
Primer, dissabte en els Premis Nacionals de Cultura i diumenge en la cloenda d'un seminari internacional de joves sindicalistes, organitzat per l'AVALOT-Joves de la UGT de Catalunya. Tots els actes en el nou i glamouros Auditori–Palau de Congressos de Girona.
Dissabte, després dels elogis rebuts cap a ell per la major part de les persones premiades, destacant entre d'altres, en Biel Mesquida, escriptor, que va agrair el premi al govern catalanista i d'esquerres des dels escriptors incorrectes i crítics, i en Fernando Amat, dissenyador, que va destacar el seu llenguatge directe i clar encara que de vegades això signifiqui arriscar-se. Maragall va clausurar l’acte tot dient-la «l’art és competència; la política, també».

I per acabar-ho d'arrodonir fixeu-vos l'empatia amb el llibre que a G-C recomanàvem ahir: “el partit que guanyi les eleccions al Parlament el proper 1 de novembre necessitarà d'una legitimitat social per governar amb èxit el país. A més de la legitimitat democràtica, del vot, cal una legitimitat social, I aquesta s’aconsegueix només a través del consens, de la negociació i del compromís de les administracions i dels agents econòmics i socials”.
1 comentari:
El final del discurs d' en Maragall, l' art és competència , la política també ha sigut poc comentat , jo ho veig realment una comparació, tipus metàfora,del que li ha passat en ell. La competència se l' ha mnjat!
Publica un comentari a l'entrada