
No estem fent una proclama demanant el vot en blanc: estem demanant per damunt de tot més participació en les eleccions, però també menys estratègies internes dels partit i més estratègies polítiques per ser més propers a la majoria de la societat i no només a la gent polititzada.
Saramago ens agrada perquè sap crear novel·les amb discurs social, sempre amb ironia entre línies i a mesura que vas llegint aquest llibre i et penses el que lògicament passarà, succeeix tot el contrari. Una bona lectura per reflexionar sobre la societat, el sistema de democràcia electoral i la voluntat de no crear un societat dual, com teoritzava John Kenneth Galbraith, però serà una recomanació que tocarà més endavant. Teniu un mes per llegir Saramago i després que "cadascú decideixi el que bonament li plagui", com deia el poeta.
1 comentari:
Resulta que, en alguns aspectes, ja tenim societat dual. Ara penso sobre tot en que bona part dels catalans que viuen al cinturó de Barcelona no voten a les autonòmiques: no els interessa. I es va repetint cada vegada, però res no canvia. Potser caldria no ser tan políticament correctes i fer alguna cosa perquè se sentissin implicats, però ningú no s'hi atreveix. Som un país de covards. ¿Què tal si Montilla-Mas fessin un segon cara a cara, aquest en castellà? L'ús d'una llengua porta molta complicitat...
¿Què tal si comencessim a fer llistes obertes i no haguéssim d'empassar-nos líders que no ens agraden només perquè tenen força al seu partit?
¿Què tal canviar la llei electoral i fer-la una mica més proporcional que ara, que és d'una injustícia flagrant?
Estic d'acord amb vosaltres: s'ha de fer alguna cosa per acostar la política a la gent que no està polititzada.
Publica un comentari a l'entrada