Continuarà.....

Avui s'han constituït els ajuntaments, desprès d'àrdues i trafegoses negociacions. Ha estat un període interessant i ple de notícies per a un bloc.

Aquest G-C es va iniciar ara fa un any amb el desig de crear un espai obert on s’expliquessin històries als gironins; alguna cosa més del que publiquen els diaris.

A més, un bloc també permet expressar l’opinió dels qui el llegeixen i així ho ha fet tothom que ha volgut, nosaltres només hem esborrat algun comentari ofensiu per a alguna persona en concret, la resta ha dit el que li ha semblat, i aquesta és la gràcia, vosaltres heu fet la meitat de la feina.

Ara que hem acomplert un any i que s’enceta un període polític que ens donarà molta feina, ens anem a treballar de valent...això no vol dir que no tornem en qualsevol moment, per a posar una mica de pebre i sal al dia a dia gironí...mentrestant salut i sort a tothom...en qualsevol moment hi tornarem a ser...gràcies.

The Dream team en hores baixes

Els resultats dels pactes post-electorals han generat situacions impensables fa un mes.
La democràcia és així i s'endú fins els més segurs, perquè no nomès és què han votat els electors sinó després, què han decidit els elegits, i no sempre s'acompleix el rite.
L'exemple, el Dreamteam conver que s'ha quedat a vestidors i no han mantingut la categoria a divisió d'honor: Torramadé a Salt, Guinard a l'Escala, Pàramo a Roses, Lobato a Sant Feliu i Soler a Calonge.
El símil esportiu ens diu que restaràn a banqueta tota la legislatura.
El joc és aquest, encara que alguns s'ho mereixien més que d'altres.
Però, potser les sorpreses no es queden aquí, la legislatura és llarga i les possibilitats moltes, que els pactes el que tenen és això que s'acorden i es poden desfer igual de ràpid, o no?...

Bombos i Platerets!!!

Ha entrat... ha entrat, de tres.... de tres!!! I l'àrbitre ha xiulat el final del partit...la Plaça del Vi torna a tenir tripartit d'esquerres. G-C no ha dubtat mai de que seria així, la informació s'ha de compartir.
El cartipàs té algunes novetats, però no són significatives, és al Consell de Presidència on trobarem el rovell de l'ou de la nova legislatura i on es veurà de quin peu calcen tots plegats, els qui el volien i els qui no el volien, que decidir no és tan fàcil com sembla.
Ara toca treballar de valent per demostrar que Girona segueix sent un exemple de ciutat superior, amb qualitat de vida, amb glamour...i què més dóna si el Consell Comarcal del Gironès se'l reparteixen entre els d'esquerra i els convers? cap problema...alguna cosa havien de tenir, i així tots contents...L'amo, i els altres amos, ja ho tenen controlat.

L'Anna confia en el triple final

L'Anna de la Plaça del Vi,com a bona jugadora de bàsquet, confia en el triple final per conservar la cadira.
La cistella sembla que està molt alta en aquest moment, però ella utilitzarà els recursos dels anys i la pràctica per encistellar en el darrer segon per això tensa el partit, perquè se sap guanyadora.
La Cristineta no se'n sap avenir de les dobles faltes, els quatre anys de picar pedra li han estat esgotadors i els moviments de banqueta a can esquerra no li posen fàcil. L'ecologista de disseny Olòriz, de la seva banda, està necessitant el massatgista, als seus els ha dit que no es vol vendre per un plat de llenties. Mentre, en Puigdemont, paladeja la glòria, però el periodista, que se sent com un astronauta a la nau de llençament, té fama de que comença moltes coses i no n'acaba cap...
La final four pendent del xiulet de l'àrbitre!!!

Vilert acarona la Dipu

G-C ha sabut d'alguns dels amics de l'Enric Vilert que l'alcalde de Vilablareix ja encanyona la Dipu, ufanòs diu top secret que serà seva. Els pactes han fet que la joia de la corona sigui una poltrona per Esquerra; el Vilert ja prepara el salt a la butaca que ocupava el Pàramo però que tan sovint feia servir el Torramadé. L'Enric és un crack que se l'haurà de collar per això els sociates gironins miren de ser aprop en els famosos moments de nervi, no fos que el vegin els periodistes. De fet, Vilert no està fi perquè a casa va perdre vots a les munis però el caramel de la Dipu li facilita posar els amics a la dreta del senyor.
Les subvencions del castell arriben a omplir moltes butxaques, ara tot serà qüestió de canviar de parella de ball: abans els convers i ara els sociates, que observen de reüll aquest republicà de caràcter fort.

Girona, la desitjada

El cartipàs es fa valdre. La Pagans s'ho vol fer pagar això del Consell de presidència. No és fàcil d'empassar que et vigilin la feina dia i nit, i menys quan estàs acostumada a fer i desfer sense aturador.
Les demandes d'Esquerra i els ecologistes de disseny són dures. Les raons, obvies: per part d'Esquerra perquè l'acord ve donat dès de Bcn, i l'Alsina s'ho fa pagar. Per part d'ICV perquè s'han de fer perdonar les vagues de mossos, la no dimissió de Saura i el decrèdit davant determinades actuacions de determinats gironins com el Boada.
Tot plegat està dat i beneït, però i què tal si sortim al Telenotícies tot el cap de setmana i així justifiquem l'acord, a bombo i plateret, el dilluns?

G-C dóna la benvinguda a la Núria Pòrtulas

G-C dóna la benvinguda a la Núria Pòrtulas perquè s’ha acomplert el que tothom estava esperant, que tornés a casa. G-C està amb Sarrià de Ter i contra la injustícia que ha patit la Núria, i tot el poble.
El seu alliberament és un èxit de la societat sarrianenca i gironina més que d'en Boada , el mosso d'en Saura , que no ha sabut estar a l’alçada. Com tampoc l’ecologista Saura, que sembla tenir els dies comptats després de les manis de mossos i de que el felicités la jefa-Tura, que es mor de ganes de tornar a recuperar la poltrona dels de la porra i la gorra .

Aquest alliberament tampoc no és mèrit dels advocattos Salellas perquè tots els gironins sabem quin peu calcen : són mediàtics i prou . Tot el mèrit de la societat gironina , sarrianenca i catalana.

G-C serà a rebre la Núria . Benvinguda!!

L'Anna manarà a la Plaça del Vi

El tripartit gironí ha desbloquejat les negociacions i han arribat a un acord per un govern catalanista i d'esquerres a l'Ajuntament de Girona. L’Anna tindrà el poder a la Plaça del Vi i manarà amb l’estilogràfica i la ciclista. La Cristineta i l’Olòriz saben que Girona està en bones mans si hi ha el PSC a l’alcaldia. Ara la idea és que el cartipàs municipal estigui enllestit dissabte.

El consell de presidència s'estrenarà aquesta legislatura. El PSC vol que sigui de caràcter polític, en mans dels regidors, però ERC i els ecologistes de disseny pretenen que gestioni. Ara ja va en serio i veure’m que farà el Puigdemont, un conver més que se l’ha fotut i que haurà de decidir si es queda avorrit al Parc de les Feres o bé aposta per picar pedra a Girona, que no se sap què és pitjor.

L'amo sempre és l'amo

Quim Nadal, l'amo, no ha tingut quota mediàtica en aquestes negociacions dels tripartits però està amagat rere els focus. Es dedica, com a bon gastrònom que és, com els de G-C, a cuinar els pactes. Encara que no hi sigui, l’amo té en Pep Quintantas, l’home de la gabardina, per estar al tanto de com van les coses que ell ha gestat en silenci. L’amo té el mèrit de saber estar i fabricar el moment dels qui han governat durant tants anys perquè ha picat molta pedra. Ara ha caigut la Dipu, amb la gran enrabiada dels convers, i es mantindrà la Plaça del Vi amb l’Anna, que vistos els rivals i les rivals, és la millor candidata amb diferència. Així aniran caient altres alcaldies com les de Roses i Salt, perquè és qüestió de deixar passar només unes horetes. L’amo ben amagat i en solitari; controla, escapant-se allà on alguns i algunes sabem.

Esquerra en el prime time

Hi ha qui per sortir al Telenotícies fa el que sigui, que ja sabeu que no ets ningú si no tens el teu minut de glòria al prime time de la pantalla. Per això Esquerra, que ja sap el que és tocar cuixa perquè s'ha fet adulta, Huguet dixit, i li agrada molt, fa i desfà, fent pactes a tort i a dret per no només ser adulta sinó semblar-ho; però té uns "reagrupaments" unes "corrents d'opinió" que es mouen com anguiles. Puitxi, encarregat de controlar el pati, està movent fitxa i ha fet sortir als nens macos del partit al Parlament per a fer una contra-contra-corrent d'opinió i ser protagonista del Telenotícies...vés que no hagi de deixar ell també la poltrona per salvar la cara, que aquesta vegada li tocaria en ell ser el sacrificat...vés que no li facin el sorpasso els més amics...

El Castell ha caigut

Van caient els grans castells convers....la negociació de Marina Geli aquests dies amb els d'Esquerra ha donat resultat i la Diputació de Girona, bastió conver de fa trenta anys estarà ara en mans de l'esquerra.
Ahir a la nit els convers passejaven pels carrers amb tristor i dessencís; en Pàramo no se'n sabia avenir, ell que és tot un senyor.
Però els números canten i els pactes són la política: 12 a 15.
Ara anem cap a l'Ajuntament, on l'acord està pràcticament tancat, es diguin com es diguin els consells: consultius, ordenatius, preferents, normatius...l'esquerra, catalanista i de progrés governarà a Girona, i molt aviat, potser en menys temps del que sembla també a Barcelona. Els acords van en bicing però van...

Olòriz amb les claus a la ma

La setmana està plena de claus. Les que poden obrir el proper tripartit de Girona, i de retruc els tripartits arreu.
La reunió d'ahir va ser feinera, no tot està fet, però s'encamina cap a la reedició del tripartit a Girona.
Aquest consell municipal on la Pagans vol seguir essent alcaldessa, prefigura un acord que de portens endins, fa dies que està escrit i signat, perquè Alsina i sobretot Olòriz, tenen les claus a la mà, i l'opció esquerra i de progrès és l'escollida. Descartada la sociovergència, i els assaigs de pactes contra natura amb els convers, tot i la bona predisposició de Puigdemont, la feina està pràcticament feta. La següent és Barcelona, que farà el mateix, tot i els estirabots portabellins. El model Girona s'imposa de la mà dels ecologistes de disseny.

Huracà Carretero

A Esquerra no volen ni parlar d’en Carretero, el metge de Puigcerdà, però el temps li dona la raó.
Si havia estat la ma dreta dels capos , ara ni el saluden i li fan boicot, .
Els resultats de diumenge passat juguen a favor seu i això es una trencament entre el Carod i el Puitxi que sempre l'havia defensat i ara es troba en fals. L’affaire Portabella no és més una crisi artificial per amagar-ne una altra, la real, la que qüestiona el propi sistema del partit, on els que estan a la poltrona de la Gene van per un cantó i els que se l’han jugat a les trinxeres municipals per una altra, on han vist com els marginals CUP els han pres bona part del que havien guanyat als convers, quan no els mateixos convers. És el preu de fer-se grans, com avisava el guru Cardús, que ja no compta tampoc com abans, i així els va. Ara la proposta de congrés per a la tardor que propugna Carretero els posa en la tessitura de les grans decisions. Hauran de demostrar que no són un bluff a l’oasi polític de la Roca Montilla.

Puigdemont envoltat de verd

Les cases de colors de la vora de l'Onyar estan fent de fons d'escriptori per a alguns que han penjat pancartes per fer que el Puitxi i el Carot (?) donin el vist i plau al tàndem Alsina-Olòriz. G-C ha comprovat que el cafè que s'han près a l'hotel avui el Puigdemont i la parelleta feliç Alsina-Olòriz ha anat d'allò més bé, i com que la vena carreteril a Girona és majoritària, la campanya interna no ha fet més que començar.
Puigdemont no se'n sap avenir de tant de verd i verdures com l'envolten, entre carots i ecologistes de disseny. Haurien de recordar que per empassar-se el bon vi de la Plaça cal un bon tall de vedella gironina, que tanta verdura no els sentarà bé, que ja sabem que és laxant...

Desfullant la margarida: Girona power

En aquesta setmana postelectoral que sembla un Dragon Khan, alguns gaudeixen desfullant la margarida..i Girona està en el rovell de l'ou de la gernació de pactes novedosos arreu. Les converses entre la Pagans, l'Olòriz i l'Alsina no van per bon camí ni ahir ni avui. S'han donat temps fins a dilluns per, en aquest cap de setmana ventòs i estrany, arribar a conclusions. Mentre Puigdemont ofereix l'oro i el moro a tort i a dret perquè es veu alcalde a la Plaça del Vi... Esquerra li està posant fàcil als convers els pactes i els maridatges encara que siguin contra natura, que fins i tot amb el PP pacten, tot i que a contracor del que el mateix Carod o el Puitxi vagin dient, perquè l'ombra de Carretero i de la CUP és allargada i pot fer negra nit al congrès extraordinari que es veu a venir a l'estiu. Els convers també estan pendents de congrès extraordinari i els sociates, freds per les novetats, hauran de fer un darrer esforç per no perdre la pole en aquesta segona carrera postelectoral.