Scherlock Holmes ves a l'Auditori

Com us dèiem amics/es de G-C, lectors/es. Carta rebuda, carta penjada.

Bones amics i amigues de G-C,

Us dono dos fils per estirar.....

1) El flamant gerent de l'Auditori-Palau de Congressos de Girona ha plegat o està a punt de plegar..... una gran poltrona per a l'amic Ignasi Thió (l'únic de la família que no té talent, per això el posen de suposat gestor....)?

2) Una jove promesa política, en Joan Quer, que anirà de 5 o 6 a les llistes d'ICV a Girona..... compleix tots els requisits per ser un bon ecopijo: viu en un dúplex a Plaça Independència i va sovint mal afaitat....

Metis

Busot, pressionat pel PSC-ICV, tanca

Busot tanca les portes, almenys, de moment. Aquí teniu l'enllaç Busot on s'explica el motiu del per què de la postura. Però en el fons està clar perquè s'ha apostat per aquest tancament momentani perquè era una joguina del Puitxi i el seu entorn més proper (l'ideòleg és DC) que cada vegada més rebia més pressions del PSC i ICV, els socis del tripartit. Les ordres presidencials són les de fer bondat (i callar, sobretot, callar) i per això el president José Montilla i el conseller ecologista de disseny Joan Saura han mogut els fils perquè tanqués la paradeta. Un maldecap menys per als convers. Però la pregunta és,.. mutarà Busot?

Al final ha estat un oido cocina però s'ha apagat amb una fotografia d'encaputxats de Terra Lliure i simulant que el tancament s'ha decidit en una assemblea d'un grup terrorista que declara un alto el foc. La immulació final i allò de morir matant contra les ordres del clan del Bajo i el Saura i la baixada de pantalons del de Ripoll.

ERC nomena el càrrec de Cultura

Miquel Sitjar és finalment l'escollit per can ERC per quedar-se la cartera de Cultura a Girona + Mitjans de Comunicació. Serà el mateix pack que té Joan Manuel Tresserras a la Gene. Des de G-C felicitem la discreció amb què ha portat la seu del carrer Migdia aquest tema després d'una selecció que ha quedat per sort en clau molt interna. L'hereu de l'amo, el Pep Quintanas, va deixar el càrrec fa uns dies però des del carrer Migdia s'ha controlat el nomenament per fer-lo públic fins que no arribés el moment oportú. Causa justa.

En Sitjar, com a bon docent, té parole però també té un currículum que ERC ja pot lluir com si es tractés d'un conver o sociata perquè el fitxatge és llicenciat en Filologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ara és regidor de Ribes de Freser i president del Consell Comarcal del Ripollès i també del Patronat de l'Hospital Comarcal de Campdevànol. O sigui, un home Puitxi Puigcercós que arriba del Pirineu a la city i que completa els bons perfils que han triat a can ERC amb Jordi Martinoy, David Mascort, Josep Viñas i Josep Saguer.

CiU d'Anglès, a prop de l'abisme

A G-C, ara que venen les municipals, estrenem la secció de cartes de lector/es, amics/es i coneguts/es per anar donant sortida al que pensem que també poden ser temes o notícies d'interès o actualitat. Gràcies a tots i totes que penseu en G-C. Us estem molt agraïts. Amb aquesta carta donem el tret de sortida.


Després de la flamant i estel·lar elecció de Pere Figuereda com a alcaldable de CiU d’Anglès de cares a les properes eleccions municipals, les aigües no poden baixar més tèrboles a la Federació.

Aquesta notícia ha agafat per sorpresa a la classe política anglesenca i a la ciutadania en general, ja que el jutge de pau, tot i la seva inqüestionable vàlua personal i professional, és un desconegut per gairebé tota la població. Possiblement, segons les informacions rebudes, el canvi de candidat ha estat una decisió totalment forçada degut a les males perspectives electorals que tenia CiU d’Anglès. Per això, Judit Guirado ha estat marginada i arraconada a la segona posició de la llista; és a dir, la Federació ha visualitzat que el tarannà i el perfil polític de l’actual alcaldessa no és el més adequat, i que l’aposta realitzada no ha estat la més encertada.

Tot i això, i malgrat la voluntat de la direcció local de CiU de tancar files al voltant de Pere Figuereda, la militància històrica està profundament dolguda per les formes en què s’ha nomenat el nou candidat –el qual és independent-, ja que entenen que no han estat consultats en cap moment; i en conseqüència, traïts pels propis companys.

Precisament, aquest clima de crispació, confrontació i desconfiança interna comporta, segons les nostres informacions, a contínues discussions entre els diferents membres del Grup Municipal de CiU; i especialment, al regidor Pere Espinet, el qual veu perillar la seva “cadireta de poder” i obertament, es declara en contra de l’actual alcaldessa i el proper alcaldable.

Les ferides estan obertes... Les tancaran abans de les eleccions...?

Els Razzie de G-C

Pel·lícula : La RENFE a Catalunya
Actor : José Montilla
Actriu : Montse Tura
Actor secundari : Xavier vendrell
Actriu secundària : Imma Mayol
Director : JL Rodríguez Zapatero
Vestuari : Ma Teresa Fernández de la Vega
Decoració : Artur Mas i Duran Lleida
Curt animat : Joan Carretero
Maquillatge : Montserrat Nebrera
Banda sonora : Ciutadans pel canvi
Efectes especials : Carod Rovira
Documental : Confidencial-cat
...

Els Oscars de G-C

Millor pel·lícula: La reedició del tripartit a la Gene

Millor director: Jaume Sitjà, per com mou els fils a can ERC

Millor actor: Joaquim Nadal per la seva gran auca

Millor actor secundari: Jaume Torramadé, perquè no vol ser secundari

Millor actriu: Blanca Palmada, per la seva ascenció

Millor actriu secundària: Cristina Alsina, perquè li costa ser principal

Millor muntatge: ERC, per com ha resolt els caos a Santa Coloma de Farners

Millor guió original: Joan Pluma, per com mou l'estilogràfica per quedar-se la Plaça del Vi quan marxi l'Anna

Millor guió adaptat: La Dipu, que s’adapta al què pot i com pot

Millors efectes especials: Enric Vilert, que no para de fer espectacles des de que és a la Dipu

Millor vestuari: Iolanda Vilà, una jove regidora de Celrà a la qual tot li queda bé

Millor curt d’animació: Francesc Francisco-Busquets, perquè vol lluir a tot arreu i aquí l’hem posat

Millor documental: ICV-EUiA, Al-Gore els ha fet un gran favor

Òscar honorífic: Joan Manel del Pozo, amb això ja està tot dit i sobren comentaris

Periodista de veritat

Per amanir la campanya electoral que ens espera o per aguantar les notícies que llegim d'arreu, cal tornar als orígens. John Pilger és un periodista australià que ha publicat el llibre ¡Basta de mentiras!, Editorial RBA. Consta de 21 articles seleccionats d'entre el que ell ha considerat periodisme verité, d'aquell que no s'ajup davant del poder, d'aquell que intenta dir el que realment està passant i per què passa, tot convertint-se en subversió pura i dura en molts moments de la història.
Veient que el periodisme actual és una pura transmissió del que publiquen les agències de notícies o del que diuen els comunicats de premsa, veient com els periodistes s'incrusten (nord-americans dixit) en els combois dels exèrcits, llegir Pilger i els seus amics és reconfortant i fa reflexionar.

Previsions de primavera

Les municipals s'acosten i els sondejos són a l'ordre del dia amb les cuines dels partits que van a tot gas. A GC ens han fet arribar un correu on se'ns explica que els resultats es preveuen amb moviments sísmics que no seran precisament al·lèrgies de primavera.
Sembla que l'Anna de la Plaça del Vi perdria 3 regidors, i això tirant curt, i que aquests es repartirien de la següent manera: 1 per ICV. 1 per ERC. 1 que s'esgarraparan entre PP i CiU, que al contrari que a d'altres zones de Catalunya, sembla que aniria a millor. GC sap que el Puigdemont està fent una revolució a la llista i que incorporarà joves i emprenedors talents que li donin saba nova als convers. Ens espera una quaresma entretinguda.

Tornaràn els desaprofitats?

Mentre els ex-consellers intenten creuar el desert com poden, els Consellers que tenen cadira es passegen i canvien d'opinió com de sabates. El Tete, que no la va encertar gaire amb la resposta a l'hora de castellà imposada des de Madrid i ja va rebre el primer avís, ara es despenja amb l'aturada de l'aplicació de la sisena hora a les escoles, puntal de l'anterior tripartit i del Pacte Nacional per l'Educació, amanit tot plegat amb què les visites a escoles han començat per centres privats, la qual cosa no sembla gaire d'esquerres. Sort que a Girona ens cablegen unes quantes escoles, què menys!

GC ha pogut saber que Montilla ja té in mente una remodelació del govern i el Tete té tots els números per saltar desprès de l'estiu, i si continua així el bombo serà tot seu. Potser per això molts de la casa gran d'educació troben tant a faltar el gironí Del Pozo, seriòs i mesurat, amb les idees clares. Tornaràn els desaprofitats?

Un sommelier de nassos

Al Restarurant l'Albereda, on GC s'hi deixa caure de tant en tant per gaudir d'allò més, estan d'enhorabona, el seu sommelier, Marc Rebollo, ha guanyat el premi Nas d'Or de les comarques gironines i anirà de representant a Madrid per al concurs final, conjuntament amb Antonio González de Blanes i Rafael Sabadí de l'Escala.

Catar vins és una feina de nassos, i mai millor dit i és aquí on el Marc demostra que està avessat a tractar amb els caldos més saborosos. Estractava de descobrir un vi, bevent-lo en copa opaca, i fent servir nomès l'olfacte, tot un repte. Que hi hagi sort a Madrid Marc!

L'amo enterra la destral de guerra

Fa dies que no parlem de l'amo, enfeinat com estava amb el tunel però el foc que tenia obert amb el Síndic d'Aran sembla que l'ha tancat.
Davant la crisi Nadal ha tingut un paper no gaire galdòs, deu ser el règim que li canvi el caràcter perquè ahir va recordar la pàtria parlant de Palamòs i L'Estartit i ja tornava a ser ell, el que sap defensar el seu troç.

El Síndic d'Aran ha entrat en el joc i desprès que el tunel s'ha obert, ja engega els míssils cap a Foment de Madrid, i els empresaris de la neu amb la boca petita diuen que no era per tant. L'amo la sap jugar, de cap i amb vaselina.
Montilla li havia dit que no s'hi posés tan farruc i ell l'ha embolcallat de fines fintes diplomàtiques, que per alguna cosa és l'amo.

Sardina al cove

Avui és el dia de la Sardina. Comença la Quaresma, els quaranta dies de penitència per gruar els pecats i preparar el renaixement de la vida que retornarà esplèndida amb la primavera.

Casualment la penitència enguany és preparar les llistes per a les municipals. Els fitxatges estan a l'ordre del dia i les sardines nedan en aigües turbulentes, qui pescarà un bon ajuntament? qui aconseguirà tenir el peix al cove?
Danseu danseu en aquest carnaval que s'acaba...

Adrià, estrella a Girona

Ferran Adrià ha estat l'estrella de la Setmana Gastronòmica a Girona, perquè ha preferit estar aquí que omplir-se les butxaques al Japó o a Nova York, i això l'honora.
Ell sap que no pot oblidar les cuines de casa seva on es mou amb facilitat, encara que no se l'entengui quan parla, que sembla que estem veient l'Adrià del Polònia més que el real.

Com que no estava el Santi Santamaria no hi van haver discussions sobre si: " la tècnica amaga la manca de talent" o "si els cuiners estrella són uns venuts a la pela", perquè el que estigui lliure de culpa podria tirar la primera pedra.

Aquí l'ambient va ser d'elegància i respecte. El Joan Roca, en el seu paper de senyor de Girona, va acceptar el segon lloc que li correspon per estrelles michelin i fama, i va deixar que l'Adrià es deixés anar i marqués el ritme. En tot cas, un èxit per a Girona que ha fet esperar Nova York per gaudir de l'avantguarda cuinera. Tots els de GC ja esperem la segona edició.

Àngels, benvinguts!

Llarga vida i bons secrets

als germans Hereus d'Els Àngels Confidencial.
A remoure una ciutat anquilosada
que necessita vidilla,

i qui millor que uns dimonis anomenats àngels.
També dir-vos que tranquils i tranquil·les,
ningu reconeixarà que us llegeix
pero tothom ho farà,

nosaltres els primers,

quant més serem més riurem. Salut!

Domènec Espadalé, amb dos borbons

G-C va ser on havia de ser, hi èrem entre els 262 convidats que es van delectar amb l'acte a Mas Marroc. Va ser divertit i curiós veure com republicans gironins com Jordi Martinoy i Enric Vilert feien el "paseillo" al Príncep de Girona i tutti quanti feliços i contents de ser a Vilablareix, encara que poquets s'atreverien a dir-ho en públic.
De la posada en escena caldria lloar l'atreviment del president de la Cambra de Comerç de Girona, l'Espadalé, que es va queixar d'un nou boicot als productes catalans a les Espanyes si el Constitucional carrega contra l'Estatut. Domènec Espadalé va estar torero i va saber fer la crítica en el moment oportú.
I pel que fa al menú hem de dir que va ser el més bo per molts i moltes amb qui compartíem estovalles. Cal felicitar el Joan Roca pel dinar. A l'hora del cafè alguns i algunes van aprofitar per fer-se fotos amb l'hereu a la corona.
Perquè era igual el que costa mantenir-lo, es tracta de que "és guapu i interessantíssim"... país!!!, que diria Forges.

El maharajà Carod i el seu seguici

El viatge a l'Índia del viceministre i ministre d'exteriors Carod-Rovira està sent tot un éxit, i bona prova d'això és que ha signat un acord amb la Universitat de Delhi per crear un lectorat de català allà a l'orient llunyà.
Avui se sentien versos de Riba i Espriu en hindi, que és la llengua més parlada a la vella India, tot un éxit per a la diplomàcia catalana que està desplegant el bo i millor dels seus poders arreu.
I per fer-ho què menys que portar un seguici espectacular en el viatge a l'orient, que ni els del president Pujol en els seus millors anys d'afers exteriors.

Alguns del nucli dur del president Montilla ja han posat el crit al cel perquè els d'Esquerra s'han fet una idea del que és la representació a l'estranger de forma ràpida i tots s'hi han apuntat al viatget, envejosos! el que volien era anar-hi ells, com nosaltres si poguessim...ai! la Índia, terra de somnis!!

Mccullers, caçadora solitària

Carson Mccullers era una escriptora nordamericana que escrivia des de la pròpia experiència. Contemporània de Faulkner, és ja un clàssic de la literatura. És una escriptora amb una sensibilitat poètica essencial i amb la qual el lector es troba immergit en un món llunyà però perfectament assumible on els seus personatges estàn magistralment dibuixats i es fan forts a còpia de superar entrebancs.

Seix Barral prepara un recopilatori especialment recomanable que portarà per nom El mut i altres textos, amb obra que encara era inèdita a casa nostra.
Mentre arriba, us recomanem especialment la seva primera novel·la El cor és un caçador solitari, genial en la concepció de personatges que enmig de la soledat i la marginalitat són models arquetípics d'un món més que literari, molt real.

Jaume Roures, el mecenes

Com passa molt sovint amb tots els qui tenen quartos de Barcelona, Jaume Roures té una casa a l'Empordà. I com que alguns saben que té l'amagatall a Ullà ja li han fet arribar els qui organitzen el concert de comiat de Lluís Llach que volen que hi posi el seu granet de sorra perquè el concert sigui un èxit i ningú hi prengui mal. Que es rasqui la butxaca li ha insinuat.
El darrer concert del Llach serà el 24 de març i s'espera que sigui un èxit però les previsions és que cal omplir Verges de tutti quanti perquè al final no punxi l'espectacle. De moment, sabem que hi ha dues entitats que rebran ajudes del que es recapti amb les entrades i són Salvem l'Empordà i Metges sense Fronteres. Segons ha investigat G-C, si el Roures dóna el si vull, els organitzadors respiraran tranquils i el concert agafarà una altra categoria.

Menjar del bo a Girona

A partir de demà tindrem a casa nostra el bo i millor dels cuiners i cuineres del mon mundial..comença el Forum Gastronòmic que porta l'amic Pep Palau.

Sembla que hi haurà teca de la bona a preus raonables per al que s'està pagant per menjar depèn a on.
Per la grandària de l'assumpte s'obren a tutti plen l'Auditori i la Fira, s'esperen gentades de cap de setmana a veure els stars cuiners com el Ferran Adrià o l'Isma Prados, cadascú en el seu estil...
No us en esteu, G-C passejarà i degustarà aprofitant l'avinentesa..Bon profit!

Pàramo desfulla la margarida

El president de la Diputació de Girona i alcalde de Roses medita què fer en els temps lliure i com que l’acaldia la té asegurada el quid de la qüestió està en la Dipu. Com que massa disposat no el veiem quan els de G-C el trobem pels pasadissos del palauet del Barri Vell, dóna la sensació que el Carles Páramo està desfullant la margarida i que si tira la tovallola es pot obrir la política de pactes. Si s’acaba fent el “plan renove”, els de Can Conver tenen dos candidats que faríen el gest sense pensar-s’ho dues vegades i aquests són els alcaldes Xavier Soy i Lluís Guinó. Que ningú pensi que ens deixem l'altre gran alcalde Jaume Torramadé, que és la carta amagada de Can Unió.

Però tots els partits estan preparats per a la política de pactes i a Can PSC ja tindrien dos noms a punt com són l’estilogràfica Joan Pluma i Joan Armangué, que tothom apunta que es quedarà sense el tro de Figueres.
A Can Esquerra també hi ha dos polítics a punt per comandar la Dipu, un dels més ben situats es l’Enric Vilert, que per allà on passa fa amics, un cas semblant al del Joan Puig. També hi ha l’alcalde de Puigcerdà, el Joan Planella, que és d’un altre tarannà.
El PP no té possibilitats i els ecologistes de disseny els deixem pensant en els traçats de l’AVE i la MAT, que prou feina tenen.

La soledat del polític honest

" De grans homes estan els cementiris polítics plens"...Ferran Mascarell, ex-conseller de Cultura en el primer govern tripartit, ha avisat de que no s'espera més a la promesa que se li va fer de redirigir la corpo i posar ordre en el sector àudiovisual públic de Catalunya. I ha dit que sí a una de les moltes ofertes del sector privat, en concret a una del món àudiovisual també, tot i que en té d'editorials i altres empreses de la cultura. L'empresa privada valora la seva feina com a gestor cultural i aquí estan les respostes. A GC sempre hem estat fans d'aquest home de caràcter humil i posat seriòs que va fent feina calladament. Per això li passa el que li passa, no com d'altres...Sort en la nova gestió, que quan algú ho fa bé a GC no ens estem de dir-ho.

Biografies i bicicletes per a la Tura

Montserrat Tura a Justícia s'avorreix...les passejades en bicicleta per Mollet, des del carrer Comte Urgell, són cada matí més llargues, i els bodyguards s'escarrassen a seguir-la que la "jefa" mana molt.
GC ha pogut saber que ara està preparant amb un grup editorial molt i molt català una segona biografia que li serveixi per fer-se veure en les primeres planes mediàtiques que els jutges no donen tan de joc com els mossos, i sinò que li diguin al Saura...
Perquè què passarà a la remodelació del Govern que ja es prepara pel setembre? Si ja ho va tenir magre a l'inici, que no serà ara que el Montilla ja li ha agafat la mida a la casa gran...La Tatcher catalana ho té magre...

Sense corbata ni corbatí

WANTED!!

Els antisistema d'ERC

els que no porten corbata

tenen els dies comptats

Puitxi dixit!

Novel·la negra amb contingut

Reprenent els nostres consells literaris, avui us presentem El raptor de gnoms de Jordi De Manuel.

No és un escriptor gaire conegut, tot i que fa temps que publica, però és molt interessant la seva trajectòria perquè fa literatura en català i d'aquella que no es troba gaire en la nostra llengua: novel·la negra i amb tocs de ciència ficció. A alguns potser no els semblen gèneres de gaire importància però a GC pensem que per normalitzar del tot una llengua, cal que tingui expressions en totes les modalitats i gèneres, sinó estem fent una llengua obsoleta que es tanca en la intelectualitat més carrinclona. Per això De Manuel és una mostra fresca i viva de literatura i de molta qualitat.

La història d'aquest llibre passa a Barcelona, i la travessen fets com l'11-M, la guerra iugoslàva o els narcotraficants ...models clàssics per a la innovació. Si us en queden ganes de repetir, del mateix autor trobareu Cabells propres a Columna o L'olor de la pluja a La Magrana.

Torna el president, torna Jordi Pujol

Tal i com van les aigües a l'oposició catalana no estàn per gaires festes, però això està produint moviments soterranis d'alta volada, i aquí va el caramel de diumenge: GC ha pogut saber que Jordi Pujol, el president, torna a l'arena. La béstia política de CiU està preparant la seva rentrée perquè ha de posar ordre entre Mas i Duran; i mirar de que Puig no faci de les seves amb Carretero, que són molt amics i especialistes en controlar les clavegueres del poder.

Pujol ja va aparèixer en una entrevista a la SER, fa uns dies, i la Nierga no es va estar de repetir que era la primera aparició pública del president, desprès de molt de temps, i per això li agraïa el favor. El favor era per a ell, que comença així un retorn a la primera pàgina perquè no es pot deixar que es perdi tot el que estava lligat de feia tants anys...Atents a la próxima jugada!

Puigdemont, de bolquers

Carles Puigdemont serà pare a l'estiu, quan estigui fent les oposicions per a la Plaça del Vi! GC ho ha sabut en una trobada secreta de convers.

Quina coincidència més adequada , perquè no diuen allò de que els nens venen amb un pa sota el braç? potser el seu vindrà amb una cadira de regidor de Girona, que ja donaria per a bastants pans.

Felicitem al candidat dels conver que ser pare es tota una responsabilitat però també una felicitat, tot i que esperem veure'l més per Girona perquè per fer de pare i de regidor cal ser-hi, i a més si ha de donar biberons i canviar bolquers, s'ha d'estar a lloc que els nens no esperen, ni l'Ajuntament tampoc.

Guillem I de Girona

El Guillem de La 22 està que no toca vores perquè acaba de fer un fitxatge de campanetes segons ha comentat aquests dies una persona molt propera al seu entorn. Resulta que el terrible del Guillem Terribas ha fitxat l'Edmond Roch per al col·lectiu de de crítics de cinema que tenen la sala de reunions al Bistrot. Recordem que l'Edmond té la productora Ikiru Films i es va encarregar de promoure la pel·lícula El Perfum. Però aquesta seria la nota calentoneta pel nostre bon amic el Guillem perquè la freda seria que el seu extreballador de prestigi, el Felip Ortega, li acaba de posar la competència a la ciutat perquè és a punt d'obrir una llibreria que li pot fer pupa.
El Felipet torna amb les butxaques plenes després de la seva marxosa experiència a Barcelona (aquest en Felip que té nom de príncep) i ara serà l'altre punt de referència a l'Eixample. No en teníem prou amb la política, que en Felipet i el Guillem ens faran una batalla editorial que potser traurà xispes perquè els dos llibretres tenen més aviadet una amistat light després de com va marxar el Felipet de Can 22.

La Conxita busca ocell per volar

La Concepció "Conxita" Veray està com els altres partits que volen guanyar vots i regidors a l'ajuntament de Girona i va a la caça i captura d'un dos o una dos amb tanta desesperació que no troba la parella i és igual si és mascle o famella. És tracta de buscar un segon de prestigi, a l'estil Nebreda, però ja se sap que a la gent de girona els hi costa identificar-se amb el PP: una metgessa, un advocat, un arquitecte i un notari de girona han estat temptats per la Conxita però de moment no té cap sí. I el temps s'acaba per a ella. Prop de la plaça del Vi, on resideix i treballa, també ha sondejat alguns i algunes ocells perquè siguin gavines del PP, també entre la militància d' Unió però la cosa no mola per a alguns i algunes. Sabem bona parts dels noms que s'han deixat caure per la seu del carrer Migdia per oferir-se però ella també ha dit a molts que no, per volar alt i trobar en la seva Nebrera el recanvi ideal del José Toribio. L' ex-diputat i advocatto Manuel Ibarz Casadevall ja va dir que no a la conxita quan el van fer fora de males maneres del Parlament de Catalunya. El PP havia de fer lloc al professional Enric Millo que necessitava una nómina, i pretenien que Ibarz acceptés a canvi una cadira a plaça del vi. Veure'm si la Conxita remata la feina i presenta un nom de campanetes o s'haurà de conformar amb el sucarrat del Jean Marie Castel (Sucarrat es el seu segon cognom), el bodyguard de les pedreres un home disposat a tot i més. Castel té assegurat novament el número 3 de la llista però vol seure més a aprop de la seva Conxita, membre dels germans que G-C coneix com els Dalton Veray.

La Cristina busca ocells

Mentre que l’Anna sembla ser que té més d’una/un per anar al dos, a Can esquerra el problema és al contrari, després del fitxatge/fugida de la Blanca Palmada per la Generalitat, sembla ser que no hi ha manera de trobar un número dos. Ja que l’únic que clarament voldria que és en Rafel Mas, Esquerra ja fa temps que sense fer-ho públic, al estil Capello, ja està com el Beckam, esperant la finalització en aquest cas del mandant.

Amb aquesta situació els actuals regidors no tenen problemes de continuïtat ni d’ordre, excepte en Mas descartat, i en Saguer que no vol tornar perquè això de la Generalitat està millor que la Plaça del Vi, i sobretot després del problema que va generar al consell comarcal amb la colometa.

Els interrogants de G-C són grans, ja que últimament per allà al carrer Ultonia hi ha molt silenci, ens tindran una traca preparada per llistes o seran només quatre petardets.

Des de G-C sabem que Esquerra i sobretot la Cristina de les enquestes sobretot mira que l’Oloriz no sumi amb la Pagans, ja què després dels enfrontaments entre la Cristina i l’Anna la negociació serà difícil i per poc que pugui la Cristina preferirà un pacte amb en Carles.

L'Anna i els ocells

Els socialistes també tenen els seus problemes interns a Girona, a l’estil dels que G-C us ha explicat dels de Can Conver i dels Ecologistes de Disseny. Ara toca els qui manen perquè l’Anna de la Plaça del Vi ja ha deixat entreveure que no vol un tercer mandat (suposem que espera que l’aclamin després d’aquest).
L’Anna ara és la número one però hi ha el Joan Pluma estilogràfica de relleu i la ciclista Salamaña, encara que també pedala un pack d’ocellets per no caure del niu. Aquí és quan l’amo entra en escena i comença a situar elements de la galàxia nadaliana com són: la colometa Pia Bosch, el perico Àlex Sáez, el pardalet Ponç Feliu i el canari Ignasi Thió.
L’Anna es resisteix als canvis i prefereix l’estilogràfica o, com a mal menor, la ciclista abans que la colometa predisposada a tot, el perico que vol quedar-se a Madrid, el pardalet que té el suport dels joves de la llista i el canari, empentat per l'il·lustre nissaga.
L’elecció és complicada i l’Anna i l’amo estan movent les seves peces per guanyar la partida. Els sociates tenen una elecció difícil mentre l’estilogràfica va carregant la tinta a la callada.
Salten espurnes entre Can Garreta i la Plaça del Vi.
Ara el número 2 de la llista està en joc, però apareixen els primers moviments del postpaganisme.

Pardo a totes

Iniciativa juga fort per a les municipals, la setmana passada van fer la posada en escena i aspiren a tot que vol dir a tenir com a mínim tres representants, entre ells en Pardo, ecologista de disseny que té esperances de sortir com a regidor a l'Ajuntament de Girona. De fet ho està intentant amb totes les seves forces però això de sortir per davant dels altres i que li hagin posat un tap no li permet somiar.

Però tot i això ha hagut de fer un gest que ha estat molt criticat i és el de fer servir l'endoll per connectar una línia directa. Tot i que en aquest sentit, a totes les cases, PSC, ERC i CiU molt pocs i poques que han tingut poder poden dir que tenen la consciència tranquil·la. De moment, està clar que el Joan Olòriz i la Núria Terés tenen la butaqueta a la Plaça del Vi garantida, veurem si en Pardo se n’en surt. Sempre li quedarà la llista del congrés per aconseguir tocar cuixa, però això és ja un altre capítol.

El Tete li fa la feina al presi

Al Maragall 2 que tenim al govern li estan creixent els nans, la història de l'hora de castellà l'ha posat en la tesitura d'haver de fer declaracions i decrets que no estàven previstos; agravat amb el fet de que tot el que es refereixi a educació és sensible i sona mediàticament parlant.

Potser per això ja hi ha veus que diuen que la primera esquerda del segon tripartit no són las d'El Prat sinò les del decret del castellà, tot i que els socis estan fent la viu viu...

Però aquest anàlisi no contempla tot l'angle de visió que caldria perquè el avisos del presi són per a tots, i si el Tete vol continuar a la conselleria haurà de fer bé la feina, per això no és gratuit que digui que aquest és el millor decret sobre llengua possible i alhora recupera el terme immersió en les propostes que s'estan preparant a la conselleria, una de cal i una de sorra, així al final el presi podrà fer una declaració dient que ha salvat la nostra llengua, com va fer en la defensa aferrissada del català al debat d'investidura davant la intervenció dels grup de "ciudadanos..."

El Tete sí està fent bé la feina, la que li ha encarregat el presi.

Crespo no té rivals

Xavier Crespo, l'alcalde convergent de Lloret, ha fet bé la seva feina que ara es cobrarà a les municipals, i això que nomès entrar el tripartit fa tres anys, va rebre moltes pressions mediàtiques interessades amb allò del turisme de "borratxera".

El metge convergent però ha resistit els embats i està provocant una greu crisi als seus rivals directes, els sociates, que s'han anat enfonsant sense remisió com el Titanic, perquè segons informacions que ens han fet arribar a G-C, Lucía Echegoyen ha tirat la tovallola, tot i que no de forma gaire elegant perquè a més pretèn viure de la mamella de la Dipu, com molts i moltes dels que ja no hi pinten res a la canxa dels municipis, i així ens va als ciutadans si aquesta senyora és el model de representants de que gaudim.