicitar els d'ICV pels bons resultats, la qual cosa possibilitarà un pacte practicament fet amb la Pagans.
Tot i l'augment dels convers, no tindran cap possibilitat; baixa el PP i no surten els de la CUP, una altra vegada serà.
G-C celebra els resultats perquè confirmen els desitjos que venim expressant, tot i la baixa participació, aiii les platges!...
per tant continuarà el govern catalanista, progressista i d'esquerres, el nostre!!!

2007/05/26

Festa de la democràcia

No tothom té la possibilitat de votar arreu del món per això diumenge és la festa de la democràcia a casa nostra. A més les eleccions municipals són les més properes a la gent, aquelles on la veïna o el veí es presenten a les llistes. G-C, en la seva línia d’esquerres, encoratja tothom a anar a votar, a fer servir el dret a dir la nostra. Masses anys hem patit desgoverns o governs no massa interessats en el poder municipal; ara hauríem d’anar cap a les veritables llistes obertes, el repte de les esquerres del segle XXI; les dretes ja sabem que no hi juguen. Els resultats seran els que siguin, i qui guanyi la porra estarà content, però tots hi guanyarem pensant en esquerres, en “sinistra”, en “gauche”...Ho celebrarem!!! G-C manté la fidelitat a l’Entesa que necessita el país.

2007/05/25

La porra per diumenge

Les eleccions estan a tocar, els partits estan fent l'sprint final, les grans espases han fitxat totes, dels del presi fins al Mas.
Ara toca arriscar-se i mirar d'encertar-la al màxim, i perquè no sigui dit, aquí va la porra de G-C:
11 psc; 5 ciu; 4 erc; 3 pp; 2 icv
S'admeten contrapopostes i elucubracions, no hi ha premi pecuniari però qui guanyi podrà dir que és un expert en endevinalles electorals, i tal i com estan les feines aquest segle, potser ho tindrà bé i tot...

2007/05/23

La cúpula sociata a Girona

L'acte central dels sociates a Girona serà aquesta nit al Parc Central, amb estrelles invitades: la Roca Montilla i l'amo Nadal estaran per donar suport amb totes les lletres a la Pagans per mantenir la majoria.
No ens estem de res a Girona, els grans capos han passat per aquí: Carod la setmana passada, Saura també, i Piqué aquí a prop, a Salt...(per cert l'Acebes nomès s'ha atrevit a venir i tancar-se a l'hotel Princesa Sofia de Bcn, com que venen a territori estranger segons l'Espe...)
Les dades que manegen els sociates els fan estar tranquils, tot i que la Roca no vol jugar-se res i per això estarà aquesta nit a Girona. Desprès la Pagans i l'amo el portaran a sopar...i mentre en Maragall rumia si torna a sortir del cau i a donar titulars...

2007/05/22

La Roca Montilla posa ordre a Universitats

El pollo d'Universitats havia arribat a un punt de desgavell que els rectors anaven a queixar-se al presi Montilla perquè ja no sabien què fer. Mal que ens pesi la gironina Palmada no s'està lluïnt precissament i ara no sabem quant aguantarà, clar que amb l'amo que té no deu ser fàcil, que l'Huguet és un quad polític. Per tot això la Roca Montilla ha ordenat que es posi un cancerber al costat dels esquerrans d'Universitats, per redreçar l'entortolligament i aquest és Joan Majó, professor de la UPC. Araaaaa.....

2007/05/21

Trias els porta de cap

Quant les coses no surten bé, tot es torna agre i això està passant als convers. En castellà diuen: "a perro flaco, todo son pulgas" però Xavier Trias, l'alcaldable per Barcelona, fa temps que navega en aigües turbulentes i no s'enfonsa, per això la campanya la porta pel seu compte, sense utilitzar el partit i això posa dels nervis a més d'un.
Inclús l'Albertito està empipat perquè el Trias l'està descol·locant sabent que ell és l'assegurança pels convers.
La guàrdia pretoriana nomès fa que queixar-se de que el Trias va de verd i progre i que no segueix les consignes, encara que tot i la modernitat, els resultats esperats no són els que caldria i si el 27 això és així més d'un li farà pagar al venerable metge. Ell, mentre, camina i camina, amb samarreta i poma, perquè s'ho creu això de Barcelona, mal que li pesi a depèn qui del nucli dur conver.

Tindrem delegada a Madrid

L'entrebanc inexplicable d'el Martínez Fraile amb les declaracions sobre Maragall, el van posar directe al carrer per faltón. Mentre, el lloc de representació de la Gene a la Villa y Corte està per cobrir. G-C us pot avançar que la Roca Montilla ha pensat en un perfil de dona per cobrir el càrrec, serà perquè tingui més ma esquerra que el Fraile. Entre les candidates que es juguen el tiquet està la gironina Montserrat Palma, diputada a Madrid, la Caterina Mieras, la Carme Capdevila i la Meritxell Batet (sí aquella que es va casar amb el José María Lassalle, diputat del PP i bastió de la fundació FAES). Entre les candidates, potser aquesta té les de guanyar, ni que sigui perquè a casa té fil directe amb don Mariano, i així ho té tot cobert.

2007/05/20

Llibreta de campanya 2

G-C està treballant amb dades pròpies que hem contrastat sobre els resultats que s'esperen a les eleccions del diumenge vinent i sembla que serien aquests: La Pagans guanya dos o tres regidors, tot i l'absència de l'amo que ha volgut quedar-se en un segon pla per no molestar la deixeble, el tripartit assegurat i tot continua igual. A Barcelona, Hereu li treu un cap a Trias i amb la seguretat de que tot i sense majoria per un pèl, té assegurat el tret amb el tripartit. A Lleida, guanyen sociates de carrer, amb majoria, la terra ferma està ferma. I la sorpresa pot estar a Tarragona, sembla que sociates poden fer el sorpasso als convers, ara que Nadal no hi serà. Per tant, full d'asos a les capitals. Alguns deuen estar pendents de les generals per si necessiten agafar l'AVE...

Pesic no marxis!

No ens cansarem de dir-ho, G-C és fan incondicional de Pesic i quan sonen campanes de que pot marxar, ho diem: No Marxis Pesic!
Avui per tot Fontajau se sentia la remor de que Pesic té una oferta del Tau Vitòria que no serà fàcil de desestimar, tenint en compte la de vegades que l'entrenador s'ha queixat de les condicions en que està fent la feina, ell que és l'élit de l'élit.
Pesic és el mestre i Ivànovic és l'aprenent, per això surten com surten els partits. Per cert que tot i en campanya, la mestressa domine Pagans, imbuida de la primacia que li dona La Vanguardia amb les dades de l'enquesta on diuen que tornarà a guanyar o a reeditar el tripartit en el pitjor dels casos, es permet arribar a la mitja part a la llotja de Fontajau...

2007/05/19

Llibreta de campanya 1

A meitat de campanya no hi ha grans sorpreses, ni tan sols en els vestits, alguns semblen uniformats com la Pagans i l'Olòriz amb pantaló blanc i camisa taronja; o Puigdemont i Alsina, d'impol·lut vestit blanc; la Veray va de blau i els de la CUP, d'homes de Harrelson, que per despenjar cartells a la nit cal anar ben tapats, encara que no evitin ser vistos..ai les birres! I amb les propostes no van millor: Pagans se'n va a la Font de la Pólvora i promet esponjar el barri i millorar els accesos, mentre els canta "la canya" perquè aparquen a les voreres i embruten el carrer, ai! la mestressa manaire!; o l'Olòriz que com que és verd, se'n va a la Devesa i promet mobilitat sostenible amb aparcaments, com es menja? Puigdemont parla de la Plaça del Vi aprofitant la marxa d'Hisenda per millorar el servei municipal, quina gran novetat; o Alsina que promet regidors de barri i eixamplar voreres, en el més pur estil promesa electoral. I què dir de la Veray, seguint amb el lloc comú de comerciants i neteja de carrers, diu que té tota la voluntat del món, encara que sigui molt feixuga la campanya i no preveguin un augment dels seus, la dona es resigna d'entrada. No hi ha més.
Per què serà que el protagonisme se'l segueixen duent els expresidents Pujol i Maragall? En campanya, no hi ha ningú que els iguali a crear bons titulars...

2007/05/15

Píndoles electorals

La campanya electoral a Girona camina amb sabates toves, però tenim píndoles que energitzen el dia a dia:
Els d'esquerra , sense pudor, per boca de l'Alsina desitjen el tripartit que el model ja els va bé, mentre els que van marxar en el sagnant procès de selecció de candidats, com la Vilà, ara encapçalen el PRC. Els del PP ja no saben a quin sant encomanar-se, i com que el model Sarkozy és guanyador es dediquen a copiar però fora ciutat i tenim a Piqué que es passeja per Salt, per a dir el que no pot dir a ciutat. Els d'Iniciativa ja no saben com treure's de sobre el tema Pórtulas, i tenen l'oposició a casa amb el Garcia, malgrat Saura vulgui esmenar-li la plana al Cuní a la tele i l'Oróriz nomès pensa en tripartit perquè sino no tocarà cuixa. Els Convers per no ser menys, també segueixen el model Sarkozy (Madí ha estat quinze dies a París investigant mecanismes electorals, a veure si n'aprèn del savoir faire francès..) i Puigdemont intenta donar imatge de seriòs i de recanvi possible, lluitant contra els elements de tempesta que signifiquen el convenciment del tripartit. I què dir dels sociates?, la Pagans va de sobrada perquè sap que ho té bé per continuar, que no passi com al Barça que de tan sobrats van arrosegats per la gespa i les flors de Girona no subjecten tant...

2007/05/13

Laporta xuleja

Els esports com les verbenes, són per fer-se veure i mirar de tocar cuixa ni que sigui aprofitant que l'altra està tocada per l'alcohol. Laporta vol tocar cuixa i no li estan sortint les coses com ell pretenia per a aquest any, i comença a prendre decissions. Avui al paddock de Montmeló, una altra verbena aquesta dels F1, hi havien tots els vips: Carod negociava el contracte del Circuit fins al 2016 amb l'Ecclestone i Laporta xulejava de la compra de jugadors nous per a la temporada vinent. Sembla ser que, com que Rikjaard ja té el peu a les Bahames (com G-C ja va avançar fa mesos) els del servei de premsa de Can Barça ja el deixen de banda i parlen de les noves adquisicions sense vergonya, la última que es ventil·lava avui a Montmeló és que Guti estaria en els tempteigs. Laporta segueix xulejant però no li queden gaires motius, la veritat.

2007/05/11

La foguera de les vanitats de Joan Puig

El polític més "rosa" de la galaxia gironina, Joan Puig, presenta llibre: "Què pensen de Joan Puig...i què diu ell", prologat per l'inestimable Puitxi, on recull articles d'opinió i escrits d'altres sobre ell mateix.
Un exercici d'egocentrisme humà, lloable en aquells que tenen molt a dir, però no gaire recomanable per a un polític com Puig. Perquè es una miquetona passat de voltes presentar un llibre, sobre tú mateix, en plena campanya electoral i prologat pel teu amo. L'eclèctic Puig s'ofega en la seva pròpia foguera de les vanitats, mentre a Blanes no és que rendeixi gaire la forma de fer, que més que política de'esquerres sembla política de fer-se veure el més possible.

La penjada de la primera nit electoral

Algú va penjar cartells ahir?
Algú pensava que començava la campanya electoral municipal? Potser no gaires, de fet alguns van fer una "penjada de cartell" virtual com els sociates, és més, ni l'amo hi era...
D'altres estaven sopant fora, i molts estaven mirant ..el desastre! La depressió és total i l'enuig absolut.
Amb la gran estratègia que havien preparat els serveis mediàtics de Moncloa: final al Bernabéu, ZP a la llotja, Barça guanyador i foto amb el Rei, ZP i Puyol triomfants.. i vet aquí que el Schuster, vell coneixedor de les debilitats de can barça, aconsegueix la victòria.
L'Estatut trontolla a les clavegueres del constitucional i ZP no troba foto, mentre els candidats engeguen campanya amb la sensació de que tot està dat i beneït...

2007/05/08

El presi com una roca

Les dimissions han arribat al tripartit. Això de governar no és tan fàcil, tot i que tots en tenen de pràctica, però quan es toca cuixa de veritat, salten espurnes. Martínez Fraile ha volgut cobrar-se no haver estat el successor de Maragall a l'alcaldia de Barcelona i només ha aconseguit perdre-ho tot. És el que té pensar que si estàs a Madrid, ets el rei. El presi Montilla és una roca, un mur, i quan no li quadra el que té previst, és capaç de carregar-se el més amic. I aquesta només és l'anècdota. Després de les municipals les cadires es començaran a moure, que la ressaca maragalliana està per sortir. Tetes, i afins tenen les de perdre, i de pas, aquells i aquelles que no estan a l'alçada del que s'esperava d'ells i d'elles.
Per què serà que justament en els temes més importants per al país és on els moviments són més sonats? Per què tanta discussió sobre l'aeroport o sobre renfe, i mentre, on està la inversió per any i persona en educació a Catalunya? Doncs a la cua d'Europa.

2007/05/06

Piqué preocupat per Girona

Josep Piqué va estar dissabte a Girona per donar moral a la Veray que les previsions no són gaire alegres per a la llista pepera. Sembla que, estadística en mà, perden un regidor i passen ara a tenir-ne dos, amb el permís de Ciutadans que els prenen el petit espai polític que tenien.
Piqué no se ne'n surt de tantes desgràcies i desprès de la cantada de la Nebrera i de què no l'estimen a Madrid, arriba a Girona i les notícies no poden ser pitjors, potser per això feia tan mala cara dissabte. Ells que han dissenyat una campanya en colors taronja per fer oblidar el blau gavina del PP espanyol, no se'n saben avenir. Vitamines de valium que serviran per curar la patacada!

2007/05/04

El Barça vol en "Coro"

L’Espanyol té els dos peus a la final de Glasgow i gaudeix d’un jugador com en Corominas per fer-li la feina. Coro, que és de Banyoles i gran amic de G-C ja s’està fent un nom en l’olimp dels jugadors del país, i és per això que el Barça el vol, ens ho ha dit un directiu de Can Barça, dels del nucli dur.
L’etapa dels holandesos està tocant a la fi a Can Barça, Rikjaard se’n va, i ha de retornar la gent del país.
Com fa 19 anys, en l’altra final de l’Espanyol quan el nano Soler i el txingurri Valverde eren també buscats pels culés, ara volen Corominas que serà la icona catalana per a un Barça que ha de recuperar el sentit de país i ser el referent que el presi Laporta necessita per als seus objectius a mig termini.
G-C
li desitja el millor al Coro, que Can Barça és la selva i la banqueta es mou més que el Dragon Khan. El 20 % del traspàs ja està reservat.

2007/05/03

Socialistes catalans, amb Maragall

La identitat catalana es remou en defensa del seu lider: Maragall. Semblava que tenia les ales tallades però intenta remontar el vol, ajudat del Tete i dels assenyalats socialistes de socarel, posant en qüestió el govern dels "altres socialistes".
El presi Montilla ordena silenci però sabem que les famílies prenen posicions i la batalla no ha fet més que començar. Mentre els socis s'ho miren, resant per no caure en el forat de la moguda de la rosa. A Girona, destacats intel·lectuals, socialistes amb responsabilitat de gestió i el Baix Empordà segueixen sent maragallians.
G-C jugarà la carta de l'amo, que encara no ha près partit...però ho farà.

2007/05/02

"La guerra de los Rose", versió subtitulada

Estem vivint una situació política a Catalunya en període electoral que s’està semblant cada vegada més a la famosa pel·lícula de Danny de Vito, La guerra de los Rose. Aquella parella feliç i perfecta que un bon dia per una nimietat, genera un daltabaix, que només indica la precarietat de la perfecció que abans era la seva vida.
En el cas català la manta protectora que cobria el feliç matrimoni de conveniència del partit de la Rosa, està desfermant declaracions maragallianes que podrien ser dimissions properes i creació de nous partits, on es juguen alguna cosa més que una cadira al parlament.
No són els únics, a Unió també busquen el seu lloc en l’olimp polític fora dels convers, com a Esquerra que estan intentant tapar el forat que la CUP i/o Carretero els pot fer. Els ecosociates no estan ni per escissions, que ja van tenir les seves. Total que el the end d’aquesta peli el tindrem abans del que sembla; i de les eleccions, com diuen els italians: què me ne frega! (N. del T: i a mi què...)

2007/05/01

Boada crea divisions a ICV

El Joan Boada ha obert un foc a casa dels Ecologistes de Disseny perquè amb el cas de la Núria Pòrtulas els més joves estan que mosseguen per com s'estan allargant amb aquest tema i que encara no s’hagi pogut apagar a les portes de les municipals. Els bombers d’ICV van amb la mànega a tot arreu perquè això no acabi cremant a més d’un i per exemple aquest seria l’alcalde de Llagostera, el Lluís Postigo, que necessita el vot, tots els vots, com l’aigua beneïda perquè no veu clara la reelecció. Els Ecos no es poden deixar escapar aquesta alcaldia perquè és de les poquetes que tenen. Mentre molts candidats ja estan tips d’aquesta història, el calvet radical aguanta el tipus i demostra que això de la gorra, la porra i la placa li ha pujat al cap.

2007/04/30

Qui la balla amb qui? Reflexions a la sorra

Els dies del pont hi ha un batibull de pensaments vora la sorra de les platges que no deixa pas a la relaxació merescuda.
No és per menys. G-C ja va avisar de que les aigües estan térboles arreu, i que alguns que poden, com Maragall, farien de les seves, mentre altres, la ballen magre.
Algunes preguntes des de la sorra:
- Qui està apuntat a la llista del nou partit de l'esquerra del segle XXI que té previst Maragall? i qui no està a la llista?
- Qui està lligant caps amb els bascos per assentar els conceptes de federalisme? i qui no ho està?
- Qui està analitzant les eleccions franceses seriosament, sabent com sabem que França és el laboratori de les idees d'Europa? qui està a tots els mítins de Bayrou?.. als de la Sego ja sabem qui està...Qui és íntim de la dona d'en Sarko, que és neta d'Albèniz, el músic?
- Qui està de pont a Itàlia i qui no ho està?...Continuarà...

2007/04/27

Tots descol·locats, o no...

Les campanyes electorals són cada vegada més sofisticades. Cal descol·locar l'adversari per guanyar, sorprendre'l, com en els anuncis de la tele, emocions per vendre cotxes..doncs emocions fortes per fer decidir l'electorat.
G-C ja ho va avançar dilluns: Maragall farà de les seves i ho té ben calculat, el publicista li farà vendre llibres. Doncs ja ho tenim i ara tots descol·locats: Mas sorprès, Piqué lloant Maragall, Esquerra queixant-se de que li pren el discurs, Iniciativa protestant de que ja tenen prou amb el que tenen per a més ensurts. Mentre, al carrer Nicaragua, una de cal i una de sorra: l'amo diu però no diu i s'escapoleix com només ell sap fer-ho, els incondicionals com Castells li donen la raó, i els de l'altre bàndol surten per peteneres i mai millor dit...Tot plegat doncs, qui en treurà profit? qui guanyarà les eleccions? avui més clar que mai...el publicista és molt i molt llest.

2007/04/26

A Esquerra les aigües són tèrboles

Les eleccions municipals estan fent posar a més d'un dels nervis: " Que si els alcaldes de depèn quins poblets s'han passat dels convers als sociates, que si nosaltres hem presentat més candidatures que vosaltres, que si les vostres són moltes però amagades sota altres sigles..."
Mentre, al govern se les mengen amb patates, alguns més que d'altres. La consigna a Esquerra és: no es movem que no sortirem a la foto, però algunes agrupacions o alguns electors ja no saben què han de creure. Puitxi ho ha dit clar, som govern i anem a totes. Llàstima que alguns entrebancs són difícils perquè a les conselleries queden molts "tècnics" dels de fa vint anys, i les cúpules s'han de fer valdre entre les qüotes tripartites. Què dura és la vida del governant!

2007/04/25

Consigna: Tripartit arreu

Les eleccions municipals estan a tocar, acabat Sant Jordi que ha estat el tret de sortida, tots els cavalls corren desbocats cap a les fites previstes.
La principal a casa nostra serà la reedició del tripartit. L'Olòriz li ha donat el sí a la Pagans, i l'Alsina, malgrat ella mateixa, també.
Tot plegat és la consigna del país, a les cuines de Bcn han acordat reeditar el tripartit de la Casa dels Canonges per enfonsar més encara els convers, menjar-se els peperos, i anul·lar de socarrel els ciutadans et altrii...
G-C dóna suport a la consigna perquè som catalanistes, progressistes i promotors del pacte d'esquerres.

2007/04/24

Sant Jordi 3

Els resultats del Sant Jordi d'ahir es poden resumir en tres: 1- Els mediàtics Polònia, Buenafuente han venut però no tant, que ja tocava.
2- Els polítics, han après que han de fer llibres, com els candidats francesos, i aprofitar l'estrebada de Sant Jordi fent campanya a tort i a dret (la lluita per engaltar globus de colors vermell sociates, taronja convers i grocs esquerra va ser de notícia de salsa rosa ahir a les Rambles, els guiris no sabien ja on estàven si a Bcn o a Port aventura) I si no, l'esmorzar a Girona, copiat del de Bcn, que eren quatre gats i no sabien on mirar, els escriptors volem dir...
3- El guanyador de la diada va ser però un gironí, Martí Gironell, amic nostre, de Besalú, gran poble, que va passar de Catalunya Ràdio a TV3, que s'ha treballat els caps de setmana com un senyor i que ara no tenia el futur molt obert amb els reajustaments, però ell, que sap buscar-se la vida, fa temps que tenia al cap escriure i ha aprofitat, com molts, que és una cara coneguda per ser el guanyador de Sant Jordi 2007. G-C felicita l'amic Gironell i li augurem molts més llibres i moltes vendes, que ja no li caldrà dir el temps a can Cuní...

2007/04/22

Sant Jordi 2

I si juguem a pensar en els llibres que encara no han sortit per a aquest Sant Jordi? Doncs n'hi han uns quants:
el proper del
Buenafuente, que sempre en té un a punt; com el Toni Soler o el best-seller que sortirà de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès que està morint d'éxit amb l'apadrinament de paraules...com està sent L'eglèsia del mar de Falcones, que va sortir d'allà.
Però els que faran mal, de veritat, són les memòries dels polítics retirats, concretament les del
President Pujol i les del President Maragall. Què ens explicaran? Com deixaran els enemics? o millor encara, com deixaràn els amics?
No gaire ben parats, ni per part de l'un ni de l'altre, ho deu fer la cadira de la
Casa dels Canonges això..Per cert, G-C us avança que, passades les municipals, Maragall farà una de grossa, com la que va fer la seva dona, i el carnet del partit, potser no el voldrà...quina bona pensada per a vendre el seu llibre...li deu haver aconsellat el publicista de l'editorial....Bon Sant Jordi!

2007/04/21

Sant Jordi 1

S'acosta Sant Jordi i recomanarem llibres, per si de cas algú no té clar què és el que ha de comprar. No volem influïr del tot, però per si us serveixen:
Per a aquells que pensen que vendre's no és de mal gust, i que segons el preu, tot s'hi val: La taca negra de Salvador Balcells.
Per a aquells que han comprès i són fans de la Maria Pau Janer:Tigres, el llibre del seu pare Gabriel Janer Manila, que va dels que són guanyadors en la vida, pura història familiar.
Per a aquells que necessiten comprar quelcom que sigui d'un gironí: Llast de Narcís Comadira, poesia de la bona bona.
Per als malalts d'Internet, la xarxa, la comunicació i la incomunicació: Virus de Ferran Ramón Cortés.
Per als que sense control ni prevenció cauen en les garres del més mortífer i potent dels veríns: L'amor boig de Pere Rovira.
I per a tothom, sense distinció i d'obligada compra: Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans. Continuarà.....

2007/04/20

A CiU, Janer l'avança per la dreta, en tren

CiU està aquesta setmana al candelabro que diria aquella excelsa model, perquè no guanya per ensurts. La bomba va ser l'avançada per la dreta de la Janer, escriptora diuen que és, presentant-se a les llistes del PP balear perquè li han promès la Conselleria de Cultura. És l'evolució lògica, desprès del Premi Planeta toca la política. I a més no s'està de dir que ella segueix donant suport al Mas a Catalunya, pobre Artur! ara que havia deixat les pastilles...
Clar que la Sala, deixant-se anar amb el tema de rodalies no és menor. Quines penques tots plegats! Uns dient que ells ja havien ofert rodalies i els altres dient primer que no era veritat i desprès que sí però que era sense diners i així no les volien. I al mig de tot això, el ciutadà que agafa el tren cada dia què en treu? Res, però, a qui l'importa?

2007/04/19

Cicló Huguet

Si ahir parlàvem de tramuntana, avui això ja és un cicló. El Conseller Huguet està fent de les seves a universitats, i es queixa tot bitxo vivent.
La llebre va saltar amb la dimissió d'Hernández que és militant d'esquerra, per tant, poca broma. Potser no ha sabut adaptar-se als "canvis" que comporten el poder, o potser és que el Solà i l'Huguet no tenen gaire a veure.
En tot cas el paper de Palmada en aquest affaire és cada vegada més galdòs i per postres els rectors, que no són qualsevol, ja han negociat amb el presi el que cal fer, i ara es despenja una segona dimissió, justament el del dg d'universitats.
Van maldades per a alguns, encara que clar, potser per a d'altres és la millor notícia. Els que segur que no sortiran ben parats són els estudiants universitaris, però això a qui l'importa?

2007/04/18

Palmada i Moreno, recerquen

La dimissió, sense tornada enrera, del DG de Recerca F.Xavier Hernández ha posat en evidència que Blanca Palmada no està en el seu millor moment.
I per estar acompanyada i no navegar sola en les turbulentes aigües de la conselleria de l'Huguet, s'ha endut al Ramon Moreno, gironí com ella, de la UdG com ella, que deu ser que amb els coneguts s'està més segur.
Fa temps que la cosa no rutlla, i ella, que no és consellera però com si ho fos, no acaba de tenir amics entre els rectors que li tenen una mica de prevenció. Per postres l'Hernández es despenja amb un mail a tot arreu on no la deixa gaire ben parada, Huguet inclòs. Sembla que corren vents huracanats a universitats, per això hi ha gironins, perquè sabem el que és la tramuntana? Doncs no sembla que n'hi hagi prou amb això.

2007/04/17

Tardà, novel·lista

Es presenta per Sant Jordi un llibre del polifacètic Jordi Tardà inspirat en la llegenda de la Selva.
Ell és un tot-terreny que debuta com a novel·lista i al que li desitjem molta sort en aquesta nova etapa professional.
El Tardà
és amic de G-C i ens ha regalat entrades per als Stones en alguna ocasió, per això, i com que nosaltres som amics dels nostres amics, encara que sigui un llibre mediàtic, que ja ho diràn els crítics, segur, li fem propaganda i el recomanem per Sant Jordi, que cada vegada s'assembla més a una selva...literària, és clar.

2007/04/16

El presi té casa nova

José Montilla, en el tema de la casa on viu, ha estat molt ell, com sempre. No ha volgut viure a la Casa dels Canonges, seu de la presidència de la Generalitat perquè diu que no va amb ell, que li calia seguir vivint a les "cases dels socialistes", que és com n'hi diuen a Sant Just Desvern al conjunt d'adossades on viu amb la seva segona dona i els trigèmins, tal i com varem veure al Lectures, durant la campanya electoral. Ara però sembla que ja necessita alguna cosa més que un adossat, encara que sigui de disseny i d'esquerres, com el que tenen, i a més és de la dona, que era d'ella quan es van casar. Raó de més perquè tot un presi de la gene, encara que sigui senzill com ell diu, tingui una casa com cal, i està a punt d'acabar-la, a Sant Just mateix, una mica més amunt d'on viu ara. Qui és del Baix Llobregat, ho és per sempre...