Les campanyes electorals són cada vegada més sofisticades. Cal descol·locar l'adversari per guanyar, sorprendre'l, com en els anuncis de la tele, emocions per vendre cotxes..doncs emocions fortes per fer decidir l'electorat.G-C ja ho va avançar dilluns: Maragall farà de les seves i ho té ben calculat, el publicista li farà vendre llibres. Doncs ja ho tenim i ara tots descol·locats: Mas sorprès, Piqué lloant Maragall, Esquerra queixant-se de que li pren el discurs, Iniciativa protestant de que ja tenen prou amb el que tenen per a més ensurts. Mentre, al carrer Nicaragua, una de cal i una de sorra: l'amo diu però no diu i s'escapoleix com només ell sap fer-ho, els incondicionals com Castells li donen la raó, i els de l'altre bàndol surten per peteneres i mai millor dit...Tot plegat doncs, qui en treurà profit? qui guanyarà les eleccions? avui més clar que mai...el publicista és molt i molt llest.
7 comentaris:
Home això de què el "publicista sigui llest" doncs crec que és més tonto que una escala sense graons.
Com sempre fent el ridícul. De fet, a mi ja em va bé que aquest pseu-president de publicista sorti per peteneres però als de casa vostra no us agrada gaire oi ?
Fora aquests de G-C i fora el Tripi2 incloent-hi aquest impresentable begut d' en Maragall.
crisi al PSC! els sociates estan acabats! tenen una crisi interna gran com una casa de pagès! és la costa d'haver imposat a Catalunya un president analfabet i espanyolista. tomaaaa
"una de cal i una de sorra"? collons! que sou del PSOE secció Baix Llobregat? Doncs bé, podeu dir: "una de freda i una de calenta"!
El PSC està més acabat que l'Armangué.
Sabeu la metàfora del terrós de sucre que utilitzàveu amb CIU? A veure si el sucre és el PSC...Colla d'espanyolistes!
Crec que una persona que ha estat president de la Generalitat el que ha de mirar és per els interessos del país més enllà dels interessos dels partits.
No cal anar a buscar exemples gaire lluny oi?
Aquestes declaracions a posteriori demostren que en un moment o altre ha mentit.
El que em preocupa de debó és que el PSC es vagi dissolent com un sucret cada cop més en el gran cafe para todos del PSOE.
Espero que Tures, Castells, Nadals ..etc algun dia puguin girar la truita tot i que em sembla una procès d'espaÑolització irreversible. Espero equivocar-me.
Salut anònims i preneu-vos-ho amb més humor...
jesus ets un pesat... t'has llegit?
gràcies, però jesús s'escriu amb accent tancat a la u .... :)
Publica un comentari a l'entrada