John Le Carré treu nova novel·la, es titula La cançó dels missioners i la publica Ed. 62. A Le Carré alguns el tenien titllat d'escriptor de best-sellers, que pels lletraferits ortodoxos vol dir llibres que no paguen la pena; però és erroni, pel que fa referència Le Carré. Els seus espies del fred, aquells que varen veure la caiguda del mur, abans que nosaltres la veiéssim en directe per la tele, ja tenien una qualitat literària que s'allunyava de la literatura d'aeroport.
Va ser amb el canvi de temàtica, i sobretot amb El jardiner constant, que varem trobar el Le Carré més compromés, aquell que posa la ferida d'Àfrica sobre la taula occidental, sense miraments, i ell sap de què parla, és anglès.
Ara, amb La cançó dels missioners, segueix en el teatre africà però, si abans parlava de les farmacèutiques i els seus estralls, ara es fica amb les religions i les conversions de salvatges, encara avui dia de penosa actualitat.
Cal llegir Le Carré per trobar literatura i compromís, dels bons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada