La Tura fent mèrits

La Montserrat Tura, la dura del tripartit, va quedar tocada per la remodelació montillista del segon govern, i a partir del seu nomenament in extremis com a consellera de Justícia, ja no és ella mateixa, i els de Mollet ho saben bé.

El presi la va avisar de que no anès de tan sobrada, que els mèrits, en aquesta entesa s'han de gruar cada día, i així la tenim fent feina a tort i a dret.

Divendres passat va estar amb l'Anna de la Plaça del Vi que ja és la número one sociata per a les municipals de la primavera; i ahir la Senyora Tura dinava amb els "obrers" del Dep. de Justícia, al menjador de tots per fer-se la "bona" entre els seus que no les tenen totes. A més es publicita la novetat de que els maltractadors no rebran herència dels seus familiars maltractats, notícia noticiable..com si ho hagués fet ella, que el director general que ha impulsat el canvi va ser destituït aquesta setmana...bé Tura, en la seva línia, que aquí qui no corre vola i tots volen mantenir cadira i xòfer que la vida al metro és molt difícil...

Ricard Font, el yuppie

El Ricardito fa mesos que busca la medalla després que els de Can Conver anunciessin la candidatura de l'advocatto Carles Mascort, però com que la vida no es maravillosa i per culpa del fiasco es va acabar triant el periodista Carles Puigdemont. Però durant tot aquest merdé el Ricardito, un altra advocatto, no ha parat d'intentar posar els peus i la banya allà on fos per quedar-se una de les medalles perquè queda la d'argent per repartir. Des de va fa molt temps les esquenes d'alguns i algunes tenen molts punyals clavats perquè ens ho han fet saber a G-C alguns emprenyats i sense càrrec de Can Conver i molt propers al yuppie.

Des de Còrsega 333 li van donar per sopresa la d'or al candidat invisible que diuen que és al Parlament i la de plata serà per Albert Ribera i la tercera està per donar i és el Ricardito qui la vol i qui fa mil viatges entre Còrsega i la Plaça Catalunya per intentar guanyar-la. Però tal com passa a la Plaça del Vi ningú vol ensenyar les seves cartes fins que arribi l'hora de la veritat. I Ricardo cantant allò de No pares, sigue, sigue,... No pares, sigue, sigue.

Le Carré, de nou

John Le Carré treu nova novel·la, es titula La cançó dels missioners i la publica Ed. 62.

A Le Carré alguns el tenien titllat d'escriptor de best-sellers, que pels lletraferits ortodoxos vol dir llibres que no paguen la pena; però és erroni, pel que fa referència Le Carré. Els seus espies del fred, aquells que varen veure la caiguda del mur, abans que nosaltres la veiéssim en directe per la tele, ja tenien una qualitat literària que s'allunyava de la literatura d'aeroport.

Va ser amb el canvi de temàtica, i sobretot amb El jardiner constant, que varem trobar el Le Carré més compromés, aquell que posa la ferida d'Àfrica sobre la taula occidental, sense miraments, i ell sap de què parla, és anglès.

Ara, amb La cançó dels missioners, segueix en el teatre africà però, si abans parlava de les farmacèutiques i els seus estralls, ara es fica amb les religions i les conversions de salvatges, encara avui dia de penosa actualitat.

Cal llegir Le Carré per trobar literatura i compromís, dels bons.

Volant cap a Madrid

El bo i millor gironí, la creme de la creme, s'ha citat avui al primer vol d'Spanair entre Girona i Madrid.
A l'aeroport no hi cabia ni una agulla perquè hi eren tots i potser més dels que no es van haver de rascar la butxaca:
Torramadé, Martinoy, Francisco Busquets, Nadals (l'amo el primer..), convidats de més o menys calat que van gaudir d'un doble esmorzar. I també l'empresari Emilio Monagas, que es desfeia en paraules d'agraïmet vers les institucions gironines, i no és per menys, la Dipu, els de la Plaça del Vi, la Gene,... en fi, tots ells han posat molt i molt de la seva part, diners inclosos perquè aquest vol hi sigui, esperem que rendeixi.
Les paraules de l'amo venen a dir: Girona ja té un vol a Madrid i 157 a tot el món per posar Girona al mapa dels aeroports i les ciutats que compten.
I no val a badar perquè Reus i Lleida estan esperant la següent oportunitat.
Diuen que els diners venen a cabassos quan es té un aeroport o un tren o un port, i deu ser veritat perquè alguns italians ja demanen per Girona quan pensen en Gaudí.

David Mascort va a Comerç i Indústria

Com no podia ser d'una altra manera els de Cal Republicans no ens han fallat en la selecció i demà dilluns anunciaran el nom de David Mascort com a delegat a Girona de Comerç i Indústria, una cartera que ha passat a les seves mans amb l'acord del tripartit. A G-C sabem que el de Vilablareix té un perfil idoni per aquest càrrec i per això diem SI amb majúscules a l'aposta del Sitjà i restem pendents de Cultura per completar la jugada des del carrer Migdia després de les jugades de Martinoy, Viñas i Mascort.
Mascort és un altre il profesore, aquest d'Insti, i és una bona carta per jugar. A G-C coneixem Mascort de quan anàvem amb calça curta i d'èpoques del Fractal, de quan ens miravem la seva germana Olga, i ja sabem que és un personatge que mereixia aquesta bona oportunitat.

Babel, pel·lícula global

Babel, pel·lícula d'Alejandro González Iñárruti és una de les grans obres cinematogràfiques de l'any.

La història es composa de tres subtrames lligades per fils, invisibles al principi, i evidents al final, en la qual la força dels personatges, de la fotografia i de la música ens ajuda a anar composant el puzzle.

Diem que és la pel·lícula global perquè els fets passen a Méxic, Marroc i Japó alhora, sense solució de continuïtat, donant voltes a la terra per mitjà de les pantalles televisives o la telefonia, però on es veu que el dolor i l'amor són realment universals, i la violència, les armes, tenen la major part de la culpa del patiment de les persones, especialment dels infants, que es veuen envoltats de misèria i por perquè els adults van a la seva, i els miren però no els veuen.

Està nominada a diversos òscars i s'ha endut globus d'or, però sobretot, s'endurà la vostra ment durant dues hores, paga la pena.

Nadal va estar fluixet, però és l'amo

Ahir l'amo no va ser el de sempre perquè quan veus que la gent va mirant l'hora quan encara falta per acabar la presentació, malament rai. El conseller Nadal se'l veia com esgotat i amb la confiança de G-C, podem dir que els tan vistos parteners (l'amo va parlar de coral, encara que van desafinar) tampoc van estar massa a l'alçada de la perfomance (lloem la discreció del Quintanas i l'oratòria del periodista). I tot i no estar fi i ser el segon llibre de l'amo amb molt poc temps, la posada en escena del Dietari 2003 va reunir les patums de la city i com que suposem que l'amo va passar llista,... molt poquets va trobar a faltar. Però l'audiència no es va divertir massa i va tenir que resistir una mica la grisor del protagonista i tragar amb un trio que cada vegada s'agrada més i s'escolta més i que potser ja cal pensar en posar-los a vegetar perquè la gauche divine també va passar de moda. En tot cas, l'amo sempre és l'amo i el carisma i la personalitat no li pot treure ningú i a la seva ciutat encara menys.

L'amo presenta "Quaderns de viatge"

Joaquim Nadal està més literari que mai i per això l'amo presenta aquest vespre, a les 8, al Col·legi d'Aparelladors de Girona el seu nou llibre de viatges, Quaderns de viatge.

Tindrà a tota la claca a favor que per alguna cosa és l'amo i qualsevol que tingui converses pendents haurà de fitxar aquest vespre.

G-C estarà pendent del nou llibre no fos cas que ens perdéssim alguna sucosa novetat per explicar-vos, l'amo sempre en té de cops amagats i ja sabem que a part de viatjar i fer bons àpats a taula (tal com ens va explicar en el recent assaig d'anotació quotidiana Dietari 2003, amb els apunts d'un any electoral) va coordinant els fils de la política gironina i fins fa molt poc temps la catalana. Ara, encara també, però menys.

La parelleta infeliç

Joan Saura ha estat avui a Girona i justament avui que volia fer una actuació magistral per apaivagar les queixes de resultats dels mossos, la policia nacional deté un etarra a Portbou, i li han esgerrat la posada en escena.

Sembla que la parelleta no té la sort de cara aquesta setmana, Mayol s'ha trobat amb treballadors de Parcs i Jardins de Barcelona que li ensenyaven les nòmines de 800 miserables euros per contestar-li unes declaracions. L'antisistema, que ja té gràcia, essent regidora i funcionària, no se n'ha desdit i ha continuat amb el discurs, que és el que promou Iniciativa per posar-se les botes de cara a les municipals. A veure si la sostenibilitat mal entesa els hi passarà factura...

Majó, van mal dades...

Les aigües de la Corpo baixen tèrboles. No se n'en surten els sociates amb els de TV3; és clar, tants anys sota control conver no són fàcils d'esmunyir, sobretot si pretenien fer-ne una altra "la teva". Mai és fàcil fer canviar la gent de costums arrelats, que dès de Nissaga de poder al Cor de la ciutat han passat molts capítuls, i res és en va.

El Majó, que va sortir del desert de Brussel·les per reordenar la Corpo, no sembla que se n'estigui sortint, i alguns del carrer Nicaràgua ja estan demanant la seva pell, amb raó. A més hi ha dels de casa que s'esperen per ocupar llocs, alguns noms ja sonen, com el d'en Mascarell, que li deuen alguna.

Majó, per intentar salvar les restes del naufràgi ha fet fora el Masdeu, i li ha creat un càrrec que no té contingut perquè no sigui dit que no ha servit i per fí han posat la Marqueta a dirigir els Informatius, que ja era hora.

A veure quan dura la tirita, mentre alguns es llepen les mans sentint Madí per la ràdio, regalant acords inservibles. Ai, com triguen les ferides a curar!

L'Anna ha de practicar més el tir

L'Anna de la Plaça del Vi ja no està en forma i hem vist que no recorda dels vells temps quan era una jugadora de bàsquet, encara que entenem a
G-C que no disposa de temps per posar-se el xandall i anar a practicar amb les amigues de l'època.
I expliquem això perquè ahir vam anar a la inauguració de l'Expo Jove de Fira de Girona i vam comprovar com l'Anna va intentar fer una cistella durant l'acte d'inauguració i no va tenir el seu dia. Com a deferència, direm que va estar bé que l'Anna trenqués el rigor del clàssic protocol.
Des de G-C animem a l'Anna a practicar més el tir quan les obligacions li ho permetin, intenti commemorar els vells temps quan jugava sota les anelles (ZP i Puitxi Puigcercós ho fan sempre que poden), i esperem que en el 2008 quan es convoqui una altra edició d'Expo Jove ens demostri que pot fer bàsquet quan arribi a la paradeta.

Carretero-Carandell: "tanto monta,...."

L'ex-conseller Joan Carretero va a totes i ha confiat en una col·lega seva de fa temps, la Rut Carandell, perquè l'ajudi a registrar el seus dos projectes a Internet per així arribar a tot el territori sense haver de desplaçar-se. Al Cal Republicans ja comencen a estar una mica mosques amb el tema i després dels dards enverinats d'aquest cap de setmana a través de l'Avui, el metge de la Cerdanya ja ha fet saber als capos que vol ser present al consell nacional que els republicans faran el 24 de febrer. Per tant, G-C ja escalfa motors per no perdre's el cara a cara. És de preveure que l'ex-alcalde de Puigcerdà ja tindrà en funcionament les pàgines webs reagrupament.cat i reagrupament.org, que intentaran concentrar tots els ressentits amb ERC i que creuen en l'independentisme. Més d'un ocellet ja ens ha fet saber a G-C, alguns a través d'emilius, que a Cal Republicans aquesta posada en escena del metge mil homes de la Cerdanya no fa cap gràcia a la vista de les municipals.

L'Insti de les Lletres Catalanes ja té dire

Ja era hora!!! A G-C, que estem a la que salta, ens hem alegrat que per fi s'hagi nomenat el nou director de la Institució de les Lletres Catalanes després de l'espantada d'aquest de la imatge, el Jaume Subirana, que està a l'altra punta de món, després de tirar la tovallola ara fa dos mesos. Com que el tripartit II ja està en marxa van caient els nomenaments i ara és el torn d'Oriol Izquierdo Llopis, que serà comunicat oficialment avui a proposta del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras. Izquierdo té un perfil molt lloable i com que a G-C som amics dels nostres amics desitgem tota la sort del món al bo de l'Oriol.

L'esquerrà, com li diuen alguns amb to bromista, és llicenciat en filosofia i dóna classes a la Blanquerna i l'Ateneu Barcelonès i és un clàssic de l'Avui i també en els darrers temps de La Vanguardia. També és un dels gurús de la revista Idees, on els de G-C també hi tenim un peu a dins. Chapeuau per al conseller Tresserras per al nomenament de l'Izquierdo.

En Viñas es queda una cartera

ERC ja va ensenyant les seves cartes i dels delegats territorials el primer en caure ha estat el saltenc Josep Viñas, un dels joves del partit amb perfil ascendent, tot i que tothom no pensi el mateix perquè a vegades té massa nervi. Il professore de la UDG explica sovint en la intimitat que el nervi l'ha agafat d'en Torramadé, el seu alcalde.

El Viñas, home tocat i posat, era dels millors situats a ERC per quedar-se a Benestar i Família i convertir-se en el substitut de la sociata Pepa Celaya, que feia setmanes que tenia la maleta preparada. La blanenca ja havia comentat algun cop als seus íntims del Departament que el Viñas seria el seu recanvi. I quina casualitat que s'anuncia el nom de Viñas el dia que el saltenc publica un article al Diari de Girona sobre Cultura titulat Gestió cultural: dedicació i resultats. La signatura diu Primer Tinent d'Alcalde i regidor de cultura de l'Ajuntament de Salt. Doncs s'ha demostrat que faltava el càrrec invisible que tard o d'hora s'havia d'anunciar. A G-C ens hem enterat en una sobretaula nocturna d'un dels restaurants de la Plaça de la Independència. Els altres dos delegats territorials republicans estan al caure.

Jordi Roche prepara les tissores

El gironí Jordi Roche anunciarà demà la remodelació que ha preparat a la junta directiva de la Federació Catalana de Futbol.
El dandy de la Fede primer va fer neteja al col·lectiu arbitral i tot i la crisi, va acabar sortint per la porta gran, com els toreros de veritat.
Però el Roche no afluixa en la seva línia trencadora i ara ja es poden anar preparant els qui es pensen que dominen la FCF a esquenes seves. Roche, el presi III ( l' I seria en Montilla i el II en Laporta) ja té el nou fitxatge a punt i espera que l'ajudi a aplicar els nous conceptes en una entitat anclada en el passat. El Roche, una vegada més, juga fort i aposta a guanyador.

Carretero, el metge emprenyat

Joan Carretero s'ha tornat a deixar sentir i continua en les seves. Provocador i políticament incorrecte per als temps que corren, ara s'ha deixat caure amb què s'ha de fundar un partit realment independentista per fer-li's la guitza als seus ex,... el Carod i el Puitxi.

Ja quan era mig fora del tripartit va morir matant amb aquelles declaracions contra Zapatero que no van acontentar ningú dels seus, i després durant el post-Estatut les assemblees d'ERC no varen ser precisament tranquil·les quan ell en deixava anar alguna.

Ja se sap que als d'Esquerra que toquen cuixa els hi ha estat molt fàcil acostumar-se al cotxe oficial i als vestits d'Antonio Miró, tan difícil com li ha estat als convers desfer-se'n; i clar que un metge de Puigcerdà arribi a dalt de tot i després de ser conseller hagi de tornar al poble amb la cua entre cames, no és un caramel per ningú.

Tindrem píndoles de Carretero per dies, sobretot si continua sense nevar a la Cerdanya.

Més val el gall que tot el galliner

La Vanguardia en pes va venir anit a Girona per celebrar el 125è aniversari.
Fins i tot amb el comte, el pepero Antich i el teletienda del Màrius Carol van anar a la Fundació de Caixa de Girona del carrer Ciutadans.
La Caixa de Girona va evidenciar que aquestes coses cada vegada li agraden més perquè l'organitzador de l'Arcadi Calzada s'ha de guanyar dia a dia la continuïtat després d'un passat i present tan conver. Però el garrotxí resisteix i aquest tipus de perfomances li donen vidilla per continuar tirant i moure la cua al costat dels popes.
A G-C suposem que ha estat divertit veure la cara d'alguns aquest matí quan esperaven veure's a la foto de les planes de color salmó de La Vangu i ves per on qui hi surt reflectit i mirant l'exposició és el comte en solitari. Don Javier de Godó és així i el seu diari també. La resta, amb l'Antich i el Carol del mateix star-system, són per omplir.

L'Espanyol investiga a l'aeroport de Girona

L'empresari de Blanes Sebastián Javier ha patrocinat per al RCD Espanyol per als desplaçaments del primer equip un avionet la mar de xulo.
L'acte de presentació es va fer a l'aeroport de Girona i el club encara està que trina perquè el dia que van fer la performance a l'aeroport de Vilobí algun espavilat va fer que sonés l'himne del Barça de fons.

Aquests són d'aquells detalls que tan empipen als pericos i per això la directiva del Sánchez Llibre ja ha mogut fils per saber de quin tipus d'error es tracta i, especialment, quin va ser el culé que va mig carregar-se l'acte, amb tots els popes del club, el mecenes del Grup Tarradellas, socis de pes i algun jugador.
I després del 3-1 de dissabte al Barça, l'Espanyol encara té més ganes d'arribar fins al final d'aquesta història.

L'amo va col·locant els peons

Ramon Ceide, aparellador estimat al Barri Vell durant el seu pas com a regidor, un bon gestor del Temps de flors i que va acabar amb un pes discret a l'àrea d'urbanisme, és el nou director de serveis territorials de política territorial i obres públiques, el troç de l'amo a Girona. Ell era un dels dofins del Quim Nadal quan també hi havia Birulés, Lloveras, Del Pozo, Francisco-Busquets, Gelada i Gaya. Però els esforçats del castell van anar caient. I quina casualitat que de la terna dels històrics ja no hi queda ningú d'aquests a l'edifici de la Plaça del Vi, que l'Ajuntament és la pedrera del sociates a Girona i voltants, tal com s'ha demostrat amb el pas dels anys. Ara nomès tenim l'estilogràfica Pluma i la ciclista Salamaña per recollir el testimoni de l'Anna.

L'amo sap com recompensar els seus negres tal com s'ha demostrat amb els nomenaments del Quico Quico i l'Andreu Otero. Situat el Ceide, li queda per col·locar només el Pep Quintanas, que espera el seu torn com a bon minyó. L'amo, com que ja veiem que va penjant medalles als seus a les portes de l'adéu, ja sabem a G-C que no s'oblidarà del Quintanas.

Calzada, internacional

Arcadi Calzada s'està posant internacional perquè Girona se li està quedant petita i ja sabem les seves ànsies i experiència al Barça. Per això la Fundació Caixa Girona obrirà un espai nou al bell mig de la ciutat de Barcelona per al 2008. Tot cofoi, el Calzada ho ha presentat, aclarint però, per als més malpensats que no es trasllada tota l'activitat de Girona a Barcelona, sinó que serà una nova seu de la Fundació que tindrà programació pròpia.

A G-C ens preguntem si li donarà temps al Calzada de fruïr-ne del nou invent, donat que és un conver declarat i per a segons quins càrrecs l'actual Govern català demana el carnet a la boca. O potser no caldrà si els qui faran la nova programació a la city barcelonina són ben escollits i responen a l'esquema de moda: home, jovenet, amb carnet i amb poc passat, que el futur ja li faran ben embolicat pels qui realment manen. I la incògnita és saber si el garrotxí Calzada tindrà temps d'estrenar la seu perquè és d'aquells que salta, no salta, salta, no salta i si el marxant promourà els seus amiguets com ha fet toute la vie.

Dona i embarassada

La feina és la base del sustent de les persones per això que t’acomiadin perquè t’has quedat embarassada i no vols avortar, és un signe brutal de discriminació, agravat pel fet de l’assetjament a la dona embarassada i el delicte en sí d’inducció a l’avortament.

A Girona ha passat, segons denuncia l’UGT.
No volem dir el nom del restaurant ni del propietari, tot i que molts el sabem, però el recorregut legal del tema ens fa posar-nos d’entrada amb la dona assetjada i acomiadada. Els febles són la nostra debilitat.

La feina va cara, l’habitatge i el menjar van cars, però res no és tan car com viure. Aquesta dona per viure necessita treballar i a més la societat i la biologia esperen que procreï, qui és ningú per impedir-li? Acabaran com sempre, amb 6000 miserables euros d’indemnització perquè pretén treballar?
A la ciutat més cara, la vida no és fàcil per ningú, però menys encara per a dones fèrtils.

Montilla va a l'habitació d'un conver

El presi va passar el diumenge a Figueres, on per cert els de G-C vam trobar a faltar el suport de l'amo de Girona perquè el Montilla va anar a l'Hospital de Figueres acompanyat de l'omnipresent Marina Geli, que el dia abans va anar de rebaixes pel centre de Girona com a bona gironina.

El que dèiem, G-C us explica el que no van comentar als seus lectors els diaris que van publicar la foto, que el presi va anar a l'habitació d'un conver declarat com és el Dídac Lee, tot un expert de les noves tecnologies a la província de Girona.
Lee era a l'hospital perquè acabava de ser pare d'un nen però també té cops amagats: és un fan incondicional i declarat de l'ex-president Pujol i durant la campanya a la Gene va rebre la visita de l'Artur Mas a les seves oficines. Més clar, l'aigua!!!
O sigui, que els de protocol del presi no van fer massa bé la feina i podien haver guardat les fotos institucionals de rigor per a millor ocasió.
En tot cas, el presi Montilla demostra que no és corporativista, ni que sigui per sortir a les fotos.

Torramadé sap que no cau bé a Girona

L'alcalde de Salt va quedar descansat ahir a Onda Cero perquè va contestar a l'Anna de la Plaça del Vi, que les va deixar anar a Tribuna de Girona perquè jugava a casa. L'Anna va venir a dir que era molt important que Girona tingués una àrea metropolitana ben estructurada, però deixant clara la capitalitat i la importància de la city.

En Torramadé, més tocat i posat que un figurí, va respondre a la ràdio que aquest discurs està molt bé però que cal posar-lo en pràctica amb totes les de la llei i no deixar la fullaraca per als altres.

Ell sap que no cau bé a la Plaça del Vi perquè planta cara. Les últimes topades són la de la Comissària dels Mossos i la Facultat de Medicina i tal com estan les coses n'hi haurà més d'enganxades perquè comencen les municipals, i s'obre el tot s'hi val. L'Anna i el metge volen guanyar prestigi amb les grans obres, com tots els alcaldes en temps de recanvi.

Riera, director d'Ed. 62

Félix Riera, delfí d'Unió Democràtica que hagués pogut ser Conseller de Cultura si CiU hagués mantingut el govern de la Generalitat, s'encarregarà del nou gran grup d'edició catalana Ed 62.

I no podia ser d'una altra manera perquè els moviments en l'espai editorial català són i estan essent importants i definitius. És a dir, quan Planeta compra i es queda amb les grans editorials de Barcelona, Enciclopèdia Catalana i Edicions 62, ja es comença a vislumbrar quines són les persones possibles per a comandar aquesta nova etapa de l'edició en català. I Unió en tenia tots els números per a poder col·locar un dels seus en la posició de sortida, com així ha estat.

El que és paradoxal és que aquest home hagi estat fins ara director de l'Esfera dels Llibres, editorial del grup de El Mundo.

Pel que es veu la política del vell Lara segueix essent la base de l'actuació a Planeta: Jo puc tenir la tendència política que sigui, però venc llibres a tort i a dret...o no serà així i veurem com l'edició de libres en català perd pistonada?

Culebrot convergent

El nostre veí, el Pere Macias, responsable de CiU al Senat sempre ha estat un home callat i responsable.

Quan tot anava de cara i ell va arribar inclús a conseller, s'havia significat sempre per la seriositat i les poques paraules, no com d'altres que inclús en moments de vaques grasses parlaven pels descosits.

Però vet a quí que la travessa del desert de CiU estan posant nerviòs a més d'un, sobretot perquè les coces venen de tots cantons, els amics d'Unió i els més amics del nucli dur d'en Madí...tot plegat massa per a un dels nostres com és en Macias.

G-C ha pogut estar molt a prop del Senat madrileny i ha sentit com el Macias deixa anar renecs i queixes que no se li coneixien d'abans. Potser el tema del ministeri per a l'Artur i la direcció general per al Duran, fan més mal que bé a depèn qui..o potser les converses al Set Portes entre significats personatges d'ERC i el millor nadador de CiU, Felip Puig, posen encara més nerviòs si estàs a la meseta.

Rocky Pujol o la nostàlgia del poder

Els herois de les pelis, com els de la política sempre acaben tornant. I com el Rocky Balboa que ha tornat a les pantalles aquest cap de setmana el Rocky Pujol haurà de tornar a posar-se els guants perquè al quadrilàter hi mases púgils, una vegada sortit de l'hospital, on per cert no va fer gaire bondat.

I és que no tenir poder, desprès de 23 anys de poseïr-lo com a una dona comporta que els galans de la peli conver no es facin a la idea de no tocar cuixa. I així passa que de cal notari se'n van a Madrid, passant per Bellaterra per veure si treuen l'entrellat, que ja, ni tan sols La Vangu, el seu diari de referència, els fa cas.

Com en el cas de Rocky, el Pujol també ha de tornar a posar ordre en el gimnàs perquè hi ha masses púgils disposats a batre's. Duran, el clergue, desbarra d'el Mas, el serrells, que està contra les cordes i la troupe conver, Madí, el nen de pedralbes, Pujol, l'hereu, Puig l'indepe de la cuina, fan un tour de force.
Caldrà que Pujol utilitzi els seus punys rockers i la seva espasa de jedi per arribar abans de que toqui la campana i n'hi hagi més d'un estirat a la lona. De moment l'arbitre ja compta: 10,9,8...

Maragall escriurà les seves memòries

G-C ja us pot informar que l'ex-president de la Gene té pensat publicar les seves memòries polítiques més íntimes i personals perquè ja ha arribat a un acord amb Grupo Editorial RBA, que té La Magrana per al català.

Ja està bé que el Pasqual animi la pomada perquè fa dies que no tenim maragallades que donin més vida al Parc de les Feres i que exaltin la política mediàtica. Amb el sec mandat del Montilla a la Gene, la patacada mental que està patint el conver Mas, la calma tensa però inesperada dels republicans, el reset del Piqué a Can Gavina i el desplaçat ecologista de disseny Saura a Interior, no hi ha masses notícies divertides ni G-Cs per escriure.
G-C us avança el nou projecte de l'ex-presi, que està per veure si quan presenti el llibre també ho fa per l'Euroregió i la Corona d'Aragó que sempre tan preocupat el tenen. I sobre les factures pendents, veure'm si el Pasqual carrega contra la trobada secreta entre Mas i ZP a La Moncloa (el dia 21 farà un any) i com deixa els seus amics espadatxins que tan impossible li han fet la vida quan era presi.
En el punt de mira, hi ha tres moqueters: la Manuela (Aramis), l'Iceta (Porthos) i el Zaragoza (Athos) i el D'Artacan, que no podria ser un altre que el Montilla, el rei del Clan del Llobregat.

Armangué indigna l'oposició de Figueres

G-C ja intueix que el profe, ex-congresista, locutor i bon xarman Francesc Canet s'està preparant a fons el terreny per donar el touche definitiu a l'acalde de Figueres Joan Armangué. El republicà Canet aspira al tro de l'Ajuntament com també ho fa el conver Santi Vila i entre ells dos ja han gestionat que es quedaran el motí perquè l'Armangué ha fet empipar a massa gent i en segons quins moments fins tot a algun dels seus. Ahir, el mateix Canet i Vilà van presentar el motiu d'aquest front comú entre ERC, CiU i el PP perquè es consideren discriminats per l'equip de govern. Un dels arguments de més pes que utilitzen el trio que ha de picar pedra és, segons ells, la mala resolució de les inversions a partir de l'impost corresponent a la nova presó de la City.
Després de la posada en escena dels rivals, l'Armangué ja es pot anar preparant perquè quan l'oposició es posa tant d'acord a un es pot dir que li queden quatre telediaris,... o en aquest cas parlaríem de tres mesos perquè les municipals són al maig. I si el Canet surt escollit alcalde ens agradaria que a G-C ens seguís invitant a les sobretaules que darrerament tan llargues ha fet i on hem menjat de nasos. I una prova dels tecs del republicà és la panxeta, que delata els tiveris tan periòdics.

L'Anna de la Plaça del Vi es relaxa

L'Anna de la Plaça del Vi ja ha superat l'examen que la feia patir perquè havia d'anar al Tribuna de Girona, escenari intel·lectual de primera classe de La Caixa, la CADENA SER i el Diari De Girona.
Havia de ser el desembre però es va canviar al gener per necessitats diverses. Així G-C us informa que l'Anna ja s'ha tret el pes del damunt perquè va passar la prova en la seva línia habitual i també perquè, ara sí, ha fet saber que continuarà un mandat més amb la llista gairebé tancada.

A la presentació, l'Anna va rebre elogis del conver o ja ex-conver López de Lerma, que va destacar la seva discreció i gestió però les lloances de l'advocatto de Quatrecases van ser tant desmesurades que no sabem si al final van servir més al rival, el periodista i conver Puigdemont, o potser per això.

I a la sala, le tout Girona pendent de l'alcaldessa, amb l'amo Quim Nadal a la primera fila i els dos futuribles a l'alcaldia: en Joan estilogràfica Pluma i la ciclista Isabel Salamaña. També hi era la colometa Pia Bosch, que vol ser la gran alternativa perquè sembla que no té prou amb una butaqueta al Parc de les Feres. I l'amo, que és com és, va marxar abans del sopar per no treure protagonisme a l'Anna de la Plaça del Vi, que no va acabar de sopar perquè va còrrer a apagar el foc del Melià Girona...

Sant Talonari i tot solucionat

El jove advocat gironí de moda, Pau Llopart i Vidal, conegut després de provar el seu flamant Jeep per les escales de la Catedral, sembla que segurament no tindrà gaires problemes judicials, no només perquè treballi en un dels bufets d'advocats més coneguts de Girona, i tingui d’advocat en Carles Monguilot.

Segons sap G-C, la família Llopart-Vidal, molt coneguda entre les famílies bé de Girona, ja han començat a solucionar els problemes d'en Pau, aquesta família coneguda per la seva gran religiositat, diuen que propera a l'Opus, i per tant ben connectada amb el Bisbat i l’Ajuntament de Girona.

La condemna serà una bona penitència cristiana per al nen, que va confondre carpe diem amb opus dei. La família treurà la pols al Sant Talonari pagant les despeses de la bretolada i una mica més, el bisbat no presentarà cap denuncia i la Ajuntament mirarà cap l'altre costat. G-C ens preguntem que passaria si el brètol fos veí de Santa Eugènia, les declaracions i l’actitud del Bisbat i l’Ajuntament serien les mateixes.

Zp i Montilla, entrevista aigualida

Zp i Pepe Montilla han fet la seva primera entrevista formal com a caps dels respectius governs al palacete de la Moncloa, que diuen a la Villa y Corte. Tot hagués estat més profitòs sinó s'haguessin posat pel mig els fets de la T4 de Barajas.

Tampoc podiem esperar grans tibantors perquè tot plegat sembla molt acordat i per això ha estat una entrevista de pa sucat amb oli amb el presi Montilla entrenant rellotge (els Reis?). Han acordat que les comissions competencials previstes per l'Estatut es portaran a terme durant el 2007 (sort!,... però sense data) o que l'Estat tingui en compte a l'hora de normativitzar que existeixen Estatuts i que algunes normes van contra aquests, la qual cosa obliga al govern de la Gene a recusar-les, veritat no per sabuda menys tinguda en compte.

Veurem si tot plegat fem feina, que ja fa dies que ens esperem i aquest govern era el de la gestió, gestió, gestió,... no?

La Diana Garrigosa no perdona

Si et deixes caure per Rupià i parles amb algun dels veïns que han tastat de prop l'ex-president Maragall saps una miqueta com està l'ambient. L'interesant del cas és, però, que et parlin de la Diana i algun dels empordanesos del seu entorn ens explicava ahir la mala llet que duia la Garrigosa unes setmanes després que el seu marit decidís que no es tornaria a presentar.

I no tant perquè tirés la tovallola el Presi sinó perquè cap dels barons dels socialistes va fer un pas endavant per arribar a unes primàries, clar que amb el resultat que varen tenir les que van fer a l'estat, s'entèn.
Vaja que la Diana volia un gladiador català per lluitar al coliseum del Llobregat. Castells, Tura i en Quim Nadal eren els candidats i semblava que l'amo seria el més valent per enfrontar-se a Montilla i d'aquí ve que la Diana clamès més d'un cop i dos que al partit no hi havia polítics de veritat i com els d'abans. I és clar, com que treia fum pels queixals doncs la mala lluna es va escampar fins i tot per Rupià.

David Selvas, director de teatre

Ja coneixeu el Selvas, aquest noi que les porta de cap a Mar de fons a totes elles, però aquesta vegada estrena una obra de teatre que s'ho val i per això ho diem.

Es tracta de True west, escrita per Sam Shepard (aquell del guió de París-Texas, recordeu?). És la tercera obra que dirigeix en Selvas, desprès de El virus, de Richard Strand, y Who is P?, de Pier Paolo Pasolini. No s'està de res aquest.

True west val la pena, la va estrenar al Temporada Alta, a Salt, i tenim bon record, per això ara que l'estrenen a BCN, us la recomanem. Va de dos germans que es retroben a casa la mare, de relacions personals, familiars, d'exorcismes de fantasmes d'infantesa, tot plegat amb un toc modern i amb música en viu.

Bon teatre, arriscat i refrescant, per oblidar els excesos del Nadal...

Dragados ens fa la gran Gene a Girona

Ja ho sabíem però està bé recordar-ho perquè el futur castell de la Gene al centre de la city de Girona ens el fa ni més ni menys que l'home més influent de les Espanyes. Es diu Florentino Pérez Rodríguez. No sé si us sona però fins fa poc temps era el presi de la Casa Blanca i va sortir traient fum perquè el fracàs se l'hagués menjat. Com un covard va sortir del Reial Madrid abans que s'enfonses el vaixell del Chamartín amb totes les estrelles a dins.
Com un deiem, G-C no té cap ganes d'influir ni influenciar en res però sapigueu que és el Grupo Dragados qui es s'està ocupant de la majestuosa obra faraònica i que concentrarà gran part de les notícies d'aquest confidencial una vegada tots els funcionaris i càrrecs es trobin dins del palauet. Serà el Parc de les Feres II. Mirant el Grupo Dragrados al gran cercador de la xarxa electrònica acabem anant a parar al portal del Grupo ACS, on surt com a presi el súperFloren. Aquí la prova. I veureu que Dragados és penja la medalla que és la constructora general líder a les Espanyes.
I ja fa gràcia sentir que alguns veteranos de la Gene ja diuen que en el nou edifici escaquejar-se de la feina serà més difícil perquè estaran tots més juntets i apilonadets. I d'altres expliquen amb la boca ben petitona que ves a saber quines antigalles s'han trobat durant les obres i de quina manera s'ha fet la vista grosa per evitar que les obres s'acabessin allà el 2.050. Si tots aquests ho diguessin ben alt,... l'Anna de la Plaça del Vi tremolaria.

L’alquimista

El llibre de Paulo Coelho per llegir i rellegir sempre, avui un dels grans dies de la mainada perquè sembla que tots els somnis són possibles, un bon moments pels més grans per seguir somniant en el possible i en l’impossible.

La contraportada del llibre ens diu: Quan una persona desitja realment una cosa, tot l’Univers conspira perquè pugui realitzar el seu somni. N’hi ha prou que es deixi guiar per l’aprenentatge més difícil: aprendre a escoltar el llenguatge dels Senyals, que està sempre a punt de mostrar el que els ulls no poden veure.

Si no l’heu llegit és un bon moment, i si ja ho heu fet torneu a fer que segur que trobareu un altre somni per fer realitat.

Banderes dels nostres pares

S'estrena la nova pel·licula de Clint Eastwood, Flags of our Fathers, que relata la batalla d'Iwo Jima a Japó durant la Segona Guerra Mundial. Eastwood ha tornat a fer una obra mestra, que es desdobla en dos perquè, ha fet un segon film, Letters from Iwo Jima, sobre la mateixa batalla vista dès de l'altre part, la japonesa.

És una aposta arriscada, és prendre una de les icones de la cultura americana, el tractament dels herois de la segona guerra mundial i de la utilització d'una fotografia (la famosa foto dels soldats isant la bandera al cim d'Iwo Jima) per generar sentiment de pertenença i identitat, siguin quins siguin els fets reals d'una guerra i les seves conseqüències.

No ha tingut bon resultat econòmic a USA i era d'esperar, Eastwood no ha fet cap concessió a la galeria, i amb una estructura complexa que utilitza els flashbacks dins dels flashbacks, explica la crua realitat de la guerra i la mentida de la utilització mediàtica i propagandística de les persones i dels fets terribles.

Cal anar a veure-la, entendrem alguna cosa més del que veiem al Telenotícies cada día.

Fontserè, cartellista i lluitador

Ha mort l'artista Carles Fontserè. Era el representant més singular de la producció cartellística de la Segona República i la Guerra Civil Espanyola, quan la propaganda política tenia en els dibuixos i els cartells, el seu mitjà més important.

Ell va nèixer a Barcelona i desprès de la guerra civil es va exiliar a París, Méxic i Nova York, on va viure 20 anys. Quan tornà a Catalunya, va venir a viure a Porqueres, on ha estat fins a la seva mort. Era un gironí d'adopció.

La seva figura ha estat una de les més significades en la lluita per la recuperació dels Papers de Salamanca, doncs els seus cartells són dels documents confiscats per les tropes franquistes i recuperats, desprès de molts anys per als seus legítims propietaris, dels quals Fontserè és representant destacat.
A G-C hem volgut recordar la figura d'aquest artista per la vàlua de la seva obra i la coherència en la seva definició personal i política, i de Catalunya.

L'Ajuntament i els infants

Les Festes de Nadal són per tothom, però especialment per la canalla que, sense escola, està a casa per jugar i passar-s'ho bé. Els Parcs infantils són una bona excusa per sortir i xalar amb els altres però vet aquí que l'Ajuntament enguany no ha fet el de sempre, i a Girona no hi ha parc dels grossos, tan sols una pista de gel al més pur estil "yanqui", sort en tenim del GEIEG que com a mínim ha fet el seu parc.

G-C ha pogut saber que el col·lectiu de pares i mares està queixòs perquè no en tenen, sembla que inclús pobles com Salt, els passen la ma per la cara als de Girona i fan el Saltiró a tot drap.

Potser és que als regidors i regidores ja els ha passat l'arròs del temps dels infants i no veuen la necessitat, però cal que els representants vegin totes les necessitats per cobrir-les..no fos cas que es trobin amb una mani de nens amb gorros i bufandes, omplint l'Ajuntament de pintades de tots colors...

La Dipu fa el sopar de Nadal el 2007

Aquests de la Diputació de Girona ja ho tenen aquestes coses. Ja sabem que el presi Carles Pàramo ens cau bé perquè és un grastrònom Michellin. És d'aquells que quan no té ganes de treballar a Girona o a l'alcadia de Roses telefona els seus amics, es posa la bata blanca de xef i els hi organitza un tec d'alta volada. Amb cafè, copa, puret i amb dret a vistes a l'Alt Empordà. Ja no queden polítics com en Pàramo i encara que tingui el seu caràcter quan s'enfada és lloable el seu tarannà i més en una edat que seria més feliç sortint a mar amb els seus amics pescadors que no enfadant-se tan sovint.
Però això de posar el tiveri de Nadal quan ja ha entrat el 2007, diguem-ne que No toca perquè les formalitats són les formalitats. Amb la convocatòria al Carlemany representa que s'està perdent el protocol quan la Dipu és una organització que va sobrada per aquestes cosetes. Ja seria massa que el presi decidís cuinar en el sopar de Nadal i segur que hi hauria garrotades entre la premsa canallesca per anar-hi.

Energies, tot a cent

Per començar l'any ja ens diuen que s'apuja el llum, que s'apuja l'aigua, que s'apuja el gas,... com sempre. Ni amb canvis de govern no es modifiquen les novetats de gener.

De fet, a correcuita, Gazprom i Bielorússia varen signar un acord per fer passar el gas dès de les gelades estepes russes fins a l'Europa occidental, que no ens quedem sense energia just ara, a l'hivern.

Per cert, G-C ha sabut que el mercat del gas es liberalitzarà enguany i que, com ha passat amb la telefonia mòbil, altres empreses que no siguin Gas Natural o Repsol, podran oferir serveis de gas i electricitat. No us estranyi doncs que Carrefour o El Corte Inglés us enviïn d'aquí a res ofertes per fer-vos la distribució de gas a casa. Si es per abaratir costots benvingut sigui, encara que ho dubtem.


Comencem l'any com sempre, potser per això algú baixa amb cotxe per les escales de la Catedral de Girona, que no és forma de baixar-les,...