L'escapada virtual dels alcaldables

Mentre deixem passar les darreres hores de 2006 i entrem en 2007, per fer-ho amb bon peu (que el món ja ens dóna prou maldecaps pel seu compte) G-C us fa saber on passen les vacances els alcaldables gironins per agafar forces per al que els hi vé a la primavera:

Veray està en un balneari luxós, els del PP se les gasten, i millor si parlen en castellà. És dels que freqüentava Gil y Gil, que s'ha de fer règim...
Olòriz, ecologista de disseny està a l'Amazònia a salvar la gran zona verda del món, però amb wi-fi a l'hotel, aigua calenta, satèl·lit...
Alsina, a Les Canàries que fa un 3x5. Les famílies numeroses ja se sap... ah
i en un hotel d'empresaris catalans, el país sempre al capdavant..
Puigdemont , a Romania, que té una bona guia i una família que el tractarà com un rei. Després ja ens explicarà el millor de tot al seu bloc...
Pagans, a una illa de Grècia molt coneguda per ultimar la llista, que ara li ha entrat la pressa. A casa seva ha deixat dos agents secrets dia i ni perquè no passi el de cada any...
I nosaltres, en l'espai virtual del www, Bon Any 2007!!!

La cultura de la satisfacció

"la cultura de la satisfacció", un assaig per aquests dies de festes, un anàlisi de la participació política als Estats Units, a càrrec de l’economista John Kenneth Galbraith, realitzat fa més de 10 anys, però cal veure que té força similituds a la realitat política i social actual a Europa i a casa nostra.

Ens reflexiona sobre un possible motiu del creixement de l’abstenció política. Ens afirma que majoritàriament la participació política és dels satisfets, allò que diríem classe mitjana.

També ens parla dels impostos, el perquè? I quins són ho haurien de ser els receptors?.

Hem escollit aquest assaig però també en trobareu d’altres igual d'interessants. Reflexions econòmiques i polítiques amb claredat.

Jaume Casademont, referent inoblidable

La Mercè de la Bisbal d'Empordà, que és un lectora de G-C constant segons ens fa saber en un mail, ens avança amb satisfacció que la família del desaparegut empresari Jaume Casademont està preparant un llibre de record sobre la seva figura. La Mercè ha indagat i ens explica que li ha agradat posar-nos sobre la pista. Però ja estàvem al cas. Com que demana a G-C si en sap alguna cosa més de la cosa, el que ja us podem avançar és que és cert que les filles de Jaume Casademont estan preparant un llibre que tindrà articles i comentaris d'autoritats de les nostres contrades. Ja sabem algun nom dels popes però per privacitat i amistat amb la família mantindrem la sorpresa per donar més novetat al llibre.

A més, sàpigues Mercè que algunes de les filles enllesteixen una fundació que portarà el nom del seu pare i que un edifici del nou parc de la universitat porta el seu nom. Un any després de la seva mort, molts cercles gironins encara enyoren la figura del Jaume Casademont, un home que mira per on els de can Conver sempre li hauran d'estar molt, molt, molt agraïts.

Tot pactat a Girona

Des de que Joaquim Nadal i Joan Puigcercós, "els amos", seuen junts a la taula del govern de la Generalitat, segons sap G-C, es veu que les relacions són tan bones que fins hi tot durant aquests dies de Nadal s’han reunit al despatx de l’alcaldia de Girona i dinat junts al Celler de Can Roca, per començar a fer una Entesa gironina perquè no s’escapi res ni ningú a última hora, com va passar en les darreres eleccions municipals.

Les alcaldies que quedarien en mans del PSC serien Girona, Olot i Blanes. I en mans d’ERC serien Figueres, Banyoles i Ripoll. I la gran sorpresa és la presidència de la Diputació de Girona dos anys per cadascun. Els noms encara estan per consensuar.

Els consells comarcals i la resta d’alcaldies importants, segons G-C, es pactaran més endavant i, en concret, com a data límit seria per les festes de Setmana Santa.

El Consell Editorial de G-C comunica oficialment que:

la notícia publicada avui 28 de desembre, és la nostra innocentada d’un dia com avui. Qualsevol semblança amb la realitat en un futur proper és pura invenció i sinó demanarem drets d’autor o una subvenció.

El que no ha portat el tió

Aquest any la classe política gironina va demanar moltes coses al tió, però no els hi ha portat res de res del que volien, ja que el tió porta regals no miracles. Aquí uns exemples dels que G-C sap que van demanar:

Anna Pagans: "Virgencita, virgencita que dejen como estoy” de regidors i que el PSC em deixi fer la llista que jo vulgui".
Carles Puigdemont: "Que pugui passejar pels carrers de Girona i la gent em coneixi, a part de quatre periodistes i cinc polítics. I que els d’Unió em beneeixin d’una santa vegada".
Cristina Alsina: "Després de la fugida cap a la Generalitat de la Blanca Palmada, vull trobar una persona de número 2, bona, amb caràcter, representativa, tant és home o dona, que la quota femenina ja la poso jo: currículums al carrer Ultònia".
Joan Olòriz: "Un tercer regidor, perquè com l’Enric Pardo no surti regidor i en lloc seu surti la Núria Terés, segur que tinc problemes amb els de la marca verda".
Concepció Veray: "No vaig demanar res perquè l’Acebes ens té prohibit celebrar qualsevol festa catalana".

Ciutadanos són 4 Gats a Girona

Els 4 Gats de Barcelona és un lloc mític i aquests de Ciutadanos podríem dir que han traslladat la franquícia a Girona. Aquest invent de quatre notes de Barcelona que encara s'estiren els pocs cabells que els hi queden perquè no es van presentar ells a les eleccions, ara resulta que uns quants intenten arrencar aquesta història a Girona. No hi ha cap figura visible però escalfen motors.

I de moment G-C ja us pot avançar que les primeres reunions les porten a terme tots els divendres al vespre al Centre Cívic de Sant Narcís. Així és que ja us ho fem saber, són quatre gats però algun gironí de l'entorn d'Unió ja s'hi ha deixat caure i mantindre'm el seu nom guardat en un calaix perquè són dies de gresca però ja l'avançarem si cal. Sobretot si aquests de can Unió i alguna cosa més ens fan enfadar.

Bon Nadal d'aquí a la lluna!

Festes i joia, compres i menjar, viatges...per tots aquells que cansats de l'afartament, de les compres compulsives, de les felicitacions nadalenques, i que heu optat per passar els dies de vacances a París, volant amb Ryanair, res millor que acostar-vos al Centre Georges Pompidou on trobareu l'exposició més interessant del Nadal parisenc: Hergé i Tintin, un homenatge al més gran dibuixant de la línia clara.

Tintinòlegs i comiqueros en general, la cita és obligada; i la resta, passejareu per París que està més bonica que mai, el millor pla que podeu fer per a passar el Nadal.

Aprofitem l'avinentesa tot l'equip de G-C per desitjar-vos el millor: regals a dojo del tió, torrons i cava per afartar-se, salut i amor per tothom...directes cap a la lluna!!!

Força Akasvayu!

Avui a Fontajau hem gaudit com vedells! Érem més de 5.000 gironins amb l'Akasvayu Girona donant canya al Madrid.

Ells venien com a favorits, imbatuts, els més xulos però no saben com les gasten els de casa i els han donat una lliçó de bàsquet d'aquelles que són per recordar.

Maronovic i San Emeterio han clavat tots els que han volgut; Gasol, Fucka i Mcdonald han fet una paret contra la que els blancs s'encastàven ara sí i ara també; han tingut a Reyes i Bullock que han fet la feina, però ells sols no podien amb els nostres, que se n'anaven a dalt a la mínima.

Semblava que tot estava igualat, però no era així, Gasol ha rematat amb quatre tirs lliures en el darrer moment i els ha clavat la punyalada de la derrota. I així els que realment estan invictes són els nostres a casa.

Bàsquet a Fontajau, una vegada més... genial!

On naixerà el nen Jesus aquest any?

La història fa canviar el món i de vegades les tradicions més nostrades, aquelles que si no existissin alguna empresa d’imatge les crearia.

G-C que mira d’estar a tot arreu, pot assegurar que els problemes d’habitatge també han arribat a terra santa, no tant pel preu sinó per les dificultats per accedir-hi, i no només a un de nou sinó que fins i tot al de sempre.

Si us fixeu en la foto del corresponsal de G-C a terra santa, veureu que enguany el nen Jesus tindrà problemes per néixer on cada any o potser serà més tard. Esperem que als responsables d’aquest mur i de tots els murs del món tingui una bona indigestió per aquestes festes i durant tot l’any. A la resta disfruteu tot el que pugueu.

La Pia no fa fum, fum, fum

Ahir G-C era al Parc de les Feres i encara que no ens agradi dir-ho vam fer com els de Ciutadanos perquè vam decidir no cantar a pelo les Nadales que tradicionalment canten tots els partits per aquestes dates al Parlament. Doncs bé, ens va fer gràcia veure en directe com la conver profe Irene Rigau cantava amb afició i no desentonava com la majoria. Però també teníem alguna gironina més com ara la colometa Pia Bosch. I les altres dues dones en qüestió van ser l'escriptora republicana Maria Mercè Roca i la unionista i mig gironina Elena Ribera.
Però cantar, cantar, cantar la colometa va ser la més fluixeta del corus. No és que desmereíxem les seves dots artistiques però es veu d'una hora lluny que la Pia necessita mirar els papers per seguir la lletra de la nadala. E-noticies té una entrada on es pot veure i aqui us la posem perquè comproveu que G-C no enganya. Com que ja som a tocar Nadal aquesta vegada donem el perdó a la colometa perquè era el seu debut però esperem que millori al 2007. Així és que,.... els del jurat de G-C nominarem la Pia com a OT, però no la fem fora de l'Acadèmia.

En Mas no té ganes de fer oposició

Després de l’èxit electoral i del fracàs post-electoral de CiU, l’Artur Mas no passa pels seus millors moments. Segons sap G-C, es veu que no té gaires ganes de treballar i va delegant excessivament la feina, alguns de prop i de no tan prop seu ja li comencen a qüestionar.

La darrera és que no te ganes de fer l’oposició parlamentària del dia a dia, feina que vol delegar íntegrament en el Felip Puig, quan segurament és dels espais més mediàtics de la política catalana. Suposem que durant les vacances de Nadal carregarà piles. Perquè si hem de deixar tota l’oposició en Piqué i en Ribera anem arreglats.

Arquitectura de disseny a Girona

Els premis d'arquitectura de Girona es van donar ahir a una festassa d'aquestes que darrerament no parem de tenir a casa nostra. A l'Auditori-Palau de Congressos tornàvem a ser touts.

G-C va al·lucinar amb les obres premiades, no podem estar-nos de dir que quin nivelàs.

I especialment a Olot estan que se surten, dos premis dos per a l'equip de RCR Arquitectes per l'actuació al Restaurant Les Cols i pel Parc de la Pedra Tosca de Les Presses.

La intervenció a la Cisterna de Girona de Xifré i Montal amb premi; i l'ampliació de la biblioteca del Campus del Barri Vell van tenir una menció especial. El Barri vell segueix essent especial, amb intervencions incloses.

Aquesta també és cultura de la bona encara que alguns dels que navegaven per allà no acabàven d'entendre el què però, a nosaltres el que més ens va agradar va ser el Lounge Bar d'Empuriabrava (a la foto), coses dels noctàmbuls...

La Corpo o l'editorial

Els desitjats descartats estan al mercat, és a dir, Mascarell per exemple, que desprès de fer la feina de Frankfurt i assegurar la llei del consell del cultura que ahir es va aprovar, està a l'atur.

G-C ha pogut saber que de l'empresa privada ha rebut ofertes certament sucoses, per exemple d'aquella editorial planetària que compra televisions, per a dirigir un projecte molt potent, que el sector editorial català està vivint un període efervescent i tot serà novedòs d'aquí a poc.

O dès del seu mateix partit, per encarregar-se de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, i això són paraules majors (Majó?..)
Sigui com sigui, els desaprofitats com Mascarell tenen possibilitats, ara són ells els que tenen la paraula...

La Dipu se'ls gastarà a l'Albereda

Com era d'esperar, la Diputació de Girona ha aprovat el pressupost de la corporació per a l'any 2007 i seran 120 milions d'euros. La puja és considerable i com que a G-C ja sabeu que ens apassiona un bon plat a taulaus podem dir on es notarà aquest augment en el pressupost. Com que a G-C anem també al restaurant l'Albereda i molts cops ens hi trobem els capos de la Dipu us podem avançar que la puja també es notarà. Estarem al cas per si també estiren més el braç que la màniga i fan alguna copeta i un havano de més.

Cal anotar que el nou pressupost de la Dipu es va aprovar amb els vots a favor de l'equip de govern de CiU i ERC. Els Verds de disseny ja us podeu imaginar que van fer (abstenir-se) i el PSC hi va votar en contra. El portaveu sociata, Joan Pluma, amb cara de pomes agres va criticar el pressupost i el balanç del 2006. Perduda la delegació i amb la continuïtat de l'Anna a la Plaça del Vi, l'estilogràfica ja encanyona la poltrona de la Dipu. Segur que la ploma Montblanc ho posarà a la carta dels Reis per al maig que ve.

Periodistes emprenyats a TV3

Els periodistes de TV3, la nostra, estan emprenyats. Tot plegat perquè sembla que està decaient el nivell de qualitat dels informatius i el share d'audiència no dóna treva, altres cadenes generalistes els hi estàn prenent quota i això no es pot aguantar. Allà hi tenim en Martí Gironell, fent el TN Cap de setmana, que és de Besalú i que compte per la quota gironina a la nostra.

Es queixen de Jaume Masdeu que és el Cap d'Informatius i que sembla que no aporta grans idees a tot plegat. Els periodistes s'han organitzat en comissions de treball pròpies, fora de l'organigrama dels serveis i estan per donar-li un tomb a tot plegat. No pot ser que ells que eren els capdavanters en informació a Catalunya i que han exportat periodistes i models a fora, no oblidem Carles Francino o Àngels Barceló, ara estiguin per darrera de molts.

Joaquim Bosch deixa la poltrona

Estan arribant els canvis en les segones i terceres fileres del poder de la Gene i G-C està a la que salta a Barcelona i a Girona. A Educació, que ja no es diu Educació i Universitats i es recupera el nom d'abans, en Joaquim Bosch, fins ara Director dels Serveis Territorials a Girona, cedeix el pas i ja no tindrà poltrona. Potser s'ha solidaritzat amb la germana,... que esperava més. De fet com tants i tantes altres del PSC, ERC i ICV.

El Bosch va arriscar molt quan va atrevir-se a dir l'altre dia que l'aplicació de la sisena hora es podia haver fet de forma més pausada i que potser caldria anar més a poc a poc, doncs no és aquesta la idea del nou equip del Tete, i per això i per tenir gent més de la corda, en Joaquim es queda sense butaca i torna a l'insti,... o no,...

Mentre, una profe com la Pepa Celaya podria ser un bon recanvi: que ja ho sabeu, tot el que sigui Educació o Benestar i Família és cosa de dones,... La de Blanes, com McGuiver, el que calgui i on calgui per intentar demostrar que val.

El d'aquí i el d'allà

Els alts comandaments de casa nostra ja han fet cafè junts. Jordi Martinoy i Francesc Francisco-Busquets es coneixien però ara ja són coneguts oficials amb càrrecs inclosos.

A Martinoy, delegat del Govern de la Generalitat a Girona, li ha faltat temps per anar a visitar el subdelegat del Govern de Madrid. De fet nomès eren 20 metres de passejada però s'havien de fer i ell els ha fet aquest matí.

De ben educats és tenir en consideració als del costat que fan feina en el teu mateix camp, depenguin de qui depenguin, i Martinoy té molt clar el concepte.

A Francisco-Busquests no el descobrim ara que és gat vell i ja fa dies que sap el que és viure i conviure amb els amos, però també ha rebut amb educació la visita que no se sap mai com ens haurem de veure...les banderes estan al seu lloc...

La Cóppulo fa mullar en Montilla

La Nit de Santa Llúcia va tenir també el seu moment de reivindicació. La Sílvia Cóppulo, en rebre el premi al programa “Amb ulls de dona” de TVE en català, va dir que no sabia si havia enregistrat el seu últim espai, però les seves paraules (no escrites però segur que preparades i premeditades) no es van quedar aquí. A mesura que els assistents de Fontajau anaven aplaudint, excepte el càrrecs de govern, la Cóppulo anava més lluny amb un discurs contundent, més a l’estil de míting polític que d’una Santa Nit.

La intervenció va acabar en un llarg i gran aplaudiment i gent dreta. La Cóppulo va saber donar la necessitat encarà avui de defensa de la llengua catalana als mitjans de comunicació. El President d’Òmnium Cultural, Jordi Porta, també va estar a l’alçada de la revindicació més serena, més clara, amb més contingut i proposant solucions.

El President de la Generalitat, José Montilla, també va saber fer el seu paper: és va mullar i no va defugir la Cóppulo. El Presi va dir, no sabem si improvisadament, que no seria el seu últim programa.

La història ens dóna exemples

S'acaba de publicar el darrer assaig de Joan Francesc Mira, Almansa 1707 per Edicions Bromera.

Commemora la batalla d'Almansa de la qual ara es compleixen 300 anys. I cal llegir-lo. Especialment perquè la història no succeeix en va.

En aquella batalla el regne de València va perdre tots els seus drets i privilegis en benefici de la cort borbònica de Castella, fet que més endavant es repetiria per a Aragó i Catalunya, al 1714, com tothom sap.

Aquells conflictes no eren nomès unes lluites per la possessió i conquesta de les fèrtils terres mediterrànies, eren també un canvi en l'esquema polític que havia propiciat Jaume I, però que ja no era rendible per a determinats sectors polítics i socials del moment. Encara ho estem pagant avui. Un exemple: les hores de castellà a l'ensenyament primari a Catalunya, sense anar més lluny.

Joan Francesc Mira és antropòleg i ens fa una lectura social i próxima dels fets d'Almansa. Cal llegir-lo per saber, per entendre el passat i també el present.

Santa Llúcia a Fontajau

La nit a Fontajau era d'aquelles que semblen americanes, i no era per menys...taules rodones plenes d'espelmes, música i llums blaus que acompanyaven els premis literaris de Santa Llúcia d'Omnium Cultural. G-C estava allà i tot tenia una olor a moments especials.

No era per menys, feia molt de temps que els Sta. Llúcia no venien per Girona, i a més estrenàvem president de la Generalitat, vicepresident, consellers i tot el que això comporta. El primer gran acte social del nou govern ha sigut a casa nostra i s'havia de preparar bé, que a Girona en sabem. I tot Girona hi era, alcaldessa, societat civil, tots els partits...enfí le tout Girona.

I els premis, sorpresa per la desconeixença del guardonat màxim que a sobre és de Sta. Cristina d'Aro, Joquim Pijoan, pintor i escriptor gironí, què més volem.

Jaume Pont en poesia i Maite Salord com a segona en narrativa completaven els premiats, entre d'altres. Mentre tots volien sortir a la foto a Fontajau...

Jordi Roche atura la segona crisi

Ja s'han fet les promeses eleccions del Comité Tècnic d'Àrbitres de la Catalana de futbol i el gironí Jordi Roche ha tornat a controlar la situació de crisis en què estaven els àrbitres. És el segon match que salva de cara a la graderia.
César Ochoa, un profe que fa d'àrbitre i que va ocupar el càrrec perquè es van carregar de males maneres el Casajuana Rifá, tornarà a posarà ordre entre els alumnes esvalotats que són els àrbitres de la Catalana. Ochoa li ha guanyat la partida electoral a Miguel Corredor per 576 vots a 376, tot i que l'antic pack de Manuel Vico i Ricard Campoy controlen igualment, que no deixen res del que toquen a mans dels altres. Quin pastís aquest,.... com per deixar-lo.
Roche continua igual d'atrevit un any després de ser president i ja ha fet passes importants en intentar fer un tàndem amb Sandro Rosell per carregar-se el Jan Laporta al Barça. Però no es van atrevir a donar el pas per jugar fort contra l'altre Madí català (empatarien a prepotència). G-C sap que el Roche està removent les aigües del futbol, però esperem que les corrents no se l'enduguin,...
Per sort seva, la casa (els rajols i parkins donen per molt) és forta.

L'Anna ja té el cava preparat

L'alcadessa de Girona està que no toca vores perquè aquests de Can Conver li estan posant de nassos. L'Anna sap que no té el perfil guanyador de l'amo i això li provoca mals de cap de tant en tant i per això l'entorn l'ajuda a superar els moments febles. Però des de que els conver van nomenar Carles Puigdemont el grupet de l'Anna ja està més tranquil.

I aquests dies encara està més festiva perquè amb la tensió que ha anat en augment entre els convers i els unionistes, doncs encara ho veuen més i més fàcil.

Algun dels de confiança de l'Anna ja ha deixat caure a G-C una porra on ja donen menys regidors al periodista que a la Zoila Riera. Com li agradaria a l'enamoradissa política de la Zoila que Esquerra li proposés quelcom, però en Jaume Sitjà mai farà aquest pas. Quan es va a velocitat de creuer, no calen invents estranys.

Pujol,..... Oriol Pujol 007

Ja el tenim aquí perquè ja ha arribat i no és en Terradellas II perquè el fill de l'altre amo ja és a punt de sortir de l'armari i anunciar que es convertirà en l'hereu del dofí. Si il capo dels convers no resisteix la patacada (com així sembla) ja n'hi ha un preparat per fer la travessa del desert i aquest no és ni menys que el nou Bond català. Es diu Pujol,,,,, Oriol Pujol. G-C us avança més que un rumor que ja fan córrer els del sector de renovació a Can Conver i és el d'un nou 007 que va de sobrat i res l'espanta. I com no podia ser d'una altra manera el pare encantat perquè vist com l'han tractat els altius dels Madí boys doncs més val posar-hi el fill, què carai!!! això si que toca deu pensar l'amo II.

Com que l'Artur està tocat, tocat, cal tenir algú preparat com a comodí, bé sigui momentàniament una crosa o definitivament el recanvi si l'Artur va a fer de ministre a Madrid, tal com els assessors li recomanen perquè no s'acabi de cremar definitivament. El cas del Teatro alla Scala di Milano ve com anell al dit. I G-C ja sap que els convers no donaran el plaer al calvo de Can Unió. Antes muerta que sencilla que deia una cançó de moda. A Duran se li farà sempre la vida impossible, com si fos el satànic Doctor No a 007, encara que al pas que van els convers potser li convertiran.

Xuclà es queda sense Òscar a Madrid

El diputat conver Jordi Xuclà va quedar com a finalista anit del premi Diputado Revelación 2006, un guardó que cada any entrega l'Associació de Periodistes Parlamentaris.
L'escollit va ser Eduardo Madina, del PSOE. Un digne guanyador i un digne finalista perquè si bé és cert que a Xuclà no se li veu el pèl per Girona si que a Madrid fa bona feina i aquesta elecció ho confirma. G-C espera que l'any que ve Xuclà, com la resta de parlamentaris gironins, puguin obtenir alguna estatueta.

Un altre gironí que va perdre va ser el Puitxi Puigcercós. Optava al guardó Emilio Castelar, com a millor orador, però aquest va ser per al veterà ministre de l'Interior, Afredo Pérez Rubalcaba, que G-C ja sap que és un gran amic de la Carme Chacón. En aquesta terna hi havia l'unionista Josep Antoni Duran i Lleida, que també es va quedar amb les ganes, tot i que durant la nit ja es va preparar el terreny per tornar a la càrrega amb un ministeri. Com es mou el “calvo” entre bambolines,... si ho sabés l'Artur,...

L'altre gironina derrotada va ser la blanenca Alícia Sánchez Camacho, que haurà d'esperar que el PP governi alguna cosa important per tornar a tenir el protagonisme que desitja. Era entre els candidats del Azote del Gobierno, però va ser per a un soci seu: Pío García Escudero.
Qui si va guanyar un Oscar va ser Ignasi Guardans, el conver marginat a Brussel·les, que va ser triat com a Eurodiputado del Año, tot i que ho tenia fàcil perquè els nominats eren Enrique Barón (PSOE), Raül Romeva (ICV) i Alejo Vidal-Quadras (PP)....

Boada, tolerància zero

Els Mossos d'Esquadra estan desallotjant Can Ricart a Barcelona, okupat per La Makabra, desprès de fa uns dies i emmig de molt de rebombori mediàtic.

Hi ha via dubtes de que els Mossos encaressin bé el nou plantejament dels responsables de la Conselleria perquè l'anterior consellera, Sra. Tura, havia posat el llistó molt alt.

Però vet aquí que un garrotxí, Joan Boada, segon "de a bordo" del Conseller Saura, ha donat l'ordre als Mossos acomplint el mandat del jutge.

No és que sigui cap novetat perquè acomplir la llei és el que diu el President Montilla farà el seu govern, però dit queda, per si a algú li mancaven proves de que aquests Mossos també porten porra...

La Caixa rep l'estrella Michelin

Els de Girona estem de sort perquè "la Caixa" ha rebut l'estrella Michelin de l'economia. A G-C suposem que la seu de Girona ha transformat els clàssics colors de la façana del Pont de Pedra perquè ha fet un salt de qualitat important.
Del negre de fons amb l'estrelleta Miró, amb els clàssics colors blau, groc i vermell s'ha passat a un fons transparent amb una estrelleta daurada. Màrqueting, estrella Michelin o ostentació? O potser és que el Nadal ara arriba abans a La Caixa que a El Corte Inglés.

Aquests de la Caixa, com que ens tenen acostumats a no fer res a canvi de res, han pujat de categoria i nosaltres sense saber-ho. Esperem que el delegat general de la Caixa a Girona, Rafael García García, sigui generós i faci córrer més del compte el cava aquests dies entre els treballadors i amb G-C. Felicitats a tots els gironins amb calés i felicitats a l'entitat de l'estrelleta perquè ha demostrat que quan la bossa sona Girona també és bona.

L’Entesa gasta o recicla?

Aquest cop l’Entesa si que l'ha feta grossa, però cap problema perquè la indústria de la impremta i del paper, mentre el paper no el comprin a la Xina, encara que sigui reciclat, tots contents, rient i treballant a “destajo”.

G-C, fent un repàs ràpid, ens costa trobar cap conselleria, tot i que n’hi ha algunes de gironines, que no hagi canviat de nom dels departaments, el càrrec dels màxims responsables o els nomts dels immediatament inferiors.

Us imagineu els costos econòmics i ambientals, que ha suposat canviar papers de carta, targetes de visita,...

Però no cal patir, que si és per arbres sempre ens quedarà l’Alta Garrotxa.

Per què aquí no?

(Vinyeta publicada per El Periódico de Catalunya)

La mort del dictador Pinochet ha desencadenat una sèrie de declaracions sobre la situació de Xil·le desprès de la dictadura i de com s'han de tractar les víctimes i les seves famílies. I aquí tothom està d'acord en que és necessari que els xil·lens que varen desaparèixer, que varen morir, que varen patir la dictadura siguin recompensats i que el dictador i els seus cómplices paguin davant la justícia. De fet va ser el Jutge Garzón el que va començar seriosament aquest procés per als xil·lens, processant Pinochet, la qual cosa va significar un avís per a tots els dictadors del món i els que els defensen.

Però vet aquí que a Espanya, els que varen patir la guerra civil i la dictadura de Franco, encara han de justificar perquè necessiten una recuperació personal, moral i justa. La llei de la Memòria Històrica que ha presentat el Govern de Zapatero no agrada a ningú, ni al PP per raons obvies, ni tampoc a ICV ni a ERC. Sembla que el que sí és de rebut per als xil·lens no ho és per als espanyols, però a la fi i a la cap les dictadures són totes iguals. G-C ho té clar, tots els que varen ser condemnats injustament i en processos judicials falsejats han de rebre una compensació justa, no s'hi val a badar en aquest cas....

Nou diari digital proper a CiU

Ha nascut “el singular digital” diari digital en llengua catalana, des de G-C volem donar-li la benvinguda al món de l’internet en català, que cada cop neixin més espais en la nostra llengua és un símptoma de millor salut, encara que quedi molt per fer.

Que cada dia hi han més diaris, blocs, webs,.... en català, això és bo, no només perquè siguin en català, sinó també per obrir més espais de debat, informació i pluralitat al nostre país. Davant de cert discurs políticament correcte dels mitjans tradicionals, internet obra un espai a on la gent es mulla més.

Segons sap G-C el singular digital es vincula proper a CiU ja que un dels seus màxims impulsors és en Ramon Grau, empresari de premsa gratuïta proper a CiU.

Ha mort massa aviat

A la memòria de Salvador Allende, les més de 3.000 víctimes i desapareguts i els més de 28.000 torturats i en suport perquè el procés judicial pugui continuar perquè el dictador Pinochet no és l'únic responsable del genocidi que va partir Xile de 1973 a 1990. Com demostra la imatge seleccionada per G-C, encara queden molts més fascistes i alguns de destacats haurien de pagar en un tribunal per la tragèdia humana.

El viatge cap al centre del PP?

Hi ha un espai al centre de la política que sempre és el més volgut per tots els partits, però ai làs! sembla que no hi ha manera que alguns el trobin..concretament el PP és d'aquells que fa temps està encastat en una volta al centre però no troba el camí...

G-C en té però dades de que aquest viatge està començant a trobar vies, Rajoy està una miquetona fart de depèn quins consells de depèn qui com ara l'ínclit Acebes, que sembla que ja parla igual que el seu imitador de Polònia.

I en aquest viatge al centre se'n va a Madrid Piqué i se'n du a la Nebrera, perquè en Rajoy vol donar un gir a la seva estratègia de la mentida pietosa i la degradació de l'adversari, i com que possibilitats de polítics del PP centradets no en té gaires, Piqué i Nebrera seran els recanvis quan es tregui de sobre Acebes and company...els catalans a salvar els draps dels peperos...qui els ho havia de dir!

Madeleine Peyroux, jazz

Per sentir música de la bona, jazz d'aquell que s'adiu amb una tarda de diumenge, llengint Josafat de Bertrana, res millor que el darrer disc de Madeleine Peyroux...Half the perfect word...

El nom de l'artista sembla que et porti a una dona de les de bon veure que canti cançons franceses acaramelades però no és pas així, la Peyroux és americana i canta un jazz contundent amb una veu que encissa des del primer moment.

Ella és de les que han crescut dins la vella tradició de les cantaires de jazz blanques que semblen negres i que s'arrisquen en cada disc.

Hi trobareu cançons originals d'ella i alguna versió però sempre en la més estricta tradició del blues, arranjat per a una dona que sap el que canta.

Josafat ara que s'acaba el centenari

Aquest és l'any del centenari de la novel·la Josafat i quan s'acosten els dies de gastar més del que es té per quedar com a ric val la pena que G-C recordi la novel·la de Prudenci Bertrana. Qualsevol excusa és bona per regalar literatura, sobretot si és de la bona, i com sempre podreu anar al vostra llibreter de referència perquè el nostre ja el sabeu, no? Doncs aquí va una peça mestre del modernisme sobre el gegantí Josafat que va a la recerca d'una relació eròtica amb la Fineta dins l'esglèsia la catedral de Girona. És la Bèstia que vol atrapar la Bella!!!

Josafat és ja un clàssic català però Prudenci Bertrana té una altra novel·la on es revelen els seus grans dots de narrador satíric. A Jo! Memòries d'un metge filòsof fa un retrat del metge i escriptor Dídac Ruiz i és també una altra lectura recomenable, encara que en el seu temps (el 1925) no va tenir massa bones crítiques. En tot cas, sempre és interessant apostar per l'inconfusible estil de Bertrana, un periodista i narrador modernista que va passar de les modes de l'època per dedicar-se a novel·lar i caracteritzar la seva societat.

Bond, James Bond

Hem esperant uns dies per parlar del nou Bond, no voliem caure en l'error per la rapidesa del primer visionat, i desprès del segon passi, ja podem dir-ho. És bo aquest nou Bond!

Es basa en la primera novel·la d'en Fleming i per això han fet modificacions: ja no hi ha guerra freda (M ho troba a faltar en algun moment a la peli) o els mòbils i les maquinetes van a dojo, però sobretot hem trobat un actor que s'hi adiu a la nova circumstància: Daniel Craig. Els dubtes i les prevencions envers aquest noi s'esvaeixen un cop l'has vist pujar una grua corrents i sobretot, sortir de l'aigua amb un banyadoret de no res, com la Bardot o la Welch.

La història és el començament de la saga i tot i amb les adaptacions al nou temps històric conserva el gust del clàssic. L'han encertat la Broccoli i companyia.

Per cert, no li veieu una retirada a en Putin al Craig? històries paral·leles; com és de bo el responsable del càsting...

Per veure-la en aquest week end i extasiar-se.

La bellesa de Zadie

Zadie Smith és una escriptora britànica que a cada llibre que escriu, ens obre una finestra a la literatura de veritat.

Nascuda de mare jamaicana i pare anglès, ella deserta de la categoria d'escriptora multicultural, ella és una escriptora britànica.

Sobre la Bellesa es el seu darrer llibre, editat per La Magrana/Salamandra, com el Harry Potter, i ens permet descobrir les febleses humanes d'una familia amb anades i vingudes cap a la destrucció i la recuperació de la vida per si mateixa, ajudats per la cultura, per l'humor, per la música, per tot allò que ens fa persones.

L'amor com a fil conductor de tota la història ens porta cap a una novel·la nova de les clàssiques, on esperem arribar al final amb delit però on ens pesa acabar-la perquè no volem perdre de vista els personatges que són com nosaltres, segurament perquè ens hi trobem...bona i bella lectura per al week end.

Pàramo fa inquietar el Bisbat i la UDG

En l'acte de presentació de dimarts a tres bandes entre la Diputació de Girona, el Bisbat de Girona i la Universitat per l'acord sobre la catalogació bibliotecària, tot estava a punt de cara als mitjans de comunicació al migdia. Bé, tot a punt no, perquè G-C ja sap el malestar que ha causat en els dirigents eclesiàstics i entre els governants universitaris el retard de més de mitja hora del Carles Pàramo. Tot un president de la Dipu va tenir a tothom mirant el rellotge i pendent d'ell perquè per fi es pogués tenir una imatge commemorativa de l'acord. G-C sempre ha tingut bona relació amb l'Alcalde de Roses i espera que després d'aquest confi la seguim tenint perquè tant a l'alcaldia de Roses com al despatx presidencial de la Dipu ja sabem com les gasta aquest home. I si no, que li diguin als seus col·laboradors més directes, que a vegades s'han de tapar les orelles per no sentir els crits i els cops de puny a les taules.

La Molero fa riure a RAC 1

La Natàlia Molero, un gran política i escriptora incompresa, ha fet riure ara mateix als de l'emissora del Grupo Godó. La gironina, que a G-C encara no sabem ben bé ben bé quines tecles toca o a que dedica su tiempo libre, ha telefonat al programa de Xavier Bosch per explicar el tema de les banderes quan ella ocupava un càrrec a Cultura gràcies a la confiança del conseller que era amic de l'Artur Mas, en Jordi Vilajoana. La Nataly ha parlat dels seus records banderístics i quan li han preguntat sobre els xuixos, un postre de referència a Girona, ella va i es posa a parlar de Sushi. O sigui, un personatge que va de gironina il.lustre confón el xuixo amb el sushi. I no ha dit tampoc on es fan els millors xuixos de Girona i ha sortit per la tangent parlant de lioneses. Clar que als savis de la tertúlia de RAC 1 els hi faltat poc per tronxar-se de riure i en directe. Quina animadora!!!!!

Recha i els "Dies d'Agost"

Marc Recha ens té acostumats a pel·lícules diferents. Aquest noi de l'Hospitalet de Llobregat fa cinema verité com el dels clàssics francesos, prenent els temes que filma de la seva pròpia vida, dels amics del que té al voltant.

Ha estrenat ara Dies d'agost, pel·lícula que començà pensant en la figura de Ramon Barnils, periodísta i agitador (en el més bon i intel·lectual sentit de la paraula) que ha marcat a tota una generació de catalans i valencians, amb la seva veu colpidora i completa.
En Recha, inicialment atret per la figura de Barnils, inicia una serie d'entrevistes amb gent que el va conèixer i a partir d'aquesta investigació, fa una peli personal, amb la seva gent, sobre el mateix procés de creació, sobre com un es fa gran interactuant amb els altres, sobre com una persona com Barnils pot ser model i transgressor, i com els que venen al darrera n'aprenen.

En aquest moment d'indefinició identitària, aquesta és una obra per veure, per sentir-se del lloc, dels referents, i de la gent amb la que vius...

Ara i sempre, Mines

En Lluís Coromines, conegut com en Mines, és un de les persones que sempre ha tingut un compromís militant contra el franquisme i després i ara des de l’independentisme d’esquerra. Quan G-C parlem d’ell és perquè el coneixem i l’hi reconeixem el seu compromís permanent, la seva coherència a prova de bombes i la persona que, segurament, ha anat a més manifestacions i actes de Girona.

Aquest és un reconeixement a en Mines. Aquell que va sortir de Salt i va anar a viure al Carrer de la Creu i no va canviar tot i tenir un germà alcalde i sociata, en Xavier. En Mines encarna totes aquelles persones que són la vida i la història permanent de molts partits i organitzacions de Girona. I és que en Mines no és calla quan no s’ha de callar, i un cop s’ha pres una decisió és el primer a defensar-la.

En Mines n’ha vist passar de tots els colors dins ERC i a tot Girona. Des de G-C l’animem a què escrigui tot el que sap de molts gironins il·lustres i no tan il·lustres, la seva visió sempre amb un comentari curt i ràpid, moltes vegades en un primer moment sembla una broma fora de lloc, però els seus anàlisi accelerats i contundents acaben sent més realitat que una altra cosa, perquè tot i que somia en una Catalunya Lliure i Justa sempre toca de peus a terra.

Blanca Palmada, a Universitats

I més dones al Govern, no totes les que voldriem, però venen de Girona i això ja és quelcom,... S'ha confirmat que Blanca Palmada serà la "consellera d'universitats" que de càrrec és Comissionada en el supermacrogigadepartament del Conseller Huguet.

Ja sabem que altres havien rebutjat el lloc justament per no ser una conselleria i ser un subproducte, o perquè els noms de partit han prevalgut sobre els noms professionals, com sol passar, inclús a les millors famílies.

I aquest govern de l'Entesa està tancat i barrat en aquest aspecte, tots els partits contents, el president content, i els professionals ja en parlarem,...

Però que no sigui dit, la Blanca farà feina, amb la Pilar Dellunde de segona, i amb paper destacat, que ERC vol figurar i ser vist, i les Universitats sempre donen joc. Les gironines estàn a la palestra, ni que sigui en els segons i tercers nivells,...

Més polítics que mosques

L’acte per excel·lència dels periodistes gironins, amb G-C a primera fila, ha quedat eclipsat pels polítics, quan ja se sabia que no hi hauria mosca borda, és a dir la dolenta, tots hi han anat. La mosca borda ha quedat deserta, oficialment, perquè els consultats no han destacat a ningú. És a dir, que n’hi havia més d’un i d’una que no s’han atrevit a prendre una decisió, ha faltat valentia periodística.

L’estrella política fugaç de la nit, en primer lloc ha estat el conseller Joaquim Nadal, que hi ha estat a l’inici, però en el moment de començar, ha marxat directament. Amo, amo! Això se’n diu un lleig o un pim-pam polític. I en segon lloc, la consellera Marina Geli que havia de donar una de les mosques i ha arribat tres segons abans. I no ha estat sincronització sinó senzillament arribar tard a l'acte. Lleig també. Marina, Marina!

La foto entranyable ha estat per l’Alcaldessa de Girona, Anna Pagans, donant carinyosa i alegrament una de les mosques grosses a l’Alcalde de Salt, Jaume Torramadé, coneguts, els dos, pels seus enfrontaments polítics. O sigui, ha estat el bon rollo de la vetllada perquè tots dos duien els sabres enfundats..., que si no,... Oi Torramadé???

L’exèrcit i l’Alonso per Girona

Resulta que des de principis de novembre i fins mitjans de desembre tenim les Fuerzas Armadas per Sant Climent Sescebes, en concret la unitat militar d’emergències, un cos que s’ha d’especialitzar en desastres naturals, incendis, inundacions, nevades,...
Avui han tingut la visita de l’Alonso, que no és el Fernando, recentment nomenat legionario de Honor, sinó el Jose Antonio “el jefe civil”, que ha vingut per controlar com anava la cosa. Una dada impressionant és que aquest cos tindrà 430 oficials, 820 suboficials i 3.000 militars de tropa, 1.250 militars per manar-ne 3.000, i després hi ha problemes per pujar la despesa social o per un millor finançament per Catalunya.
Si algú durant el Pont tenia previst anar esquiar i no pensa anar-hi, pot anar a donar una volta per Sant Climent que també pot ser divertit. Des de G-C opinem que de militars quan menys millor i per desastres naturals, inundacions, incendis,... no necessitem els militars. Els diners estarien millor invertits en cossos civils com els bombers, que ja els toca tenir més recursos.

Dones i família

A Girona som conseqüents amb els avenços socials, i així com es fan actes institucionals per afavorir la situació de les dones, també som pioners de la legalització de noves formes de família, i de noves formes d'entendre la convivència.

Dissabte passat es va celebrar a l'Ajuntament el matrimoni de dues dones, transexuals i lesbianes. S'ajunta en aquest fet insólit, la casuística de ser un matrimoni entre persones del mateix sexe, dones, i que han arribat a ser-ho per modificacions mèdiques.

Culturalment les dones sempre porten les de perdre, socialment també i si a sobre es modifiquen les normes "previstes" és del tot excepcional. A G-C ens felicitem de que hagi estat a Girona que s'hagi produït aquest fet perquè es normalitza la vida de les persones, siguin dones o siguin homes.

(Fotografia: Pere Duran. El País)

Empresàries i polítiques gironines

Dijous es va presentar un projecte de l’AGE (l’Associació Gironina d’Empresàries) referent a la inserció laboral de les dones que han patit situacions de violència de gènere. A la taula, la seva màxima representant, la presidenta i prota, Maria Rosa Agustí (li agrada tant això de prota!!!), amb la ullera blanca i negra, a l’estil consellera de Treball, i el somriure de quedar sempre bé a la pantalla donant la paraula a diverses personalitats del món gironí. I G-C també va dir-hi la seva.

Primer, la Pepa Celaya, que és va presentar com a Directora de Benestar Social i Família, quan dijous ja no tenia aquest càrrec, sobretot perquè aquesta àrea o conselleria no existeix, ha canviat el nom per Acció social i Ciutadania i ha passat a les directrius d’Esquerra, per tant a ella del PSC li deuen quedar pocs dies.

Segon, va parlar Joan Olóriz, com a regidor de l’ Ajuntament i flamant defensor i portaveu de les bones causes socials cap a la igualtat i dels pocs homes que estan a les taules debats en aquests temes. Seguidament, van passar la paraula a Pia Bosch, la nostra colometa, com a psicòloga i terapeuta familiar ja que de moment no podien posar-li cap càrrec, ni regidora, ni delegada, ni parlamentària, de moment, tot és o ex o futura.

Per acabar, un petit parlament lloant la tasca del seu Ajuntament de l’alcaldesa, Anna Pagans, acompanyada del seu primer cercle de regidores socialistes, Maria Àngels Freixenet i Glòria Plana. I per rematar-ho, cava i piscolabis.

Els nous, quart capítol

Les novetats ja van sent menys, i aquest cap de setmana molts estaran descansant de la lluita ferotge per la cadira.

Les novetats a les conselleries són poca novetat amb Joaquim Llena, Conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (afegit que deu voler dir que s'accentúen els caps de setmana dels pixapins a les masies habilitades a l'efecte...).

G-C ha sabut que aquest metge, especialitzat en malalties osteoarticulars, és un enamorat de la neu, i del seu poble, València d'Àneu. I acompleix amb característiques de manual el que s'espera dels consellers: és metge i com que és de Lleida, portarà agricultura.

Què ens diu aquesta dada contrastada? que els metges serveixen per a tot? que els de Lleida són els que realment saben d'agricultura? que nomès necessitem gent que sàpigue del tema que se li encarrega a agricultura i a la resta de carteres, no cal?

Bolets i pomes, per a tothom, Conseller Llenas.

Alfredo Julbe compra La Vanguardia

Va ser divertit ahir veure des de les nostres finestres com l'Alfred, a Badalona, i l'Alfredo, a Girona, comprava el diari davant dels morros d'un dels funcionaris del Punt Diari. Tots dos anaven xerrant per la Plaça Catalunya i parlant i parlant el Julbe s'acosta al quiosc i compra el rotatiu del grupo Godó. Fins aquí correcte. Però està bé que G-C recordi que l'Alfredo va demostrar ser molt poc intel·ligent perquè fora del bàsquet té un passat i aquest sempre ha estat molt vinculat al PSC, amb l'amo Quim Nadal al capdavant, i del món periodístic abans s'havia sentit proper al projecte dels de la Farinera. Però no va ser fidel al seu passat i va tirar cap a la dreta, monàrquica, espanyola i conservadora.
Com canvia la gent quan ja els té fets!!! I el funcionari que l'acompanyava anava parlant sense donar-li més importància. Esperem que l'Alfredo quan torni al quiosc de la Plaça Catalunya sàpiga quin és el millor diari que ha de comprar i veurem on acaba entrenant l'Afredo. Barça? Ivanovic, tremola!!!

La Geli agrada en la festassa del Trueta

La Marina Geli torna a estar eufòrica. Ella havia comentat als seus íntims que esperava ser consellera i que caure de les poltrones seria un cop molt fort després dels projectes que havia dibuixat. D'acord que la de Sant Gregori té els metges emprenyats però no mereixia sortir de qualsevol manera. És cert que amb el Tripartit va entrar per la paritat i potser amb l'Entesa també és un motiu que li ha permès mantenir-se, però G-C pot parlar amb certa base de la seva tasca.

Anit, per exemple, va fer un discurs a l'alçada en el fi de festa de la commemoració de l'Hospital Trueta pels seus 50 anys. Vaja, que es va notar el seu passat mèdic al Trueta amb un discurs breu però que va funcionar. Per cert, la resta van ser infumables.

Cal avançar que G-C va sortir a les cinc del matí de la festassa i podem dir que vam menjar, riure i ballar com calia per estar a l'alçada de l'ocasió. I és que la nit gironina continua funcionant i no entrarem en més detalls. Per sort nostra, als metges els hi va molt la marxa quan no porten la bata blanca i és d'agrair.

Mascarell, el desitjat

Dels consellers que no han continuat en el segon govern tripartit, Ferran Mascarell és el més destijat. Algunes conselleres que es quedaven sense cartera van fer l'impossible i l'han tornat a aconseguir, però ell, sobri i elegant com és, no ha fet ni una declaració. La vàlua és demostra així, és un senyor de Barcelona.

Per això ara se'l rifen a l'empresa privada i alguns del partit comencen a dir si no l'han errat molt deixant-lo sense cartera. G-C ha pogut saber que Mascarell ha tingu ofertes del món editorial, d'empreses molt i molt potents de casa nostra, per dirigir projectes de gran volada, ell pot i té la capacitat. Però és que a més sembla ser que els seus també el voldrien per a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, i estem segurs que faria una gran feina per conduir els mitjans de casa nostra.

Ferran, el que decideixis estarà bé, que la cultura del nostre país necessita persones com tu, tant al món del llibre com al dels mitjans.