La llista i l'amo

L'amo, com no podia ser d'una altra manera, tancarà la llista del PSC a Girona per a les municipals.

Anirà de número 25 a l'equip de l'Anna de la Plaça del Vi.

L'amo, una vegada més, podria ser el primer però serà l'últim... encara que si s'agafa la llista al revés, pot dir ell...

Entre els il·lustres components hi ha Àlex Sáez, el 21; Pia Bosch "Colometa" la 22; Joan Manel del Pozo, el 23; Núria Arnay la 24 i l'amo el 25.

La nissaga de l'amo continua perquè una de les suplents és la nostra amiga, la Marta Nadal.

A G-C ens alegrem que Pons Feliu ocupi el 5è lloc, encara que sigui per allò de la paritat, i que la pedrera sigui una vegada més l'ensenyament d'on ve Victòria Saget que és la novetat i sortirà de 7.
Això de les llistes s'anima...

Puigdemont estrena local

La Pagans encara no ha dit ni mu de la llista, tot i que sembla que les novetats seran mínimes, ella és hermètica i fa d'amo de la Plaça del Vi; en canvi, el Puigdemont, cap dels convers ha estrenat local i ja ha presentat la llista, si volen ser primers, ho han de ser del tot i per això s'han avançat en presentar llista i local.
La nova seu està a la Plaça del Marquès de Camps, al rovell de l'ou de Girona; i l'estètica segueix el procediment conver: blaus i taronges al portal, amb foto del candidat i adreça electrònica que les lluites electorals també es fan en el món virtual.
Li desitgem el millor al Puigdemont a la nova seu, tot i que en aquell local, negoci que han posat, negoci que ha fracassat. Que el ruixin amb aigua beneïda, per si de cas...

Empordà connexion

Sembla ser que l'Empordà no nomès serveix per a concerts emocionants com el de dissabte passat.
En un to "rosa cuore" per desengrasar, G-C ha pogut saber que la model Esther Cañadas, aquella de l'anunci de DKNY que té uns llavis que van per davant d'ella, es casa a l'abril a l'esglèsia del costat de la seva masia de l'Emporà, amb el pilot Sete Gibernau, el net de l'amo de Bultaco, que no ha tingut precissament molta sort en les carreres de motos i per això ha optat per retirar-se i dedicar-se a passejar amb l'Esther.
Vinga que s'acosten les vacances i desprès haurem d'encarar les municipals amb forces renovades...

Luis del Olmo content amb el pijama

Luis del Olmo es mor de gana d'arribar al programa 10.000 de Protagonistas, com a director i presentador, en aquesta etapa a Punto Radio. Avui està a Girona fent-lo en directe des de la sala de la Fontana d'Or de Caixa Girona, amb el permís del garrotxí Arcadi Calzada, al que li queden tres telediaris al càrrec.
Del Olmo està presumint amb els seus íntims, entre els quals ens té als de G-C, de que AC Hotels li ha regalat el pijama, no com a Risto Mejide, que es queixa de que a ell no li han regalat, ah! encara hi ha classes, que Del Olmo és una institució a la ràdio. Institució però humil que ha estat capaç de lloar la sala de la Fontana d'Or dient que era de les més boniques que ha trobat mai.
Per cert, desprès li agafa el relleu la Júlia Otero, que no nomès és relleu d'un dia sinó que G-C ha pogut saber que té tots els números per ser el relleu quan ell es jubili...encara que per molts anys, Sr. Del Olmo.

El president i la llibreta

La ressaca de la nit del Llach a Verges donarà per molt.
El president Montilla, que no va ser precissament aplaudit el dissabte al concert per part del públic, va estar a l'Ajuntament de Girona a la tarda i avui encara es feien creus els seus perquè per fer la dedicatòria que li van fer signar de la visita, va treure la seva llibreteta (es veu que la porta a tot arreu) i va copiar literalment una cita que portava, amb tota la parsimònia de l'estil del que ja ens té acostumats.
No improvisa ni les cites, per això, els d'Esquerra encara no se n'han adonat de que han pactat per quatre anys...au va!..que ni CiU ha caigut en el parany mediàtic...mentre Montilla s'ho apunta tot a la llibreteta.

BODA INADVERTIDA

Se’ns ha casat l’Anguita, un comunista com ja no en queden, escriptor i professor ja retirat d’Historia en un institut de Córdoba.
El mes significatiu, els casà un alcalde del PP. M’haguès encantat assistir-hi nomes per veure-li la cara quan va haver de felicitar els nuvis.
Una ceremonia senzilla amb 28 convidats, i crec que no es van quedar amb gana.
Felicitats nuvis pel vostre casament.La festa inadvertida total, els convidats 28, i la sortida del Ajuntament, per la porta del darrere. Si senyor!!

"Prefiero pasar inadvertido, ya que mi vida privada es casi tan importante como Dios"
"Yo soy antiprotocolo. Procuro vivir como hablo, porque quiero darle a la política su esencia de cotidianeidad, de normalidad"
"La democracia cada vez más es una cáscara sin contenido dentro, una pura ficción, las decisiones políticas están siendo suplantadas por decisiones económicas"

Divergència a CiU

Els camins d’Unió democràtica de Catalunya estan divergint aquests dies, a tots els fronts.
Mentre a casa nostra canvien seu i se’n van a Bonastruc de Porta, on tindran un nou local separat dels de Convergència; per al gran públic Duran i Lleida, el Calb, presenta un nou llibre editat per La Campana, amb el títol Entre una Espanya i l’altra. De l’11 M a l’atemptat de Barajas.
Aquesta vegada no ha necessitat Sánchez Llibre de negre, com en aquell on s’explicaven els afers interns de la redacció de l’Estatut, aquesta vegada va a primera pàgina i a més amb escuder potent: Miquel Roca li fa el pròleg...Les divergències a cal convers són cada vegada més profundes...el psiquiatra no donarà l’abast....

Pilar Prats va a l'escola

Pilar Prats va de número 3 a les llistes d'Esquerra per a les municipals i clar, com que fins ara era teatrera, és a dir, diguem-ho bé, directora d'El Galliner, teatre encantador, doncs no és que tingui molta pràctica en allò de fer mítings i llegir lleis, per això G-C us avança que està anant a classes de política per no fer un lleig quan li toqui parlar a la campanya, que ja s'acosta.

Molts diríeu que la política és molt semblant al teatre i que potser la Pilar ja té "tablas" suficients com per encarar la campanya i l'ajuntament, però mai està de més aprendre, que ella s'ho ha prés molt seriosament.
Veurem si progressa adequadament o necessita millorar....

Torna Del Pozo

G-C us avança una exclusiva: Joan Manel del Pozo torna a estar en primera línia d'acció política, se li ha encarregat la redacció de la proposta de la nova Llei d'Educació de Catalunya.
No és poca cosa, aquesta Llei és la que ha de definir la posició que pren Catalunya com a país, a partir del desenvolupament de l'Estatut, en matèria d'educació i amb una perspectiva de futur innegable.
Tenint en compte que l'educació és una de les bases del desenvolupament i progrés d'un país, el fet de que el gironí Del Pozo sigui el responsable del seu contingut, assegura un pòsit de qualitat.
Vés que no sigui l'indicador de que Del Pozo sigui cridat a més altes responsabilitats...seguirem informant....

Julieta i Boris a Girona

G-C va estar ahir a la nit al concert de la Julieta Venegas a Girona, únic a l'estat de la seva gira Limón y sal.
Varem seure entre l'Albert Pla i el Boris Izaguirre, olorant chanel i patxuli, va ser el top ten del bo i millor dels concerts a la província.
Girona s'està fent un lloc en el circuit dels millors tours mundials de la música perquè hem pogut saber que per l'estiu s'està negociant un concert de Lou Reed a Sant Feliu.
De concerts, anem plens, perquè el del Llach està donant per molt, sembla que el poti-poti del doblet que s'ha programat està donant problemes: entrades que ja estan venudes abans de sortir al públic, reserves molt reservades...
La campanya per les municipals també es fa als events musicals i més si aquests tenen regust de privée com el de la Julieta o de fita històrica com el del Llach...música per començar la primavera que sortirem tots a l'Interviu!!!

Pels qui fan el Via Crucis...

Montilla, LLach i el sentiment nacional

El presi Montilla estarà aquest dissabte al concert d'en Llach a Verges.
El presi que las mata callando, vol ser-hi en un moment històric d'aquells que es recorden, d'aquells que reafirmen la catalanitat que ell vol posar per sobre de totes les esmenes al seu sentiment nacional, en sap el presi, en sap...
I a més, passarà el dia al Baix Empordà, Territori Maragall per excel·lència, perquè no sigui dit que ell només passeja pel Llobregat, no senyor...
G-C dedica aquest post al presi, que ahir va ser el seu sant, i a tots aquells que diuen que només és un president de gestió, veieu sinó com demostra que ell també té sentiment nacional del bo, del que es ven a Verges al darrer concert del Llach, què menys! ....Que n'aprenguin!!!

Barbeta-Bolaño, la mascletà

Jordi Barbeta va publicar ahir un article a La Vanguardia denunciant que Toni Bolaño, cap de comunicació del presi Montilla, l'ha amenaçat per publicar una notícia sobre les esmenes a l'Estatut.
Genial!!!! Ara resulta que el Barbeta, periodista amb tables de sobres, s'escandalitza perquè un adjunt al polític de torn li canta la canya,... i a sobre ràpidament en Madí, aquell del govern conver que no sap el que és controlar la informació, s'escandalitza i demana la dimissió del seu successor, ... Vinga, que aquests no s'han pres la crema de Sant Josep i estan fent la batalleta de torn,... qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra,... Què va fer el Pujol amb els mitjans d'Esquerra! I el PP amb els mitjans d'Esquerra! Va sortir el Barbeta i La Vanguardia a defensar les víctimes. Menys fums i menys victimismes, que els caps avui estan tots celebrant el seu sant: Sant Carod, Sant Montilla, Sant ZP,... que els petards són a València, companys.... G-C no vol entrar en baralles però aquesta guerra té un guanyador, el Bolaño, com abans guanyava el Madí en l'època conver.

Tintín a Girona

A Girona s'inaugura aquest cap de setmana l'exposició conmemorativa del centenari del naixement d'Hergé, l'autor del còmic Tintín.
Amb el títol Tintín al món d'Hergé i fins al 20 de maig, a la Fundació Caixa de Girona, se'ns proposa una selecció de 500 peces d'edicions originals, autògrafs, planxes, cartells publicitaris, gadgets, tots ells de la colecció del periodista Jordi Tardà, dels còmics escrits i dibuixats per Hergé amb el periodista Tintín com a protagonista i els seus inestimables Milú, Capità Haddock, Dupont i Dupont i la Castafiore, per posar exemples dels personatges més coneguts.
Tintín és un dels casos més reixits de Línia clara en el còmic que es va desenvolupar a Europa a mitjans del segle XX, coincidint amb moviments com la Bauhaus arquitectònica o el minimalisme en interiors.
Paga la pena visitar-la.

Palmada i el cas de l'UDG i la Pompeu

Blanca Palmada va ser un fitxatge del megaconseller Josep Huguet, estrella refulgent d'ERC que sap navegar en les aigües més tèrboles.
Palmada va ser cridada a ser consellera no declarada d'universitats, en aquest megadepartament que el totpoderòs Huguet s'ha aconseguit per ell solet, però vet aquí que per molts viatges a la Xina i a la Índia que faci, la Palmada no acaba d'estar contenta, i és que l'Huguet li fa el salt a les primeres planes dels diaris a la que té una bona notícia que endur-se a la boca. El cas de la facultat de medicina que es disputen l'UdG i la Pompeu Fabra és un gran caramelet i el megaconseller no se'l vol deixar prendre. Per això, la Palmada està que treu fum davant de la màkina Huguet. Veure'm quan aguanta la gironina, tot i el deslumbrant despatx que té davant de la catedral de Barcelona...

Carretero presentarà el candidat de Roses

Carta rebuda a G-C, carta publicada.

Presentació candidat ERC

Després que en Joan Esteve Danès, fos presentat pel diputat d'ICV Lluís Postigo. Sembla que ara serà el torn de Marc Danés i Zurdo, que serà presentat com a cap de llista per Esquerra de la mà de Joan Carretero (ex-conseller de governació) el proper 25 de març. Algunes fonts també ens han assegurat que Magda Casamitjana (PSC) ha editat un llibre que presentarà juntament amb la seva candidatura.

La FIBA CUP es jugarà a Girona

Ja ens ho va dir l'última vegada que ens vam trobar el futbolero de l'Albert Garcia Rafanell que tots estiguéssim tranquils que vindria la FIBA CUP al pavelló de Fontajau. Ha estat dit i fet i el representant de la Federació Catalana a Girona ens va posar en la bona ona quan vam parlar amb ell els de G-C. Aquest l'Albert ja està acostumat a fer de les seves en els despatxos perquè va agafar molta experiència quan era la mà dreta i l'home que feia la feina bruta a Joaquim Vidal quan el club era el Valvi. O sigui, que del 13 al 15 d'abril la final vindrà a Girona i en bona part cal donar unes GRANS gràcies a la Dipu, que es mullarà de veritat. Gràcies Pàramo!!!! Gràcies Torramadé!!!! I gràcies a l'amo Nadal perquè sap tot i més sobre el que es cou a l'entitat i és dels que hi és i només uns escollits com nosaltres ho sabem. G-C hi serà des dels llocs d'honor d'aquest muntatge que té un cànon d'uns 300.000 euros. Gironins ens veiem a la final i prepareu les dates i els quartos per pagar els bonus o les entrades.

ERC fent de les seves a l'esport català

Carod Rovira ha assumit el paper d'ambaixador de Catalunya i se l'ha cregut, i què millor que utilitzar l'esport per a fer màrqueting del bo.

Tenim allò de la visita al CIO a Laussana acompanyat pel comte de Samaranch, i declarant desprès que Catalunya participarà en unes olimpiades quan sigui un estat, vés quina novetat!

Però és que tot plegat forma part d'una estratègia superior: G-C ha pogut saber que aquesta setmana, de sobte, han substituït Fidel Sust, director general del Circuit de Catalunya dès dels temps del govern convergent, per un empresari català afincat a Mèxic i retornat de la ma d'en Carod. L'estratègia seria aprofitar l'estrabada d'Alonso and company i fer més màrqueting de Catalunya, ara amb el circ de la fòrmula 1.

Ja ho veieu, els moviments a l'esport català són avui tema principal, que no passi com es deia dilluns a l'acte de traspàs de poders al circuit: Marxa un schumacher i no veiem que vingui un alonso...veurem en què queda tot plegat...continuarem informant.

Rikjaard no estarà l'any vinent al Barça

G-C fa setmanes que sabia que Frank Rikjaard no hi serà al Barça el proper any però no voliem dir-ho per no aixecar més llebres de les necessàries que l'equip necessitava força.
Vist el que s'ha vist i llegint El Mundo Deportivo, Cristina Cubero confirma que li queden pocs telenotícies al míster a Can Barça. La temporada l'acabarà, esperem que campions de lliga i copa, però a Frank determinats motius personals l'han fet acabar-se de decidir.
La Junta laportista i l'oposició rossellista estàn al cas, i no hi ha més.
G-C li desitja a Rikjaard éxits per acabar l'any a Can Barça i éxits allà on estigui el curs vinent, que ell sempre ens ha caigut bé i ha fet bona feina.

La processó del Llach a Verges

Ara resulta que el Lluís Llach farà més d'un concert de comiat a Verges o almenys això és el que persegueixen els organitzadors després de la punxada que han tingut amb un únic concert. Els de G-C hi estem convidats el dia 24 però volem estar amb el poble i us avancem que aquests dies la cosa bull i ahir un despatx de Barcelona molt proper a nosaltres treia fum amb l'intent de voler fer feliç a més de 5.000 persones i així és que s'ha pensat en fer més adéus. La iniciativa era bona però la il·lusió dels que van programar l'adéu han vist que això se'ls hi ha fet molt gran i que cal sortir-se'n de la millor manera. Però tot i això que el Llach canti més dies també pot ser un bon invent per tornar a omplir les butxaques d'alguns i no quedar tan malament amb Verges, la província de Girona, Catalunya i el món mundial.
Aquestes coses passen i quedar bé cada vegada costa més i és que a Verges més d'un està amb la mosca enganxada a l'orella perquè al concert hi haurà més gent de fora de les contrades que no de casa. Alguna cosa semblant va patir Jordi Roche a la llotja del Camp Nou pel Barça-Madrid perquè el president de Fede va quedar penjat lluny dels llocs d'honor i va tocar el dos. Això de només voler pensar en fer la competència a Joan Laporta i simpatitzar amb el Sandro Rosell té un preu molt alt.

L'olla que bull a Anglès!

Carta rebuda, carta publica. G-C es manté fidel a les vostres aportacions.

La gent d’Anglès comença a estar preocupada. Segons les nostres informacions, existeix un clima de certa preocupació dels ciutadans d’Anglès pel silenci absolut que els republicans han instaurat a casa seva envers la campanya electoral del maig del 2007. Sembla ser que la llei del silenci d’en Puigcercós ha arribat a ERC d’Anglès, sota la direcció de la mà de ferro d’en Manel Moreno, actual regidor de l’Ajuntament d’Anglès, i les lleis draconianes que instal·la en el si de la seva secció local.
A més, aquesta intranquil.litat s’accentua encara més perquè no s’ha filtrat cap nom dels que integraran la nova llista a nivell de població. La llei del silenci...
Malgrat això, “a ningú se li escapa”, que els republicans seran claus per a formar nou govern, i segons les nostres informacions, sembla ser que estan jugant a fer la viu-viu, i mantenir la insostenible equidistància que tants maldecaps ha comportat amb els convergents i socialistes. Tot i això, els republicans ja han començat a moure els fils per sondejar en quin estat es troben les possibles aliances.
Per cert, què estaran tramant actualment ERC i CiU?

Nebrera obre foc al PP

La diputada Montserrat Nebrera, la "niña de los peines del PP", ha obert un foc que li serà difícil d'apagar.
Ahir va fer un sopar al Majestic (hotel amb encant conver...) i es va deixar anar com si fos la salvadora de la pàtria política, i a més ha creat un foro a Internet (els polítics i Internet, aquí hi ha tema..) per generar debat al voltant de les municipals i la política, tot plegat sense demanar permís a l'amo Piqué.
Ella que era la nineta dels ulls de l'amo, ella que servia per a una sabata i una espardenya a totes les tertúlies fent-li la feina al partit, s'ha cregut que anava de veritat que podia dir la seva, i l'ha espifiat...No és que hagi dit res que molts no pensin, és que ella no sap dir-ho bé, ella no és el president Pujol i els seus articles demoledors. Per això la Nebrera ho té magre, i se la menjaran amb patates com no vigili, ai! els faralaes polítics que la fan ballar i la deixen sense terra als peus...

Mon Marquès pot donar el "Si" a Pagans

Salomó Marquès, catedràtic d'Història de l'educació a la Universitat de Girona, és a punt de donar el "Sí" a l'Anna de la Plaça del Vi. Resulta que el Mon li va dir que "No" a l'alcaldessa ara fa quatre anys, però com que "il profesore" ja és a les portes de la jubilació ja li va bé fer el salt a l'Ajuntament. Resulta que a G-C vam sentir com l'Anna deia a una de les seves estretres col·laboradores que el Mon està motivat perquè fa poc va rebre la Distinció del Mèrit Docent i acaba de publicar el llibre que feia temps que perseguia. Així és que l'Anna aconseguirà el seu fitxatge i demostrarà que la pedrera de la Universitat de Girona és inesgotable per als socialistes de Girona. El Mon és un home d'un perfil de l'estil del Joan Manel del Pozo, ara que només es dedica al Parc de les Feres i que pregona que no és una tasca massa apassionant.
Uns altres noms que té sobre la taula l'Anna són els del Guillem Terribas, Josep Maria Nadal, Josep Maria Fonalleras i la Rosa Maria Terradellas, que també algun podria donar el "Si" i no es descarta que l'Anna recuperi algun nom en el mercat comunitari con la Pia Bosch, l'Àlex Sáez i el mateix Del Pozo. Ara bé, està per veure si els joves i no tan joves que volen ser a les llistes i no volen perdre la quota de poder encaixen aquests fitxatges de campanetes.

El Lleó Confidencial

Els confidencials estan fent furor a Girona i a G-C estem molt contents perquè la nostra petjada s'extén.

Desprès del retorn dels Hereus d'Els Àngels Confidencial ara s'hi ha afegit El Lleó Confidencial.

La crítica i la informació són eines fonamentals per fomentar la cultura democràtica, amb un toc de misteri i una mica d'humor, perquè no es pretén res més que posar el dit a la llaga del que passa en el dia a dia de casa nostra.

Com sempre els desitjem el millor, la competència sempre és bona però sapigueu amics i amigues lectors i lectores que G-C sempre serà tìndrà el mèrit d'haver estat i de ser el primer referent confidencial.

Política medieval al dia

Finals del segle XIV i durant part del segle XV, una sèrie de personatges femenins mouen subtilment els tramats polítics. No poden ostentar el poder visiblement, però faran el possible per accedir-hi. Aliances, conxorxes palauenques, bruixeria,... res atura el seu afany d'obtenir el que per justícia els correspon, però que per la seva condició femenina els és negat. Violant de Bar, la reina vídua del rei Joan I, dona tan ambiciosa com culta i refinada, farà el que calgui per aconseguir que algú de la seva nissaga ocupi el tron de la corona catalanoaragonesa que la maleïda dissort s'entesta a deixar buit. O, tal vegada, no és dissort,...
Enmig de les intrigues que entre tots els cortesans teixeixen, hi ha una dama de la cort, Anfosa de Castellnou, que les broda com ningú. Amb aquesta obra, que trasllada als lectors/es a una atmosfera fascinant, plena d'ambició pel poder i lluites apassionades, Maria Carme Roca va guanyar el Premi NÉSTOR LUJÁN de novel·la històrica i és ideal per llegir en precampanya i en la setmana del 8 de març. G-C us la recomana.

Llach exhaureix les entrades en 15 minuts

Lluís Llach ja té l'èxit assegurat a Verges i els organitzadors ja estan que ballen per un peu perquè ja es poden anar fregant les mans, tot i que els beneficis seran per a Salvem l'Empordà i Metges sense Fronteres. Resulta que el Llach va arrassar divendres perquè les entrades que es van posar a la venda a través de Caixa Catalunya van quedar exhaurides en només 15 minutets de res. Plis! Plas! O sigui, que 5.000 entrades venudes només obrir la paradeta i ara resulta que, tant patir per part dels organitzadors, que més n'hi haguessin hagut a la venda. I és que serà l'últim concert de la gira i ("i punt") i el darrer de la seva trajectòria que ha durat 40 anys.

L'adéu del Llach dalt dels escenaris coincidirà en la mateixa setmana en què es compliran quaranta anys de la seva primera actuació, el 22 de març de 1967 a Terrassa.

Si el Llach vol aquest dia, amb la gent en massa a Verges, vendrà les botelles que vulgui del seu hortet, perquè no ens enganyem, l'home viu a Porrera i ha muntat un celler i fa vi.

- El vi: Cims de Porrera clàssic 96
- Bodegues: Vall Llach Mas Martinet. Es un projecte de Josep Lluís Pérez, el cantautor Lluís Llach i el notari Enric Costa.
- El·laboració: Fet per un coupage de Garnatxa, carinyena i cabernet savignon i ha estat enveït durant 16 mesos amb barrica Allier nova. Es un vi tant potent que es podrà guardar quasi 15 anys.
Preu a tenda, aproximat: 6.700 pessetes.

Per als curiosos, us avancem amics/es, coneguts/es, lectors/es que G-C ja té les entrades (una gentilesa) i no faltarà a l'adéu del Llach.

Passa-ho

La democràcia és alguna cosa més que manifestar-se lliurement per les idees. La democràcia és també saber quan aquesta llibertat s'utilitza éticament, i quan no.
La manifestació que aquesta tarda té lloc a Madrid, convocada pel PP contra la decissió d'atenuar la presó a l'etarra De Juana Chaos, per part del Govern de Rodriguez Zapatero, és un exercici de llibertat en democràcia, però també és una utilització fraudulenta d'aquesta llibertat per part d'aquells que, en d'altres moments històrics, no eren partidaris de que la democràcia arribés a la pell de brau.
I no és la primera vegada a la història que suceeixen casos així, Hitler va guanyar unes eleccions i desprès va fer el que va fer. Però no per això hem de desistir del convenciment de que la llibertat i la democràcia és el sistema que ens hem donat i en el que creiem perquè les persones visquin en pau.
Per això GC avui fa una cassolada virtual en aquests moments, com en els sms que estan passant pels mòbils, contra la manipulació que el PP fa d'aquest acte de manifestar-se, perquè està denigrant a aquells que van morir en el seu moment per avui ells poder fer-ho.
PASSA-HO!!!

La colometa vola a Internet

Hem vist en un dels blocs d'un funcionari del Punt Diari que la Pia Bosch ha obert finestra a Internet i ens fa la competència amb un bloc que ha posat a la xarxa el dia 8 de Març, no podia ser menys en una dona treballadora i compromesa com la colometa.

Amb això de que ara tots els polítics han de tenir bloc, ella també ha posat en marxa el seu; la bloquesfera política catalana augmenta i a la xarxa tothom hi pot dir la seva.
És un dels avantatges del món virtual perquè els seus interessos ara són força diferents, ja no toca tant poder en directe i la vida parlamentària és el que té, que l 'escó pot ser avorrit.
Amb el bloc estarà en contacte amb el seu públic. Algun "negre" suposem que l'aconsella molt bé i li fa la feina "bruta"

Anglès: la decisió ja està presa

Carta rebuda, carta publicada. G-C, amb les municipals.

Segons fonts molt properes al Grup Municipal del PSC d’Anglès, la direcció local del partit ja ha desfullat la margarita i ha pres una decisió en ferm. El motiu del silenci sepulcral que hi ha al carrer Ferraz –seu del PSC d’Anglès- es deu en gran part als moviments subterranis que actualment es resisteixen dins del grup socialista.
Tot sembla indicar que, l’actual portaveu del PSC, en Joan Xifra, serà substituït per un nou candidat. Bé, això de nou, és un eufemisme. Segons s’ha filtrat a la població, el candidat seria l’antic alcalde socialista i cap del poder fàctic del carrer Ferraz, en Josep Maria Feliu -copropietari del Restaurant l’Aliança-.
Evidentment, aquesta solució no ha estat ben rebuda per cap dels integrants de l’actual Grup Municipal del PSC, ja que a banda de perdre, previsiblement, els llocs que ocupen a llista en detriment de la vella guàrdia del PSC d’Anglès, saben que el remei és pitjor que l’enfermetat. Tenen clar que desenterrar les velles “glòries” de la història socialista d’Anglès només provocarà ressuscitar els fantasmes del passat i deixar el PSC d’Anglès en mans d’autèntics dinosaures polítics.
Malauradament, els intents de l’actual Grup Municipal del PSC a l’Ajuntament d’intentar donar un gir cap a la moderació i normalització política no han donat resultats, i s’ha demostrat realment qui pren les decisions importants dels socialistes anglesencs.

GC amb el 8 de març

El Govern de la Generalitat no ha acomplert la seva promesa de ser paritari en els càrrecs nomenats i les dones, com sempre, han sortit perdent.
Però avui a Girona per celebrar el 8 de març, ha près possessió del càrrec de coordinadora territorial de l'Institut Català de la Dona Esperança Permanyer, la bisbalenca, que viu a la Fonteta, s'ha vist acompanyada pels seus escuders Jordi Martinoy, delegat del govern a Girona i per Josep Vinyes, director territorial d'acció social i ciutadania, és a dir, el bo i millor d'esquerra a Girona acompanyant la seva nova incorporació; encara que l'acte semblava encara de l'ancien regim, per avorrit i reiteratiu, que per reivindicar la dona no sembla que ja sigui això el que s'hagi de fer.
GC estarà també a la mani pel 8 de març i per totes les dones del món, aquesta tarda a Girona.

Hotels a bon preu a casa nostra

Els hotels són cars i els diners no sobren precissament però a Girona en tindrem l'oportunitat de gaudir d'una oferta interessant per a aquells i aquelles que volen un servei de qualitat a preus assequibles, i aquest concepte el desenvolupa Hotels Sidorme de l'empresa Bisnet SA.
És un grup totalment català que prenent com a model els exemples dels Formule 1 o dels Ibis europeus, ha començat a construir hotels de tres estrelles, petits i amb totes les comoditats: televisió de plasma, conexió a internet, parquet i mobiliari de disseny, a totes les habitacions, tot per 36 euros, esmozar inclòs, increïble no?
Doncs dels primers els tindrem a Salt i Figueres...però si voleu provar com de bé s'hi està, ja podeu fer-ho a Mollet del Vallès on ja funciona el primer des de l'any passat. Qualitat i gaudi democràtic. Yessss!

La 22 o la Llibreteria

Els de G-C ja hem anat a estrenar la competència del nostre bon amic el Guillem Terribas el Terrible perquè el Felip Ortega ja té la Llibreteria a l'Eixample de Girona. És un estil en petit de la Casa del Libro, que és on va anar a caure el marxós del Felip després de deixar La 22. Ara són competència directe i la city ja té una oferta més per als lectors,... i nosaltres vam coincidir quan sortia del local l'ex-conseller Joan Manel del Pozo, que ara que és parlamentari té més temps per gaudir. El Felip i les parteners estaven nerviosos/es i és normal que fos així en el dia que es puja la persiana. Veure'm com funciona la Llibreteria i esperem que aguanti La 22 amb el seu activista cultural de primer ordre, que té un encant especial que fins i tot resulta que en el bar del davant convoca cada dia i a mig matí (això és calité de vida) patums com el Modest Prats, el Pep Nadal i el mateix Guillem per anar fent bullir l'olla. D'aquestes cimeres a G-C n'esperem un llibre.

On és Wally Vilanova?

La carrera per a les municipals comença a agafar embranzida i ja tenim les primeres presentacions a tocar.
Carles Puigdemont s'estrena dilluns a l'Auditori de Girona, com a cap de llista dels convers i el morbo estarà en saber si l'aniran a sentir els que abans eren teòrics puntals de la llista i ara s'han quedat en l'estacada: el Ricardito, l'Esteve Vilanova i el Carles Mascort.
Clar que potser no hi són a la llista perquè les condicions no eren acceptables i potser per això és que el Puigdemont no té cap fitxatge de campanetes, com semblava que hi hauria en un primer moment.
Per cert, el Wally Vilanova on és? Perquè ser-hi hi és, sí, però ningú sap a on,... Hi serà demà a l'Auditori el qui per a molts convers i gironins hauria de ser el prota?

Fer de mestre, crear llibertat

Ara LLibres ha publicat Els mestres de la República, crònica de la tasca ingent i innovadora que molts vàren fer en uns moments històrics molt difícils a casa nostra. Quan l’analfabetisme era un mal crònic que semblava que no tenia remei. Quan no hi havia escoles per a tothom i milers de nens corrien pels carrers, malnodrits, amb la salut precària. Quan no hi havia espais per jugar i hi havia una manca d’higiene i de cultura, va néixer una generació de mestres que, amb el referent d’Europa, va crear una escola nova i moderna adaptada als nous temps.
La gran innovació d’aquesta nova pedagogia era el respecte a l’infant, els seus temps, els seus ritmes, la seva capacitat d’entendre l’entorn, apropiar-se’l i construir-se’n una imatge. Els nens deixaven d’estar lligats a la taula recitant com lloros per parlar i escriure sobre allò que els envoltava. Era una escola laica i mixta que volia respectar l’opció religiosa de cadascú, sense imposicions, sense la missa diària. D'aquells mestres encara es viu a les escoles catalanes d'avui. Aquest llibre és el reconeixement que calia.
PD- Un record també pel mestre Josep Maria Huertas Claveria, mort avui a Barcelona. Referent del periodisme compromés i social, d'aquells que es varen haver d'enfrontar amb el franquisme i el postfranquisme. Mestre de periodistes.

Regàs, a la llista socialista de Palafrugell

Rosa Regàs, coneguda escriptora i directora de la Biblioteca Nacional a Madrid, és empordanesa d'adopció des de fa molt de temps. Per la seva masia de Llofriu han passat el bo i millor dels intel·lectuals que són algú i també polítics de tot color, però ella, socialista de pro, ara serà la darrera a la llista de les municipals de Palafrugell, tot un detall per als seus companys sociates del poble.

La Regàs no se n'està de fer campanya sempre, és una defensora acèrrima de l'esquerra i del paper protagonista que ha de tenir la dona en política. De fet ella manifestà en el seu moment que si Maragall, gran amic seu, havia de marxar de la presidència de la Generalitat, la seva candidata era la Tura, amb totes les lletres.
Potser la Regàs hauria estat una bona presidenta de Catalunya, però està clar que encara no ha arribat el temps de les dones presidentes.

Pàramo, el pare de la núvia

L'alcalde de Roses i president de la Dipu, Carles Pàramo està preparant per dissabte el casament de la seva filla Núria. El pare de la núvia sempre s'ha distingit per ser un gran organitzador i com que aquesta vegada és per a la família, segur que es lluïrà d'allò més.

Ell que és un dels puntals dels convers a l'Empordà tindrà a més com a convidats del casori al president Pujol i a l'Artur Mas, cosa que molts han intentat i no han aconseguit. Potser perquè s'acosten eleccions? no ho sembla pas, Pàramo fa temps que s'ho ha guanyat.
Dès de GC li donem l'enhorabona i li recordem que ens tingui presents, com fins ara, a les xefles que organitza de tant en tant.

Embolica que fa fort a Sant Gregori

Carta rebuda. Carta publicada. N'esperem moltes més perquè les munis són les munis. Gràcies a tots i totes que esteu disposats a col·laborar amb G-C amb tota la llibertat del món.

Perquè no us pregunteu què està passant a CiU de Sant Gregori, on l'il·lustre Oriol Sunyer, ex-diputat i el seu nebot i actual regidor Joan Sunyer, estant intentant muntar una llista d'independents al marge de l'actual alcalde Jordi Noguer (treballador de l'empresa de Joaquim Vidal, ex-acalde). Tot sigui pel possible desenvolupament de la proposta que fa CiU del POUM, on Taialà, feu dels Sunyer, no té el desenvolupament desitjat.
Recordeu que ja als anys 80 durant la primera legislatura, Oriol Sunyer i
Joaquim Vidal ja es van enfrontar i el primer va haver de plegar de regidor.

Nervis al PSC d'Anglès

Carta rebuda. Carta publicada. A G-C continuarem promocionant els articles que ens feu arribar per a les munis.

A les oficines del carrer Ferraz d’Anglès –així és com s’anomena popularment la seu del PSC d’Anglès-, han saltat totes les alarmes degut a que no troben cap candidat de suficient categoria com per aturar la previsible davallada electoral que patiran i que pugui substituir dignament el desgastat Joan Xifra, actual portaveu del Grup Municipal del PSC.

Són molts els rumors i filtratges de gent que ha donat carbasses a les proposicions del PSC per encapçalar la llista d’Anglès. Uns al.leguen motius professionals, altres motius personal, i els més sincers diuen que no volen anar en una llista on gent externa és la que pren les decisions importants.
És per això que l’única solució que han trobat, a menys de 100 dies per les eleccions, i malgrat els hi faci certa rancúnia, és tornar a proposar com a alcaldable en Joan Xifra, tot i que les seves quotes de popularitat estiguin sota zero.
La direcció del PSC d’Anglès –aquella que mana des de l’ombra- està preocupada, tenen clar que la gent no els hi perdona el joc que han utilitzat durant tota aquesta legislatura, saben que els republicans han fet bé la feina dins de l’Ajuntament i que han fet nous fitxatges de rellevància, per aquest motiu tenen por de perdre el pes polític que actualment tenen.