
La gran innovació d’aquesta nova pedagogia era el respecte a l’infant, els seus temps, els seus ritmes, la seva capacitat d’entendre l’entorn, apropiar-se’l i construir-se’n una imatge. Els nens deixaven d’estar lligats a la taula recitant com lloros per parlar i escriure sobre allò que els envoltava. Era una escola laica i mixta que volia respectar l’opció religiosa de cadascú, sense imposicions, sense la missa diària. D'aquells mestres encara es viu a les escoles catalanes d'avui. Aquest llibre és el reconeixement que calia.
PD- Un record també pel mestre Josep Maria Huertas Claveria, mort avui a Barcelona. Referent del periodisme compromés i social, d'aquells que es varen haver d'enfrontar amb el franquisme i el postfranquisme. Mestre de periodistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada