Qui la balla amb qui? Reflexions a la sorra

Els dies del pont hi ha un batibull de pensaments vora la sorra de les platges que no deixa pas a la relaxació merescuda.
No és per menys. G-C ja va avisar de que les aigües estan térboles arreu, i que alguns que poden, com Maragall, farien de les seves, mentre altres, la ballen magre.
Algunes preguntes des de la sorra:
- Qui està apuntat a la llista del nou partit de l'esquerra del segle XXI que té previst Maragall? i qui no està a la llista?
- Qui està lligant caps amb els bascos per assentar els conceptes de federalisme? i qui no ho està?
- Qui està analitzant les eleccions franceses seriosament, sabent com sabem que França és el laboratori de les idees d'Europa? qui està a tots els mítins de Bayrou?.. als de la Sego ja sabem qui està...Qui és íntim de la dona d'en Sarko, que és neta d'Albèniz, el músic?
- Qui està de pont a Itàlia i qui no ho està?...Continuarà...

Tots descol·locats, o no...

Les campanyes electorals són cada vegada més sofisticades. Cal descol·locar l'adversari per guanyar, sorprendre'l, com en els anuncis de la tele, emocions per vendre cotxes..doncs emocions fortes per fer decidir l'electorat.
G-C ja ho va avançar dilluns: Maragall farà de les seves i ho té ben calculat, el publicista li farà vendre llibres. Doncs ja ho tenim i ara tots descol·locats: Mas sorprès, Piqué lloant Maragall, Esquerra queixant-se de que li pren el discurs, Iniciativa protestant de que ja tenen prou amb el que tenen per a més ensurts. Mentre, al carrer Nicaragua, una de cal i una de sorra: l'amo diu però no diu i s'escapoleix com només ell sap fer-ho, els incondicionals com Castells li donen la raó, i els de l'altre bàndol surten per peteneres i mai millor dit...Tot plegat doncs, qui en treurà profit? qui guanyarà les eleccions? avui més clar que mai...el publicista és molt i molt llest.

A Esquerra les aigües són tèrboles

Les eleccions municipals estan fent posar a més d'un dels nervis: " Que si els alcaldes de depèn quins poblets s'han passat dels convers als sociates, que si nosaltres hem presentat més candidatures que vosaltres, que si les vostres són moltes però amagades sota altres sigles..."
Mentre, al govern se les mengen amb patates, alguns més que d'altres. La consigna a Esquerra és: no es movem que no sortirem a la foto, però algunes agrupacions o alguns electors ja no saben què han de creure. Puitxi ho ha dit clar, som govern i anem a totes. Llàstima que alguns entrebancs són difícils perquè a les conselleries queden molts "tècnics" dels de fa vint anys, i les cúpules s'han de fer valdre entre les qüotes tripartites. Què dura és la vida del governant!

Consigna: Tripartit arreu

Les eleccions municipals estan a tocar, acabat Sant Jordi que ha estat el tret de sortida, tots els cavalls corren desbocats cap a les fites previstes.
La principal a casa nostra serà la reedició del tripartit. L'Olòriz li ha donat el sí a la Pagans, i l'Alsina, malgrat ella mateixa, també.
Tot plegat és la consigna del país, a les cuines de Bcn han acordat reeditar el tripartit de la Casa dels Canonges per enfonsar més encara els convers, menjar-se els peperos, i anul·lar de socarrel els ciutadans et altrii...
G-C dóna suport a la consigna perquè som catalanistes, progressistes i promotors del pacte d'esquerres.

Sant Jordi 3

Els resultats del Sant Jordi d'ahir es poden resumir en tres: 1- Els mediàtics Polònia, Buenafuente han venut però no tant, que ja tocava.
2- Els polítics, han après que han de fer llibres, com els candidats francesos, i aprofitar l'estrebada de Sant Jordi fent campanya a tort i a dret (la lluita per engaltar globus de colors vermell sociates, taronja convers i grocs esquerra va ser de notícia de salsa rosa ahir a les Rambles, els guiris no sabien ja on estàven si a Bcn o a Port aventura) I si no, l'esmorzar a Girona, copiat del de Bcn, que eren quatre gats i no sabien on mirar, els escriptors volem dir...
3- El guanyador de la diada va ser però un gironí, Martí Gironell, amic nostre, de Besalú, gran poble, que va passar de Catalunya Ràdio a TV3, que s'ha treballat els caps de setmana com un senyor i que ara no tenia el futur molt obert amb els reajustaments, però ell, que sap buscar-se la vida, fa temps que tenia al cap escriure i ha aprofitat, com molts, que és una cara coneguda per ser el guanyador de Sant Jordi 2007. G-C felicita l'amic Gironell i li augurem molts més llibres i moltes vendes, que ja no li caldrà dir el temps a can Cuní...

Sant Jordi 2

I si juguem a pensar en els llibres que encara no han sortit per a aquest Sant Jordi? Doncs n'hi han uns quants:
el proper del Buenafuente, que sempre en té un a punt; com el Toni Soler o el best-seller que sortirà de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès que està morint d'éxit amb l'apadrinament de paraules...com està sent L'eglèsia del mar de Falcones, que va sortir d'allà.
Però els que faran mal, de veritat, són les memòries dels polítics retirats, concretament les del President Pujol i les del President Maragall. Què ens explicaran? Com deixaran els enemics? o millor encara, com deixaràn els amics?
No gaire ben parats, ni per part de l'un ni de l'altre, ho deu fer la cadira de la Casa dels Canonges això..Per cert, G-C us avança que, passades les municipals, Maragall farà una de grossa, com la que va fer la seva dona, i el carnet del partit, potser no el voldrà...quina bona pensada per a vendre el seu llibre...li deu haver aconsellat el publicista de l'editorial....Bon Sant Jordi!

Sant Jordi 1

S'acosta Sant Jordi i recomanarem llibres, per si de cas algú no té clar què és el que ha de comprar. No volem influïr del tot, però per si us serveixen:
Per a aquells que pensen que vendre's no és de mal gust, i que segons el preu, tot s'hi val: La taca negra de Salvador Balcells.
Per a aquells que han comprès i són fans de la Maria Pau Janer:Tigres, el llibre del seu pare Gabriel Janer Manila, que va dels que són guanyadors en la vida, pura història familiar.
Per a aquells que necessiten comprar quelcom que sigui d'un gironí: Llast de Narcís Comadira, poesia de la bona bona.
Per als malalts d'Internet, la xarxa, la comunicació i la incomunicació: Virus de Ferran Ramón Cortés.
Per als que sense control ni prevenció cauen en les garres del més mortífer i potent dels veríns: L'amor boig de Pere Rovira.
I per a tothom, sense distinció i d'obligada compra: Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans. Continuarà.....

A CiU, Janer l'avança per la dreta, en tren

CiU està aquesta setmana al candelabro que diria aquella excelsa model, perquè no guanya per ensurts. La bomba va ser l'avançada per la dreta de la Janer, escriptora diuen que és, presentant-se a les llistes del PP balear perquè li han promès la Conselleria de Cultura. És l'evolució lògica, desprès del Premi Planeta toca la política. I a més no s'està de dir que ella segueix donant suport al Mas a Catalunya, pobre Artur! ara que havia deixat les pastilles...
Clar que la Sala, deixant-se anar amb el tema de rodalies no és menor. Quines penques tots plegats! Uns dient que ells ja havien ofert rodalies i els altres dient primer que no era veritat i desprès que sí però que era sense diners i així no les volien. I al mig de tot això, el ciutadà que agafa el tren cada dia què en treu? Res, però, a qui l'importa?

Cicló Huguet

Si ahir parlàvem de tramuntana, avui això ja és un cicló. El Conseller Huguet està fent de les seves a universitats, i es queixa tot bitxo vivent.
La llebre va saltar amb la dimissió d'Hernández que és militant d'esquerra, per tant, poca broma. Potser no ha sabut adaptar-se als "canvis" que comporten el poder, o potser és que el Solà i l'Huguet no tenen gaire a veure.
En tot cas el paper de Palmada en aquest affaire és cada vegada més galdòs i per postres els rectors, que no són qualsevol, ja han negociat amb el presi el que cal fer, i ara es despenja una segona dimissió, justament el del dg d'universitats.
Van maldades per a alguns, encara que clar, potser per a d'altres és la millor notícia. Els que segur que no sortiran ben parats són els estudiants universitaris, però això a qui l'importa?

Palmada i Moreno, recerquen

La dimissió, sense tornada enrera, del DG de Recerca F.Xavier Hernández ha posat en evidència que Blanca Palmada no està en el seu millor moment.
I per estar acompanyada i no navegar sola en les turbulentes aigües de la conselleria de l'Huguet, s'ha endut al Ramon Moreno, gironí com ella, de la UdG com ella, que deu ser que amb els coneguts s'està més segur.
Fa temps que la cosa no rutlla, i ella, que no és consellera però com si ho fos, no acaba de tenir amics entre els rectors que li tenen una mica de prevenció. Per postres l'Hernández es despenja amb un mail a tot arreu on no la deixa gaire ben parada, Huguet inclòs. Sembla que corren vents huracanats a universitats, per això hi ha gironins, perquè sabem el que és la tramuntana? Doncs no sembla que n'hi hagi prou amb això.

Tardà, novel·lista

Es presenta per Sant Jordi un llibre del polifacètic Jordi Tardà inspirat en la llegenda de la Selva.
Ell és un tot-terreny que debuta com a novel·lista i al que li desitjem molta sort en aquesta nova etapa professional.
El Tardà és amic de G-C i ens ha regalat entrades per als Stones en alguna ocasió, per això, i com que nosaltres som amics dels nostres amics, encara que sigui un llibre mediàtic, que ja ho diràn els crítics, segur, li fem propaganda i el recomanem per Sant Jordi, que cada vegada s'assembla més a una selva...literària, és clar.

El presi té casa nova

José Montilla, en el tema de la casa on viu, ha estat molt ell, com sempre. No ha volgut viure a la Casa dels Canonges, seu de la presidència de la Generalitat perquè diu que no va amb ell, que li calia seguir vivint a les "cases dels socialistes", que és com n'hi diuen a Sant Just Desvern al conjunt d'adossades on viu amb la seva segona dona i els trigèmins, tal i com varem veure al Lectures, durant la campanya electoral. Ara però sembla que ja necessita alguna cosa més que un adossat, encara que sigui de disseny i d'esquerres, com el que tenen, i a més és de la dona, que era d'ella quan es van casar. Raó de més perquè tot un presi de la gene, encara que sigui senzill com ell diu, tingui una casa com cal, i està a punt d'acabar-la, a Sant Just mateix, una mica més amunt d'on viu ara. Qui és del Baix Llobregat, ho és per sempre...

Ja és nostra, gràcies Pesic!

Sabíem que no ens fallaria i el mestre ens ha portat la primera copa europea de la història a Girona. Pesic és el nostre ídol, com be sabeu tots i totes, i per això demanem que col·loquin una estàtua amb la seva imatge a l’entrada del pavelló de Fontajau; no són tan americans aquests de l’Akasvayu i tenen tants milions que venen del nord d’Europa? doncs posats a copiar que ho facin bé. Estàtua de Pesic com a l’NBA.

G-C des de la llotja de Fontajau, demanem en Pesic de bronze. I segur que ho aconseguirem perquè l’afició també està amb el geni.
Quim Nadal, el nostre amo, molt emocionat amb la copa, pel que sembla encara és el president a l’ombra. Per aquesta gran victòria felicitem a Pesic i l’amo, per ser dos cracks. Ah i la Pagans ha fet l'onada i ha acabat amb la bufanda de l'akas al coll..no hi ha per menys...Visca l'Akasvayu!

Akasvayu a la final !!!!!!!!!

L’Akasvayu ja està a la final de la Copa FIBA. Li desitgem la millor victòria a l’equip i al Pesic, el nostre ídol, que va fer un plantejament espectacular contra l’MMT Estudiantes i va fer guanyar el partit dins un Fontajau que bullia. Esperem que avui la Pagans faci l’onada i no estigui tan estirada com ahir que no hi va haver manera.
G-C serà a la tribuna per donar ànims a l’equip i celebrar la copa, que serà gironina... Visca !!

Ronaldinho, on vas?

El Barça no dona una als darrers partits, i les seves estrelles no brillen com ho haurien de fer. Ara, per postres Cristiano Ronaldo, el que li agrada a Cruyff que fins i tot i dedica elogis a La Vangu, acaba de fitxar pel Manchester. No hi ha res a fer.
Però on anem a buscar si el més gran està amb amigdalitis i es perdrà els dos propers partits? Ronaldinho, amic, és amigdalitis o és "afartitis"? Sembla que el "Gaútxo" ja no té la mateixa alegria que abans, no està content. Laporta no li fa la gara gara i ell se sent fora de lloc. Està potser pensant en marxar cap a nous aires? El Milan fa temps que persegueix Ronaldinho, potser el seu germà i l'empresa De Assis management ja estàn jugant fort? G-C promet la solució en el proper capítol...

Núria Pòrtulas, un cas flagrant

La Núria Pòrtulas està a la presó sembla que per uns fets encara no provats i com a conseqüència d'una actuació, basada en la llei antiterrorista, que vulnera clarament els drets humans i pels quals és possible la detenció d'una persona sense una acusació fonamentada i la incomunicació forçada d'aquesta durant cinc dies, fent-la ingressar a la presó de forma preventiva sense comprovar-ne la culpabilitat ni imputar-li cap fet delictiu i passant per alt la seva presumpció d'innocència. Com moltes persones i institucions del nostre país, G-C es solidaritza amb aquesta persona i la seva família i denuncia els procediments que no comporten seguretat per a les persones, què és el que hauria de garantir l'Estat amb la seva administració central i autonòmica i els cossos de seguretat.

Akasvayu busca presi

Els de l'Akasvayu van bojos per trobar un president de palla que vulgui posar-se a la grada, aplaudeixi, vagi ben vestidet i no digui gaire res, el que passa és que van passant els dies i els candidats s'esfumen.
Resulta que per cobrir la baixa de l'advocatto Enric Ametller, un home d'un perfil adient, han pensat en Robert Mora, un personatge que pot servir però que sempre s'ha mostrat contrari al projecte ultra professional dels empresaris de l'Akasvayu. No sabem si el primer oficial de Can Coll acabarà donant el sí als fins ara "enemics" perquè quan ell era el president de la representació de la federació catalana a Girona deixava anar en petit comitè de tot i més del transatlàntic Akasvayu. És allò de dir i si algun dia se'n va aquest vaixell d'aquest port, què passarà? De fet podria arribar i aixecar la copa de la FIBA, nomès cal guanyar, és clar.

A G-C ja sabem a quin equip anirà l'anterior gerent, Francesc Perarnau, ara al Girona FC i sabem què va dir quan la Penya va guanyar a l'Akasvayu en els quarts de final de la Copa del Rei...

El Calvo fa d’alcavot

El Calvo, tal com anomenen els convers a Josep Antoni Duran i Lleida, és l'encarregat de fer d'intermediari per intentar que els líders dels dos blocs de l'Estat espanyol s’asseguin a una taula i, de manera privada es diguin les coses a la cara. Fa massa temps que aquest matrimoni de conveniència té massa coses a dir-se i després de tants plats trencats i tantes manis la cosa està peluda. O sigui que el Duran i Lleida ha de fer d’alcavot per intentar que la cosa surti bé. Les agendes treuen fum abans de les municipals i la cosa està complicada però després de la Setmana Santa i abans de les munis, el Calvo intentarà ser el mag de la loteria i repartir sort. Clar que, com que ell pot, també té el seu negre treballant fort, com sempre ha fet, quan ha hagut de contactar amb els populars utilitza el Watson Josep Sánchez Llibre, que ja li va escriure el llibre al dictat del Holmes Duran i Lleida. Tot sigui per un bon ministeri...

Tots de vacances menys Carod

Les platges i masies de Girona tenen overbooking de polítics aquests dies: Saura al Port de la Selva; Piqué i la també gironina i ex-ministra Anna Birulés a Urús, sense Màrius Carol que se n’ha anat lluny, molt lluny. Del ramat parlamentari, l’ovella negra està a Camprodon, pasturant herba per agafar forces.
Mas, com sempre a Vilassar per no ser tan a prop i parlant en castellà amb els més íntims, com feia el Pasqui Maragall i fan molts en la intimitat, encara que no ho diguin.
Mentre, per despistar el presi Montilla no està a l’apartament d’Almuñécar, el de tota la vida de la platja de Granada, i ha deixat el Carod de guàrdia, com l’Acebes, mirant que les aigües de l’Ebre no vessin, que la foto de presi en funcions davant de Miravet(la ciutat de l'Estatut) a la portada de La Vangu va ser memorable, millor que el titular de Perpignan cent vegades....

La Tura i els ecologistes de disseny

La senyora Tura, consellera de Justícia, està avorridota. Estan com estava ella de mogudeta amb els mossos, ara els jutges no li donen la mateixa canya, i ella que és de les que no es pot estar quieta ja ha deixat anar declaracions per poder sortir ni que sigui a una columneta de la secció autonòmica (Catalunya) de El País i ha aprofitat que els ecologistes de disseny (ICV) no s’estan escarrassant amb el tema Núria Pórtules, i deixa anar que per ella aquesta noia ja estaria a casa. Vés què fàcil és parlar quan no es tenen competències. Sra. Tura que la cosa és molt seria com per utilitzar-la per a fer-se veure.

L'Anna està tranquil·leta, pot?

L'Anna de la Plaça del Vi ha donat ordres que tot estigui aturat, res no es mogui i que no hi ha problema perquè no hi ha rivals en aquestes municipals. Anar fent que la gent ja sap que s'han fet les coses bé. Veure'm com li surt aquesta tàctica de calma tensa entre la seva gent que té ganes de fer més i col·locar-se en la línia de Cristina Alsina i Carles Puigdemont que aposten per Internet.
Veurem com va la campanya, cap on es decanten les enquestes pròpies i externes, mentre la Pagans s'ho agafa amb calma i pregona entre els íntims a l'alcaldia que aquesta serà la seva última legistura. Com que ella sap que sortirà alcaldessa gràcies al tripartit s'ho agafa slow però els regidors que pengen d'un fil estan molt més amoïnats.

Només se'ls ha de veure la carona.

Puitxi perd la línia

Les darreres notícies del nostre estimat Joan Puigcercòs, Puitxi, no ens indiquen que estigui en el seu millor moment.
Quan el varem veure a Girona presentant el seu darrer llibre no estava tan primet com fa un temps i és que no guanya per a disgustos. Ell, que té el partit en un puny, s'ha de trobar als diaris amb la calçotada del Vendrell, el seu deixeble, que les fa més grosses cada dia que passa. I ara no és el Carod el que queda malament, que ja no estem en la situació de Perpinyà, ara el que porta les de perdre és el Puitxi, per això amaga les penes en el menjar i perd la línia. Llàstima perquè semblava que ara l'Entesa estava encaminada i el mèrit és tot seu, cal reconèixer-li. Per això diuen: deu ens guardi dels amics que dels enemics ens guardarem nosaltres...i això és el que deu estar pensant en Puitxi. A G-C li donem tot el suport, que és gironí i cal escombrar cap a casa.

En Fono té a punt el llibre

El nostre bon amic el Fono, Josep Maria Fonalleras, ens ha permès el luxe de llegir les galerades del seu nou llibre que esperem que arribi a temps a les llibreries per Sant Jordi. A G-C som així i per això destaquem els llibres dels nostres col·legues. En Fono ha titulat el seu llibre Un any de divorciat i és en forma d'autobiografia però amb un estil molt personal i amb més dosis de ficció, tal com ens ha fet saber. El director editorial Ara Llibres, l'Ernest Folch, està content de tenir entre els seus al Fono, que li donarà més prestigi a l'editorial. A G-C us podem dir que el Fono està en forma perquè tant literàriament com narrativament les encerta i el seu estat físic s'està adaptant a la seva escriptura perquè la veritat és que cada vegada està més finet de cintura. Ja us podem avançar que a G-C anirem a comprar Un any de divorciat a Can Guillen, La 22.