Sang i fetge a les conselleries

Avui ha estat el darrer dia oficial dels PSC i el que resta del tripartit i en alguns moments i en algunes conselleries, els espectacles entre els conver i els sociatates han estat patètics. Sabem d'agun departament que fins i tot han existit crits i alguns funcionaris no sabien ni a on mirar. Resulta que els conver van amb els fums pujats perquè intueixen que tornaran a governar i aquest matí més d'un ha volgut recuperar els galons perduts i s'ha encarat al seu cap socitata, que lògicament ja veu que dijous haurà de començar a pensar en anar a comprar caixes de fusta per recollir les pertenences. Si les coses no canvien, dijous tindriem un altre tipus d'espectacle i serà el de o tornen els conver al poder o els sociates no cauen i s'acaben de carregar els funcionaris de titulacions que estan com voltors. Vist algun espectacle com el d'avui i això de la socioconvergència està clar que, segons el que ha comprovat G-C, està morta abans de néixer.

De moment, caldrà esperar a demà a aquesta hora per saber on seran les sonrisas y lágrimas. Demà seran a les seus dels partits i dijous, a les conselleries, on probablement tornarà a haver-hi sang i fetge. O moren els caps i tornen els subordinats o es mantenen els caps i moren els subordinats. CiU o PSC, PSC o CiU aquesta és la qüestió.

Tots i totes som d'esquerres a G-C

Avui es dia de reflexions i jo hauria d’estar calladeta, evidentment, ja hem passat prou dies, alguns fins i tot diuen que massa, des de que va començar novament una campanya política.

Lluny d’aquelles (de fa uns anys) amb majories absolutes consolidades (que mes val no recordar, les majories úniques d’un partit em porten records inexistents)
Aquí almenys hem tingut molts bons motius per la lliure expressió, per la lliure elecció i com no, per buscar la nostra condició, la que crec que encara avui no trobem!!

Crec que no ens estimem prou, no ens ho creiem prou i ens agrada molt que ens facin la feina (ben feta o no! La qüestió es que ens la facin) perquè així passem de “mals rollos” i ningú ens pot tirar res a la cara. Realment tots estem al sac!! i només uns quants intenten recollir uns fruits de persones que no saben que fer, qui pactarà, qui guanyarà, i encara avui a qui votarà...

Tinc 31 anys i en tot aquest temps viscut, ningú m’ha explicat res de res de política. La única persona que m’ha parlat de política que jo recordi es el meu pare.

-Mira filla, aquest es el nostre president, el Sr. Pujol.
-Mira filla, en aquest mon el peix gran es menja el petit, i sempre, sempre, s’ha de ballar el ball que toca.
-Jo soc català i voto un partit català.
Preguntes que jo li feia.
-Papa, qui es aquest senyor?
-Papa, aquest que es de la dreta o de l’esquerra?
-Papa, que son aquests sobres que estàs preparant i que vol dir votar, que vol dir que ets nacionalista?

El meu pare hem treia de dubtes??? No, no ho sabia, tampoc li havien explicat, però ell anava fent, li agradava pensar que el seu poble aviat canviaria, tal com li deien els seus pares. La gent em diu que sóc jove i que sóc de la nova generació, no ho crec passi,... malauradament no sabem res, i la ignorància es el nostre pitjor enemic.

Què li puc ensenyar als meus fills? M’he de conformar amb la història que he llegit, amb els documentals que he vist, amb les històries reals portades al cinema, i ara, amb les campanyes electorals que ja estan arribant a punts que traspassen els nostres esquemes (és que ja no em poden sorprendre més!) i els meus professors que em van ensenyar? Matemàtiques, llengua catalana, llengua castellana, llatí, anglès, francès, ciències naturals, ciències socials,... Com ho estic aplicant?

Pràcticament, puc dir que avui no utilitzo gairebé res del que m’han ensenyat a l’escola. Tinc Internet amb ADSL, Televisió Digital, Telèfon 3G , GPS, aquests aparells tant moderns, s’encarreguen de tot.

Què em deixo? Que es el que estic veient cada dia, i a l’escola no m’ho van explicar, ni a casa, ni al carrer, ni enlloc? Ah si! ja recordo! Allò que em va explicar el meu pare,…

Continuarem fent així la política? Li ensenyarem als nostres fills el poc que sabem? Li explicarem el que ens han explicat a nosaltres? No, nosaltres no, ho faran a l’escola que per això hi ha els professors,... a l’escola?

Aquesta política es difícil, deu costar d’explicar, abans la gent es moria, es barallava..., no, no m’agrada aquesta política, em fa por, et senyalen amb el dit i has de vigilar el que fas i el que dius,... no, no m’agrada aquesta política. Sabeu que m’agrada?? el que estic fent ara, explicar-vos el que penso, per mi això es la meva política. Es la política que vull, la que tinc que saber explicar als meus fills, que tenen drets i deures amb ells mateixos. Ni mes ni menys.

Com us deia, desprès de veure tot el que he vist, que no es poc; de sentir tot el que he sentit, i de que haguessin fet tot el que han fet... A qui votaré? Quines sigles? Quin partit em motivarà? Cap. Soc d’esquerres.

El plat es a taula. Bon profit.

Dimarts, reflexió i futbol

Dia de reflexió. Desprès de les darreres preses, de les curses per a arribar més lluny que ningú, dels entrebancs i les trabanquetes: dia de pau i reflexió. La Fifa, que està en tot posa el Barca -Chelsea per cloure la campanya.
Molts estaran pensant amb quina cara es presentaran a la llotja, amb quin pentinat, clenxa amunt clenxa avall. Quin és el vestit que més s´escau al moment. I per sobre de tots, en Laporta, que allà si que és el veritable amo, encara que hagi relliscat en els esmorzars.
Mourinho està més callat del normal, no sabem qui votaria si poguès, i aquest també ho diria, ni que fos per posar nerviós al contrari, que ell si que en sap d´estratègies de distracció, tot i que davant del reposat Rikjaart no troba la resposta que voldria. Ahir en la primera roda de premsa la cosa no va ser res de l´altre món.
Una escenificació teatral al camp nou que será més interessant a la llotja tot i que al camp també s´hi juga alguna cosa, els de casa han de demostrar davant del seu rival europeo que han remuntat de veritat.
Els polítics hauran de fer-ho demà, bon pròleg!

Dilluns el Brasil, dimecres Catalunya

El President Lula ha tornat a guanyar les eleccions al Brasil amb un programa d'esquerres amb gran contingut social i nacional. Des de G-C, volem que dimecres torni a passar el mateix a Catalunya: que les esquerres tinguin majoria per poder continuar transformant Catalunya socialment i que al mateix temps avancem nacionalment.

Creiem que en aquests 3 anys de les esquerres, ha començant el nou camí que cal continuar, que van encallar el darrers anys del 23 anys de Pujolisme, dreta catalana civilitzada, però dreta.
Els i les de G-C apostem perquè les esquerres d'aquesta nació anomenada Catalunya obtinguin una majoria molt àmplia per aconseguir més i millors polítiques educatives, sanitàries, immigració, habitatge, socials,... I perquè la cultura i la llengua catalana cada vegada siguin una referència de qualitat i identitat per tothom en una Catalunya cada dia més lliure. I primer, pensant i mirant en la gent que més necessiten i no la Catalunya que està només pensant en els interessos econòmics.

Perquè necessitem la Catalunya de tothom i per tothom cal votar a les esquerres.

El recurs de la "play" al Palau de la Música

ERC va intentar fer un acte yankee ahir al Palau de la Música però es va passar del guió: com els Òscars des de Hollywood. Tantes cançons, tants discursos i tanta gent al recinte va provocar que més d'un, ja cansat de tanta pre-campanya, ja no sabés com posar-hi a la cadira. ERC té fidels que van allà on sigui per escoltar el gran orador d'aquest país però ja no és gaire poca cosa més perquè en Puigcercós cada dia que passa empetiteix més la figura del bigotut de la Catalunya Sud que s'afeita amb ulleres.

La prova és que el míting final d'ERC va ser tan feixuc que fins i tot el fill d'un parlamentari al Congrés espanyol acabés utilitzant el recurs de les noves tecnologies i fes servir una maquineta de matar marcianos. Suposem que tenia el joc de matar mosques amb la cara d'Aznar. En fi, que veure els de G-C com aquell jovenet feia anar la màquina va ser una de les coses més divertides del Palau. La cosa va anar tan per llarg que ens vam asseure a clavar la forquilla a les quatre de la tarda.

Fins i tot l'assessor "raja" de Laporta

Els de G-C èrem avui en una tertúlia d'aquestes per a savis com en Terricabras, Puigverd, Cardús, Sala-Martín i tants altres llestos i vam rebre el "xiulet" que l'assessor de Joan Laporta ha criticat que el Barça surti de l'armari per fotografiar-se amb Mas i Montilla. "No és positiu". Tal qual! L'experiodista Xavier Roig, en el seu moment assessor de Laporta i Maragall, ens va dir que la foto amb Mas va ser iniciativa del president del Barça mentre que la segona trobada, amb Montilla, van ser les pressions des de Nicaragua per contrarestar l'efecte de l'esmorzar del dia abans. L'intent desperat dels socialistes va donar els seus fruits a última hora. Segons el valent d'en Roig i G-C aquestes trobades s'havien d'haver fet en privat per no politizar el Barça.

Aquest en Xavier Roig ha demostrat una vegada més que està en bona forma perquè a banda de córrer maratons encara té categoria per criticar a un ex-client. Respecte el protocol de demà a la llotja del Camp Nou per al Barça-Chelsea, Roig va fugir d'estudi i no es va mullar sobre quines serien les normes de bona conducta entre els aspirants Mas i Montilla. Per cert, com i a on els asseurà en Laporta?

Torramadé profana la plaça del Vi

L'alcalde de Salt va sortir al balcó de l'Ajuntament de Girona per veure l'actuació dels Marrecs per Sant Narcís. I es pot dir que en Torramadé va portar molta sort als seus perquè van tenir una actuació històrica , segons els entesos, van aconseguir descarregar per primera vegada el tres de vuit. Va ser divertit veure com el polític d'Unió, metge, alcalde i diputista donava suport a una eina cultural-esportiva-lúdica digna d'Esquerra i no d'una formació catòlica-apostòlica.
Avui, després de veure l'èxit dels Marrecs, les jefas de la Plaça del Vi respiraven tranquil·les perquè no tindran el rival que potser les guanyaria i qui sap si amb diferència. La colònia de Torramadé encara deu profanar l'alcaldia i la veritat és que el balcó de l'Ajuntament li escau molt millor a l'alcalde de Salt que el candidat prefabricat pel Punt Carles Puigdemont, potser ara que aquest darrer serà diputat, és pot fer el canvi, i potser el PSC segons si governen o no a partir del 2 de novembre poden fer algun altre canvi i qui diu que la foto que ús proposem pugui ser d’un futur i d’una futura candidata a Girona.

Joan Laporta especula amb Mas i Montilla

Després del segon... esmorzar-foto amb el també possible President Montilla, G-C des de dissabte té la curiositat del perquè el cap de setmana abans de les eleccions el Jan Laporta regala fotos gratuïtament als dos grans partits de Catalunya, quan en Jan no té cap necessitat sinó fins i tot algun problema dins de Can Barça per barrejar el Barça amb la política, ja que dins hi ha moltes més sensibilitats polítiques i sobretot econòmiques que fins ara en que els tractes polítics es feien amb la discreció necessària perquè tot resultés i mai es sapigués com.

La llotja del Barça és l’espai que té més densitat d’acords polítics i econòmics de tot Catalunya, però sempre des d’un discret sofà amb una llum baixa, per allò de no poder tirar fotos.

G-C ha sabut per fons properes a Can Barça, que l’estratègia del President no és fer de pont pel pacte sociovergent, sinó que respon a estar preparant la gran especulació urbanística del miniestadi, i vol garantir el suport de tots dos abans, per així poder estar més tranquil i començar ha negociar amb el Nuñez, amb el Navarro i amb el que faci falta perquè allà on hi ha gespa hi hagi quantes més totxanes millor.

Terricabras no falla a Salellas

El filòsof Josep Maria Terricabras, no confondre amb en Met de les Cabres, es va portar dissabte com un ciutadà compromès i va donar suport als sis algerians imputats en l'operació Estany, en la manifestació nocturna pel centre de la ciutat. En Terri va portar la pancarta, encapçalant la mani en suport dels clients de l'advocat Salellas, i va cridar com un més. Els de G-C també ens vam manifestar i ens va alegrar veure el suport de la candidata d'ERC Cristina Alsina i el botones Lluís Corominas i Lluís Postigo i Joan Manel Olòriz per part d'ICV.

El judici dels sis algerians comença demà a l'Audiencia Nacional i com diria aquell, que "Dios -en aquest cas potser Alà- reparta suerte" perquè confiar en la justícia en els temps que corren,...

Les Peripècies de l'impressor

Les Peripècies de l'impressor Zollinger de Pablo d’Ors. (nét de l’ Eugeni d´Ors) Es tracta d’ una faula escrita amb fina ironia i de gran senzillesa. Es una novel.la que enamora.
L’ argument és: el jove August Zollinger abandona el poble on va néixer i emprèn un viatge que el mantindrà lluny de casa set anys, durant els quals coneixerà el fracàs i l’èxit, l’amor i el desamor, l’anonimat i el reconeixement. Equipat ja per a la vida, podrà el pelegrí retornar a la pàtria i treballar a la impremta amb la qual havia somiat des de la infantesa, acompanyat ara només pels seus fantasmes? El mateix autor: «Podria dir que Zollinger sóc jo, però mentiria. Zollinger és, més aviat, el millor que hi ha en mi i, certament, aquell que algun dia m’agradaria arribar a ser: un home reconciliat amb el seu destí, algú que aconsegueix el que cerca perquè sap esperar-ho activament».
Una curiositat del llibre és que va ser editat per una editorial de Barcelona- Anagrama 2004- en castellà -Andanzas del impresor Zollinger- i ara-2006- editat i presentat per una editorial de Madrid – Funambulista -en català.

Foto amb en Laporta I

La notícia del dia, deixant de banda que el Barça ha guanyat i que el Nàstic li ha plantat cara al Madrid, és que s'han començat a veure les fotos d'en Jan Laporta amb els candidats a la presidència de la Generalitat.

Com que en Jan se les sap totes, la primera que ha sortit, i ben d'hora, és la de l'esmorzar amb Artur Mas, com qui no vol la cosa, intentant fer veure que tot és innocent, esmorzant a la Rambla Catalunya de BCN, croissants i entrepanets. Diuen les males llengües que Mas frisaria per fer un tomb al seu partit i a la Gene, com el que ha fet Laporta amb el Barça, i que el nou equip trencador van dient "que n'aprenguin!" per donar-se ànims.

Però que no es preocupi ningú que el cop de sort va repartit, i en Laporta, que és més llest que una guineu i que ja està sentint petit el club blaugrana, demà ens sorprendrà amb una foto d'ell i el Montilla, no sabem si amb croissants o amb berberetxos, que la posada en escena s'ho val.
Ai! aquests candidats càndids que no saben que ell, en Jan, és el seu veritable enemic, i ja ha començat la cursa.

Les Ferrusoles del futur President

Aquests dies El Periódico i La Vanguardia ens han deleitat amb entrevistes de les dones dels candidats a la Presidència de la Generalitat, per cert totes elles molt mones, ben vestides, molt modernes i amb autonomia econòmica.
Cal dir que a les altres catalanes que no tenim o tenen l’home primer d’una llista ens o els ha fet enveja. I l’ enveja no era per tenir molts actes, per haver de participar en campanyes, per fer intervencions sinó perquè totes declaren que els seus homes són fantàstics al llit.
Alguna –la Teresa- explica que li compra roba interior. D’ altra que el seu home és molt i molt engrescador i divertit al llit o que sovint quan arriba tard després de qualsevol acte la desperta per poder “fer l’ amor”, invent dels catalans per no pagar, i tenim dubtes de quina llengua utilitza a casa, i alguna–la Imma –no en té prou d’explicar que disfruta molt amb ell en el catre sinó que aprofundeix dient, perquè tot Catalunya ho sàpiga, que té practicada la vasectomia.
Realment a G-C pensem que el nostre país té molt per avançar . La utilització de la pròpia dona com a objecte en una campanya potser seria per denunciar de la mateixa manera que podem denunciar els anuncis que utilitzen la dona com a objecte.
G-C creiem que a la majoria de catalanes i catalans els agradaria més entrevistes amb dones que fossin candidates i no només dones de candidat lloant-los per les intimitats en el llit.

Puigcercós voldrà viure a Oló

En Joan Puigcercós, que no vol que li diguin Putxi, potser es va destapar ahir a Manresa perquè en ple cor de la Catalunya Central i al Bages és on té la seva dona i mare dels seus fills. El de Ripoll, en un acte-dinar dels seus en la intimitat per agafar forces i moral -allò de Todos a una como los de Fuenteovejuna-, va avisar que es preparin els d'Oló, el nom oficial del municipi és Santa Maria d'Oló, perquè és allà on li agradaria anar a viure quan algun dia, no sabem si serà aviat o d'aquí molts anys, decideix retirar-se de la política. O sigui, li agrada el nord-oest de la comarca de Bages.

En Joan s'ha convertit en un mestre en això del palique i G-C, que ahir èrem al cor del nostre país, vam veure que quan té un grup de dones al costat, el gran rival d'en Carod-Rovira es transforma perquè sap que té l'auditori al seu favor. Si és en Joan, en el fons, encara és un nen petit. I d'aquests oradors amb planta n'hi ha pocs a Catalunya perquè els altres dos serien l'Artur Mas i el nostre amic Jan, Joan Laporta. Precisament, en Mas va reunir l'altre dia mil dones a Barcelona. Per mala sort d'elles, la dona del líder convergent el va acompanyar.

Ja ens els podem menjar!

La pastisseria Escribà de Barcelona ha fet uns panellets dels candidats a qual més bo. Tots són petits i dolços, res a veure amb la realitat. Els de G-C els comprarem tots, que hi tenim de tot a l'equip. Això sí, cadascú es menjarà el candidat de l'altre, així a ningú se li farà un nus a l'estòmac.

L'avantatge d'aquest invent és que el dia 1 de novembre, no només podrem votar al nostre candidat sinó que ens podrem menjar amb un bon vi dolç els altres, i quasi podrem tastar la glòria, sobretot si la glòria no ens toca a partir de les 21h. Les palms de la Conselleria ens han promès resultats a 21,30h, just l'hora de les postres. Un bon candidat sucat amb mistela i a viure...

Castanyes i moniatos, panellets i vi dolç, elements tots ells que faciliten la digestió d'una campanya que ha estat com un pa cru regat amb vi de vint duros. Ja ho deia el President Maragall quan va anunciar les eleccions: què millor dia d'eleccions catalanes que el dia de la castanyada!

Woody Allen: torna el mestre

Scoop no és massa bon títol en el nostre idioma, però si penses que l’autor és Woody Allen, penses que la coincidència és buscada i mires la pel·lícula amb millors ulls.

Els de G-C ja èrem allà a les 4 de la tarda i hem gaudit amb un film rodó, que comença com acaba. En aquest tocava la seva presència com a actor, i ha recuperat només un dels seus autors: Ibsen, del qual només una cita, trobem a faltar la resta.

La història d’aquest director és llarga i bona, se’ns està fent gran, però el que fa encara és bó, amb mesura. Que més volem, n’hi ha que ni de joves li arriben a la sola de les sabates.

Una història amb poc suspens, molt Allen i amb ganes que la gent s’ho passi bé, tot en estat pur...Potser caldria recuperar les músiques de Jazz que hem perdut en les dues últimes pel·lícules.

Un apunt: Scarlett Johansson broda el paper, ens ha recordat a la Mia quan va començar amb en Woody, però ara els papers que juguen són de pare i filla... Per molts anys mestre!

Oleguer Presas: joc clar dins i fora del camp

El 23 del Barça, el Jordan social català, ha fet una nova mostra de compromís social, assistint a l’acte de la Plataforma Aturem la Guerra per demanar l’absolució pels ciutadans de Catalunya que dilluns tenen el judici de l’anomenada operació Estany o Dixan, una de les manipulacions judicials iniciades per l’Aznar, que el resultat final per G-C al igual que per la majoria de la societat gironina ha de ser l’absolució.

És molt fàcil ser un jugador estrella de futbol i assistir a obres benèfiques i actes de caritat i de solidaritat com fan la majoria per quedar bé: ara tenir un compromís de solidaritat política això per desgracia ja no és tant normal.

Tal com diu la cançó i el llibre de l’Oleguer Presas. Volem que les persones jutjades els dilluns obtinguin l’absolució per poder continuar el seu camí d'Ítaca.

Piqué deixa tirats als de Vic

Aquest en Piqué té molt bona cara pública però també molta esquena en l’àmbit privat. I si no que els hi diguin als de Vic perquè els de G-C èrem allà i encara l’estem esperant. El candidat dels populars havia de pronunciar una conferencia a les 10 del matí al resturant nou Pamplona però a última hora d’ahir la va ajornar. I aquest matí tothom s’ha quedat amb un pam de nassos!!!
En Piqué ha tingut molts pebrots amb la capital de l’Osona i que la majoria de fatxes consideren Territorio Comanche. Però si et compromets a donar la cara en un cercle tan privat com un restaurant el que pots fer és anar-hi. Aquesta és l’ètica política d’en Piqué a les portes de les eleccions?.

Operació triomf V: Joan Saura

Joan Saura és un polític sense colors definits. La seva presència és gris i blanca, amb tocs de negre i marró.
Ja sabem que tot i ser del partit que es postula com a més esquerrà, ell compra la roba a Furest, la botiga del Passeig de Gràcia, que barata no és precissament. Els "pijos" de Barcelona hi tenen el seu club allà.

El toc diferenciador li trobem a les ulleres. Models de darrera generació, disseny agosarat, punyents en el concepte, vaja que les deuen comprar a parells amb la dona que les porta potents també, però no hi tenim res a dir. Tot ell és més aviat anodí, que per a un partit petit i radical sembla que no s'escau, però en canvi li ha facilitat a en Saura poder ser qui és. No se li pot negar que han mantingut el tipus a Catalunya, respecte dels seus homòlegs espanyols.

Grisós i camaleònic, ha pogut passar desapercebut en depèn quins moments. No estem parlant de l'alegria de la huerta. Potser alguna ja en té prou, o potser en la intimitat es destapa. Tot plegat un home seriòs, massa seriòs que l'únic que s'ha permès és deixar la corbata. No n'hi ha prou, algun agosarament no li estaria de més.

La rectora no volia fer més pregons

Un dia d'aquests que vam anar a esmorzar per aquells bars que sovintegen els acadèmics, vam escoltar com les amistats de la rectora de la UDG, l'Anna M. Geli, ens ens deixaven caure una de bona als de G-C. Eren un grup que reien perquè la rectora els havia dit que no volia fer cap més pregó, quan que millor per a les polítiques d'igualtat és que una rectora faci un pregó.
Però és que la Geli després de l'experiència que va tenir aquest estiu a Llambilles, fent el pregó, va dir que ja en tenia prou perquè no volia un excés de protagonisme fora de l'àmbit university. Això dels acadèmics està molt bé, ara això de parlar pel pueblo llano ja costa més.
I resulta que pocs dies després l'Anna de la plaça del Vi no va parar fins que va aconseguir que la Geli acceptés fer el discurset-pregó de Girona. La Geli se'n va sortir força bé a poble però veure'm què farà aquesta tarda-vespre a les portes de les eleccions perquè haurà d'anar amb peus de plom. Un consell: només cal parlar amb paraules que no siguin molt llargues, és a dir, a l'alçada del humans. Els de G-C hi serem.

Camil Ros es mulla o politiqueja?

Ens referim al secretari general d’UGT comarques gironines. És un dels participants a es mullen, d'El Punt, referent als “números” que obtindrà cada partit a les properes eleccions.
G-C i molts d’altres, sabem que és militant d’ERC però també que “acata la lleialtat” al seu càrrec i,… com exemple demanant el si a l'Estatut heus aquí un altre problema: Com s’ho farà? Perquè no sempre la quadratura del cercle és possible.
Ahir en un míting del PSC a BCN de sindicalistes Josep Maria Àlvarez, secretari general de la UGT de Catalunya va demanar el vot per aquest partit, però fa unes setmanes a la mateixa seu de la UGT van escoltar les propostes del candidat Mas hi van ser molt aplaudides.
En Camil Ros, avui a la porra juga amb els números, per poder ser equidistant com manen les òrbites superiors d’ERC, proposa igual per CiU que per PSC, però a més a més, tots dos la necessiten per obtenir la majoria . Fixeu-vos el seu pronòstic “copyryt del diari”:
CIU 45 PSC 45 ERC 23 PP 12 IC 10
Tot i que des de G-C pensem que podia haver apostat més i quedar bé amb els altres seus contrincants: patronal i CCOO. Només li faltava igualar (11-11) IC amb PP i ja tenia empatats i equidistants a tots els agents socials.

Operació triomf IV : Josep Piqué

En Josep Piqué de jove volia ser artista, volem dir, volia ser algú en el món i travessant les tèrboles aigües de la transició va fer el que els joves progres: ser "rojo" i fumar "canutus", dit per ell mateix, encara que penedit. I ho ha aconseguit, ha estat alt càrrec de la Generalitat, ha estat ministre de l'estat. I aspira a ser president de La Caixa, post-eleccions .

Per aconseguir tot això ha vestit sempre com cal, corbates no massa cridaneres, però amb toc elegant, i no diguem el dia de la seva boda, que vestia de blanc, i sense corbata, engageè. Llàstima que no serveixin els estralls de la joventut per a segons què, i les gestions maldestres no es fonguin en l'oblit del passat.

Un cabell laci que no deixa indiferent ningú, en la línia dels francesos elegants, mirant de reüll, amb ironia, però amatent a l'altre, respectuòs però sense poder salvar la seva contradicció interior: què fa un noi de Vilanova al PP? Els plats de llenties van cars amics, i CiU no sempre està disponible. Doñana en el record.

El Banc de Sabadell regalarà portàtils

El Banc de Sabadell regalarà portàtils a tot el personal perquè està de festa: celebra el 125è aniversari.
Josep Oliu, el banquer català de referència, està generòs i entregarà 10.000 portàtils de franc a totes les persones que hi treballen a la seva empresa, arreu del món. El portàtil és per a ús domèstic però el missatge és molt subliminal.

L'Oliu ha aplicat un mètode acadèmic que de ben segur va aprendre als USA perquè és on ha adquirit els seus principis de patró. I com que és amo, li agrada que el personal treballi molt cobri poc i no digui res: perquè qui paga mana i qui cobra calla.

L'Oliu ha demostrat que és molt llest perquè ha fet aquest regal abans de dur a terme un dels seus grans objectius: la compra d'una part del BBVA.
A GC, que som clients de l'entitat, amb quinze o vint portàtils ja en fariem prou.

Marc Gasol fa bondat a Girona

Quan era jugador del Barça en Marc Gasol era d'aquells que en els àpats no en feia mai prou i després li agradava jugar uns altres partits de bàsket. I per omplir el dipòsit d'una bèstia de 2m15 eren necessàries un parell de pizzes i moltes beers,... i després la juerga típica d'un jove de disset, divuit i dinou anys. I tanta marxa nocturna li va passar factura a la pista perquè el rendiment baixava i no explotava com el seu germà en Pau.

En Pesic és un entrenador que se les sap totes i a can Barça va posar a dieta en Marc perquè el seu ull clínic va detectar un excés de pes fora del normal. En Marc a Girona i amb l'Akasvayu s'ha transformat, fa dieta vegetariana de dia i peix de nit, a poder ser almeja, i entre el comandant Pesic i el nou fitxatge domèstic que ha fet ha canviat els seus hàbits i comença a demostrar la projecció que s’esperava d'ell.

Qui serà el nou okupa de Palau?

Després que el CIS fes publica l’enquesta oficial del govern d’Espanya, el poeta diria que tot està per fer i sobretot tot és possible. Ara que semblava que la campanya baixava d’intensitat aquesta enquesta torna a posar a la campanya una mica de marxa.

Tots els pactes són possibles, menys el CIU+PP per sort, i les persones enquestades diuen que tots els pactes els hi semblarien ¼ bé.

Conclusió: el Palau de la Generalitat no sap amb claredat quin serà el seu nou okupa per els propers quatre anys o menys, i sobretot els encarregats del mobiliari l’estil que han de buscar i sobretot el color.

El divertit és que com en la nit electoral tothom ha trobat aspectes positius a l’enquesta, és que resulta que tenim uns polítics positius i amb il·lusió, i nosaltres sense saber-ho.

Operació triomf III: Josep Lluís Carod Rovira

Carod Rovira és un candidat que vol anar de modern però que no té perxa. Ens expliquem, l'equip d'estilistes de GC pensem que aquest candidat ho té magre per a fer-se un lloc entre els dandis de la política, però clar, a ERC ja tenen en Puigcercòs que és el més guapo del Congrès, diputades dixit amb la Uxue Barkos al capdavant. Ai! això de que les faves es reparteixen a la Villa y Corte finalment ho tenen molt clar aquests republicans.

Però analitzant el personatge, hem de reconèixer-li que els vestits d'Antonio Miró o l'anell negre del Frente Polisàrio li donen un toc de radical lliure, propi dels intel·lectuals de Barcelona, que no dels de Madrid, i aquí sí que es troben les diferències. Camises negres amb corbata negra, sota vestit de teixit de seda i cotó, amb un toc taronja per contrastar, milloren la seva imatge.

La seva dona Teresa, en una entrevista recent, comentava que és divertit i estimulant al llit, que amb ell no t'avorreixes. Bé, ja ho sabem els ciutadans de Catalunya que hem estat d'allò més divertits en depèn quins moments del seu pas per la cadira de Conseller en Cap. Potser una mica menys de diversió i una mica més de responsabilitat institucional, la Generalitat de Catalunya s'ho val.

Pedro J. desterra la destral contra Puig

Pedro J. Ramírez, que té els dies comptats a l'altaveu escrit del PP, ha iniciat tot un procediment judicial contra tots els qui l’estiu de 2005 van intentar exercir el dret de pas pel domini públic terrestre, al municipi de Son Servera a la costa dels Pins de l’Illa de Mallorca. I quina casualitat, just davant la mansió estiuenca del director d'El Mundo: la imatge de Joan Puig en banyador va donar la volta a l'Estat. El diputat d'ERC al Congrés i ideòleg del confidencial de Blanes Sa Palomera està citat a declarar el 6 de novembre davant el Tribunal Suprem a Madrid per defensar el dret de pas de tothom per la costa segons estableix la llei. Aquesta citació seria un pas previ a sol·licitar el suplicatori si el Tribunal Suprem pren la decisió de seguir amb les actuacions.

Està clar que en Puig i en Pedro J. s'odien i G-C té informacions confidencials en les quals ens han posat sobre la pista que tots dos podrien sortir mal parats perquè el periodista i el polític tenen moltes coses a amagar urbanísticament. En Pedro J. va tenir molts favors urbanístics dels populars de les illes, mentre que el diputat d'ERC té molta merda al damunt. G-C dóna suport a Puig per enfrontar-se a Pedro J. i la brunete mediática, tot i que és un polític que ha fet moltes malifetes d'amagat i fins i tot ell ho sap. Perillós com és en Pedro J. ara l'acusa de recalificar els seus propis terrenys quan era regidor a Blanes. Tot aquest merder ja és als jutjats i la sentència va per llarg.

Iceta es carrega el germà de l'amo

Ja sabem que en Miquel Iceta és com un ventilador: bufa sempre cap allà on li demanen els propietaris. I súbdit com és no si li ha acudit res més que donar la raó als qui han pensat en la cúpula del seu partit que en Manel Nadal, el per poc temps secretari de Mobilitat del Departament de Política Territorial, no mereix anar a les llistes del PSC a Girona.

Tots ja sabem que l'Iceta és un personatge lúcid i preparat, però amb aquestes habilitats no n'hi ha prou per arribar lluny. En Miquel és un d'aquests que sap defensar l'hort de l'amo però de tant que ho fa ves a saber si els resultats d'aquestes eleccions li passen factura a més d'un. Ell que li agrada anar d'ideòleg a l'estil Madí a CiU i estudiar com es preparen les eleccions en cursets als USA, ara resulta que sap argumentar perquè el germà de l'amo s'ha quedat fora perquè ja hi ha tres consellers a les llistes: Quim Nadal, la Geli i en del Pozo.

En Quim Nadal és prou gat vell per saber què cal fer en aquestes casos, però està clar que si al bufó de Nicaragua se li acudeix fer un pols de força amb en Nadal, encara amo de Girona, el perdrà de ben segur. G-C té constància de com les gasta el conseller i ja està acostumat a tenir cadàvers a l'armari i a aquestes alçades de la seva carrera política, a l'amo ja no li tremola la mà.

CCOO perd el vol a l’aeroport de Girona

CCOO ha generat una vaga a l'aeroport de Girona i no per problemes laborals a Girona sinó perquè en Fidalgo, secretario general de CCOO d'España, va decidir des del seu despatx de Madrid fer una vaga estatal contra Ryanair i la mala sort és que el principal centre està a Girona, quan el problemes laborals més grans avui estant en d'altres llocs de l'Estat. Primer, per les CCOO gironines era un divertimento radical mediatic perquè això de sortir a la TV agrada molt, sobretot en Xavier Laos i l'Aureli Álvarez.

El problema no és la vaga, dret legítim de tothom, sinó quan és perden el papers i es generen vagues inexistents perquè algú del reino de la Villa y Corte -copyright de Puigcercós- diu que ara toca.

A G-C algunes fonts ens han avançat que hi havia un acord a nivell gironí-català, però resulta que a Madrid van dir que no tocava signar: en el comitè de vaga resulta que no hi ha ningú de Catalunya i menys de Girona. I per acabar de situar la qüestió, CCOO a Ryanair de Girona només té un delegat per sis de la UGT, que està jugant un actitud més responsable. Serà un problema de drets laborals o d'eleccions sindicals, però darrerament hem descobert que els sindicats, a part d'assemblees el divendres al matí i congressos durant la setmana,... també fan eleccions sindicals.

Operació tiromf II: José Montilla

GC continua amb l'anàlisi dels candidats d'aquesta campanya. Avui és el torn de José Montilla. La primera cosa que veiem és que, de tan ràpid com s'ha pensat en ell com a candidat, als assessors d'imatge no els ha donat temps ni tan sols de canviar-li les ulleres, antigues on les hi hagi, perquè un canvi d'imatge d'aquestes característiques s'ha de fer amb més temps.
Tampoc el tall de cabell és res de l'altre món, de fet no té gaire cabell i per tant virgueries ni LLongueres les fa.

La seva complexió robusta i baixa, de senyor gran, no dóna per malabarismes estilístics, tot plegat fa que en Montilla no sigui un sexi-man però vet aquí que GC té informació confidencial que diu que té un gran predicament entre les dones, no només la seva, deu ser allò de l'eròtica del poder, perquè el veieu fent una copa i dient, al teu hotel o al meu?,... Corbates i vestits clàssics, pràcticament de sastreria de poble, s'alineen amb el seu parlar sec i avorrit. Tot i que quan es desperta l'escorpí deixa anar el fibló i com qui no vol la cosa, encasta el verí fins al fons.

Monòton en la veu, monòton en el missatge, algunes (i alguns) voldrien veure més passió, que la política té un component important de relació d'amants. Rauxa per a aquest candidat que presenten com a ple de seny i expert en la gestió. Que el Montilla de veritat no quedi només per als íntims!!!

La prova del 9

Alguna gent diu que la política està ara mateix en una cruïlla i a partir d'aquí tothom embussat, quan resulta que tot pot ser més simple, ja que les rotondes ajuden a descongestionar el trànsit.

Segons informacions de G-C, a vuit dies per a les eleccions, no estem en una cruïlla sinó en la prova del 9, que això vol dir que si CiU treu més de 9 diputats que el PSC, el sabater de la Moncloa dirà al del turó petit que ha de donar suport el de la casa de pagès, i el del turó s'haurà de quedar com a molt de masover.

Per tant, ciutadanes i ciutadans fem que la prova del 9 no passi, votem el que ens sembli que s’ha de votar però sobretot que la decisions es prenguin aquí. I no en reunions de sábado-sabadete o en casa de la doña Ana.

Pujol ja prepara el testament polític

El que per a alguns encara és el President de la Generalitat i sempre ho serà, ja està preparant les seves memòries i com que són molt extenses s'ha buscat un negre que l'ajudi a ordenar les idees i a posar forma a l'escrit. El matxaca és un periodista del Punt diari, que de fa temps manté una bona relació amb l'ara gurú de Convergència.

Pujol, que ha passat de tot amb el diari El Punt -més catalanista o menys en funció del vent, de fet com la majoria de mitjans que no són de PRISA- s'ha decantat per un periodista del rotatiu gironí.
Segurament el fa perquè està convençut que cap dels llibres que s'han fet d'ell fins ara no li han fet justícia, i perfeccionista com és, s'hi ha posat ell solet amb algú que li faci de confident.

Molts deuen estar patint esperant què dirà en Pujol d'ells o potser més aquells que no hi surtin. Tot plegat per remoure les aigües de la petita història de la política catalana dels darrers 30 anys.

Ara el darrer capítol suposem a G-C que està obert perquè la campanya no s'ha acabat. El secret serà saber si reconeix que els falcons de CiU l'han arraconat al congelador, quan ell que sempre ha presumit de marcar la ideologia del partit.

Operació triomf I : Artur Mas

Per donar informació als ciutadans, GC, que és un servei públic, comença aquí una sèrie d'ànàlisi dels candidats a la Generalitat. Però serà des d'un altre punt de vista, per això som confidencials. Això sí, seguirem l'ordre impossat del pastís informatiu, però a l'inrevés, que nosaltres no som TV3. Avui és el torn d'Artur Mas.

Clàssic entre els clàssics, els seus vestits i les seves corbates són el perfecte anunci de El Corte Inglés, que no s'adiu amb l'estil Kennedy que ell vol representar. Això ho compensa amb una mirada reptadora, deixant anar el cabell sobre la cara, que nomès li manca el dit als llavis per ser el "xicot Martini". Parla modulant la veu, mirant els ulls de l'altre, seduint. Llàstima que el contingut és heretat i li surten "avui no toca" o "escolti'm" amb un rebuf antic que no aconsegueix fer oblidar el pare Pujol.

Per poder enamorar tot un país sembla que cal alguna cosa més que presència física i no es pot somriure amb una dentadura profident tot el temps perquè sinó passa que cal anar al notari per fer-se creure. Amèrica en el cor i en el cos és el lema del seu influent burgès. L'speaker d'or Madí ha vist només les estrelles a New York perquè no recorda que la catalana només té barres, la bandera volem dir.

La tramuntana pot fer estralls al PSC de Figueres

Joan Armangué (PSC), des que és alcalde de Figueres, ha aconseguit pactar amb tothom però sobretot ha acabat barallat amb tothom,... Aquest rècord preocupa molt al PSC, ja que hi ha la possibilitat que Francesc Canet (ERC) pugui acabar sent l'alcalde de Figueres fent un pacte amb Santi Vila (CiU) però antic militant d'ERC, esquevergència alt-empordanesa. Canet ha deixa't de ser diputat al Congrés de Madrid per dedicar-se exclusivament a convertir-se en alcalde i enviar Joan Armangué a treballar a alguna finestreta de "la Caixa" perquè no va aconseguir el favor del PSC per ser diputat al Parlament.

El PSC, que sempre ho vol tenir tot controlat, no sap si provocar ell mateix una bona tramuntanada d'aquelles que s'ho emporta tot o deixar que ho facin els electors el mes de maig. Les travesses de substitució estan entre la joventut moderna masculina o l'experiència acadèmica femenina.

El que està clar és que amb l'Armangué ningú pactarà a Figueres sinó és contra ell. I el que més preocupa al PSC seria imaginar-se un canvi de cromos de l'esquevergència gironina. És a dir Diputació, Girona i Figueres. Pot semblar ciència ficció però en política com en el cinema X tots els somnis són possibles.

Manifest nacionalista

Continuant amb la línia d'un llibre pel cap de setmana, us direm que l'altre dia, encantats a la Casa del Llibre del Passeig de Gràcia, ens va alegrar la tarda veure que encara podíem comprar el Manifest Nacionalista (o fins i tot separatista, si volen) del professor Ulises Moulines. Arribats gairebé a la meitat del trajecte de la campanya pensem que és l'hora de les accions més que les polítiques d'aliances que són provocades perquè ningú vol perdre la poltrona, la cadira i el xòfer. O sigui, preferim la política que ens parla de nacionalitat a la de gestió. I per això, us recomanem aquest llibre que esperem que el nostre bon amic, en Guillem de La 22, en tingui uns quants a les seves estanteries.

L'assaig del professor Moulines va ser editat per La Campana el febrer del 2002 però per als catalans encara té la seva validesa. És molt fàcil de llegir i en una horeta passa bé. Un bon cafè, una bona butaca, alguna cosa per cremar i algun digestiu del color que sigui i segur que ens entren les ganes de dir-los a tots els nostres polítics que ha arribat el moment de dir als ciutadans que les coses no s'estan fent bé i que ja està bé que des de Madrid ens posin sempre la música que hem de ballar.

G-C coincideix amb aquest professor de la Universitat de Munic en la defensa de les tesis del nacionalisme i amb la seva conclusió final, després de preguntar-se per què cal ser nacionalista. I diu: "Nacions (humiliades i ofeses) de tot el món: uniu-vos (contra els Estats hegemònics)." I què és una nació? Plana 30 del llibret i en castellà, perquè la cita és extreta d'una enciclopèdia castellana: "La nació ha arribat a ser considerada com el concepte polític fonamental dels temps recents".

I en el nostre cas, Catalunya és un sentiment que esperem que sigui compartit de nació, pàtria i identitat, sobre la base d'una llengua, cultura, història, integració, esport i solidaritat.

Comença la guerra de mítings provincials

Aquest dissabte ERC ha donat el tret de sortida als mítings central-provincial de Girona, malgrat ens emprenyi el nom de província fins que no siguem vegueria som província, encara que en diguem circumscripció que queda més fi.

Aquests mítings han començat bé, segons fons oficials d'Esquerra consultades per G-C hi havien més de 1.000 persones a la TVC o semblava, convocades en el local de moda político-musical l'Auditori-Palau de Congressos de Girona.

Míting en el qual Carod ha demanat a Montilla que faci grup parlamentari del PSC a Madrid per reeditar el tripartit i Puigcercos, amb els seus jocs de paraules i lletres, ha dit que ICV no són ecosocialistes sinó l'eco dels socialistes.

La resta de partits, sabent la mobilització que Esquerra realitzaria, ja fa dies que van muntant autocars en els mítings: i no per fomentar el transport públic sinó per assegurar-se l'assistència.

Lluís Bassat fa un copia/enganxa per Esquerra

La campanya electoral d’Esquerra segons fonts de G-C ha estat realitzada pel dissenyador català i president frustrat del Barça, Lluís Bassat. Aquest n’ha fet una de poca professionalitat i éticament incorrecte al més estil Microsoft Word, és a dir copiar/enganxar. Ha copiat l’eslogan de la Generalitat de Catalunya: Com tu, govern de Catalunya, per la campanya d'Esquerra.
A part de poca creativitat és lleig perquè en aquells moments Esquerra encara estava en el govern del tripartit. A G-C ja sabem que tot està inventat en publicitat però com a mínim haurien d'esperar uns anys per copiar campanyes, siguin pròpies o alienes.

Per despistar i dissimular una mica en Bassat ha fet el pack complet: catalanistes com tu, perseverants com tu, d’esquerres com tu,... i tot el que faci falta,però se li ha vist el llautò.

Genets de la sociovergència

La campanya electoral continua i les enquestes es suceeixen amb dades que no donen cap pista; més aviat van en funció de quin mitjà les publica. Entre això i que no s'atura el circ de qui la fa més grossa, els candidats i els seus teams no guanyen per a ensurts.

Prometen i prometen sense solució de continuïtat però a la cuina dels partits es preparen suculents plats amb combinacions diverses dels mateixos ingredients: PSC,CiU,ERC,ICV,... PP. Perquè en realitat les postres finals estàn als passadissos de la Generalitat, secció cadires a dojo.

I aquesta igualtat en el desig, que es nota en la igualtat en els resultats de les enquestes, fa que les fòrmules per als plats combinats siguin només dos..o tres: reedició del tripartit d'esquerres( PSC,ERC,ICV); bipartit nacionalista (CiU,ERC) o aquell plat combinat de restaurant de camioners que es diu sociovergència (PSC,CiU).

En algún departament de la Gene ja començaven a pensar aquests dies en tastar el menjar casolà propi dels avessats genets de camions.
Tot sigui per no fer el joc de les cadires massa complicat, perquè a la fi, tocar poder genera addicció i què difícil és desenganxar-se'n,...

I Pujol entra en campanya

Jordi Pujol no es resigna a no pintar res a CDC. Ell no vol ser un alegre jubilat, ja li coneixem la seva agenda diària i les reunions al seu despatx del Passeig de Gràcia amb tots els descontents de CDC, però ara també vol estar actiu en la campanya. Jordi Pujol té la seva própia agenda d'actes de campanya i està molt preocupat amb la deriva lliberal de Mas, Madí i Cia. Pujol ha posat també el crit al cel pel DVD de la factoría Madí-Vilajoana, i podria estar movent els fils per un futur relleu de Mas si el 1 de novembre pinten bastos. De moment ha protegit a la família aconsellant a l'hereu Oriol que no surti massa en aquesta campanya, que potser vindràn temps millors, en que la família Pujol-Ferrusola podrà tornar a ca seva (la casa dels canonges).

De moment a can CIU ningú es mou, però la mala relació Mas-Duran es més evident que mai, després que el noi Madí no consultés el DVD polèmic al seus socis d'Unió. El propi Mas i el seu grup assessor son questionats per la frivolitat d'algunes propostes de campanya i la pèrdua de l' orientació social de CDC. L'1 de novembre serà balsàmic o trencador i Jordi Pujol dictarà sentència.

L’Artur Mas perd 5 punts

Avui l’Artur Mas tal i com surt a la foto ha perdut 5 punts, sense considerar si el confidencialcat i el noducat treien punts. En Mas intenta fer com el seu pare polític, en la visió moderna, un carnet català per punts.

No és català aquell que viu i treballa a Catalunya, tal i com va dir l’amo Pujol, tingui papers o no?, el darrer és collita nostra. Quan algú comença a donar carnets d’identitats i després treure’ls a trossets, és a dir a punts, és que té un problema perquè l’identitat i l’integració no és mesura per punts, sinó per voluntat tant dels nascuts com dels nouvinguts.

Potser si s'han de treure punts potser primer toca a tots aquells empresaris catalans que contracten a gent sense papers per guanyar més diners i anar fent la panxa més grossa. La nostra pregunta és? Que és primer l’ou o la gallina, és a dir, que és primer els papers o la feina... aquest és el debat i no el d’identitat.

S'han casat De la Vega i María Escario?

Just ha acabat el concert de Bruce Springsteen a Madrid i els de G-C érem a la capital de la corte y villa per gaudir del Boss, abans no arribi a Catalunya, on també hi serem. A banda del recital del nostre crack, hem quedat sorpresos del rumor que circula per Madriz en aquests moments i és el de saber si realment la vice-presidenta del govern espanyol, la modelitos María Teresa Fernández de la Vega, s'ha casat en la intimitat amb la periodista d'esports de TVE María Escario.

Es veu que aquesta relació feia temps que es portava en secret i resulta que després de força temps van decidir unir les seves vides -evidentment no per l'església- el 2 de juny i només ho van fer davant dels seus íntims, que realment han guardat força temps el secret. Però a la llarga tot se sap i ara la pregunta de moda a la capital del reino és confirmar si el rumor és cert o és una campanya a l'estil del passa'l contra una de les millors polítiques del govern. La cosa pot ser tan seria ara mateix que la parella es planteja que vinguin la cigonya. Si és així, felicitats! I gràcies Bruce per una nit inovidable encara que sigui a Madriz.

Tots desapareguts pel Chelsea-Barça

Encara resultarà que el Chelsea-Barça és més un partit i que els nostres polítics s'hagin obligdat de nosaltres per veure l'enfrontament de la Champions. Ni sopars, ni mítings, ni passejades... perquè tots han triat seure amb els seus col·legues a veure el partit en la intimitat. Aquesta és la demostració de la seva responsabilitat de país quan no tenen uns fidels a l'auditori que els idolatrin.

El Barça ha perdut però si arriba a guanyar en Joan Laporta ho podia haver aprofitat per fer l'únic discurs polític de la nit. L'advocat alguna en deu maquinar de fa temps perquè els de G-C, quan hem estat a la llotja del Camp Nou, ja sabem que això del Barça li queda petit i no ens sorprendria que algun dia, quan ningú s'ho esperés, presentés un Elefant Blau però ara al Parlament de Catalunya.

Enric Millo no té la dona en contra

Això de la política ja sabem com va i és que a vegades no et vota ni la família. Ja no diguem els amics o coneguts o companys del partit sinó la pròpia família: la mateixa sang. Però després de llegir l'article d'avui de la profe Montse Vinyas al Diari de Girona deduïm que almenys la dona de l'Enric Millo votarà el seu marit per Tot Sants. Primer ensabona el PP i després parla de la responsabilitat de les dones en la política i posa els exemples de polítiques com la Veray -of course!- i la De la Vega, Tura, De Gispert i la Geli.

A G-C estem convençuts que té part de raó i que en la majoria de les ocasions en el món de la política les dones no se'ls atorga un càrrec per la seva professionalitat sinó per qüestió de la paritat. I demana una canvi per entendre aquesta nova mentalitat d'igualtat. Vist en ulls de dona té tota la lògica però ara faltarà que el dia 1 vagi a votar i confiï en el seu marit. Sembla fàcil, eh. Doncs ell és el candidat del PP i ella sovint ha presumit de nacionalista. A prop del Mediamarkt sovint deuen saltar xispes, fins i tot, quan la persiana de la paradeta està abaixada.

L’evangeli segons Sant Quim

La setmana passada es va presentar a Girona el Dietari 2003, de Joaquim Nadal, un llibre amè però amb moltes lectures, sobretot, pels qui tinguin el màster en aparell del PSC català i gironí. Pràcticament ningú se n'escapa i moltes coses només ell es pot atrevir a publicar-les. Per un altre no duraria ni un abans informatiu de TV3.

Considerem que és un evangeli que cal llegir per parts i va principalment adreçat a aquelles persones que vulguin ser quelcom en la vida política gironina. Tal llegiràs, tal faràs.

El primer versicle que publiquem és el 22 del 8 de gener. Nadal ens pontifica que el matí va tenir un reunió de G-6. “G-6 és un grup del PSC creat com una mena de permanent de la comissió executiva. L'integren Pasqual Maragall, José Montilla, Ernest Maragall, Joaquim Nadal, Miquel Iceta i Josep M. Vallès. Al llarg de l'any, el G-6 va evolucionar primer a G-8 (amb Manuela de Madre i Joan Clos) i es va acacabar reduint a G-4 amb Pasqual Maragall, Ernest Maragall, José Montilla i Miquel Iceta”.

El principi apostòlic és: quan menys siguem més manarem. I el 2003 l'operació montillista ja actuava i ara mateix G-C pensa que el que funciona és el G-3 amb Montilla, Iceta i Zaragoza.

Sobrevolant el Senat

Mentre la campanya electoral continua amb capítols d'allò més interessants, on realment es talla el bacallà segueix sent a la "real villa y corte de Madrid".

Avui Rodríguez Zapatero, esperonat primer pel PP, sobre el procés de pau a Euzkadi, que s'ho hauran de fer mirar aquests dretans, la indignitat de fer servir Pagazaurtundua per assetjar ZP, han estat debatent sobre aeroports, i vet aquí que el caramelet de l'aeroport de Girona ha estat protagonista. Com que té superavit i va embalat cap a l'augment de vols i rendiment econòmic, tothom vol sucar-hi.

Sembla que AENA i Govern espanyol, s'avindran a raons i la gestió de tots els aeroports catalans que no siguin El Prat serà compartida per l'administració central i la Generalitat. Quin gran què! ZP ha reconegut que aquest va ser un dur cavall de batalla en les converses de l'Estatut però que no varen arribar a acords. Ara potser sí, però no sabrem res fins desprès de les eleccions.
Regal pels seus o pels altres? La resposta el dia 2 ...o abans...segons convingui.

Mas fa trampes al solitari, ai perdó, al notari

La campanya de CiU va de mal en pitjor, primer un dvd xusquero, i dilluns l’Artur Mas fa públic el seu contracte davant dels i la notària que va signar el passat 13 de setembre, repetim 13 de setembre, això sembla el noducat que decideix quan és el moment oportú que surtin les noticies.

El noducat, evolució tecnològica del confidencialcat, fa públic els 21 compromisos després d’un més, perquè no abans? Entre els compromisos ens diu que treballarà per l’equilibri territorial, per fer un sol poble, una nació i tot allò que volem i fins i tot somniem. Per això no fa falta anar a la notaria.

I per seguir en el tema ens diu que no farà cap pacte estable amb el PP, què vol dir estable actualment? Segons els principis acadèmics de les relacions de parella d’avui, ara si, ara no, ara tinc mal de cap, deixem-ho per demà, o passa´m el mòbil que t’envio un sms i quedem per sopar, i en el millor dels casos, les parelles amb anell, segons fons de l Idescat, duren de mitja un any i mig, fins i tot menys que el ménage á trois del tripartit.

I després l’hereu d’en Pujol, ens diu que aquest contracte o testament polític anirà en funció de la conjuntura, la subestructura, la macroestructura o el que faci falta. Anem arreglats si tenim un candidat que es fa trampes a ell mateix en solitari o amb en Madí.

Pere Vigo tira el ducadus

Ho vam veure ahir el matí els de G-C, just quan en Pere Vigo estava a punt d'entrar a la cèntrica seu d'ERC a Girona com llançava el cigarret a terra, a la vorera i davant de la botiga Esports Parra. El galant del ripollès que presumeix de què quan té gana s'atura i menja i que no cal esperar mai a ningú, anava ben decidit al partit passejant pel carrer Migdia. Estava sol i trepitjava amb aires d'executiu a la ciutat però amb cos de Cocodrilo Dundee. Vestit impecable i amb pas ferm i fumant de bon matí, en Vigo començava la jornada fumant i just quan va passar davant nostre va tirar a la vorera el pitillo gairebé a mig fumar. I ens vam preguntar,... Serà que a les oficines del partit no deixen fumar? O seran els nervis? O serà la tensió? O parlaríem d'estrès?