Per sentir música de la bona, jazz d'aquell que s'adiu amb una tarda de diumenge, llengint Josafat de Bertrana, res millor que el darrer disc de Madeleine Peyroux...Half the perfect word... El nom de l'artista sembla que et porti a una dona de les de bon veure que canti cançons franceses acaramelades però no és pas així, la Peyroux és americana i canta un jazz contundent amb una veu que encissa des del primer moment.
Ella és de les que han crescut dins la vella tradició de les cantaires de jazz blanques que semblen negres i que s'arrisquen en cada disc.
Hi trobareu cançons originals d'ella i alguna versió però sempre en la més estricta tradició del blues, arranjat per a una dona que sap el que canta.
2 comentaris:
molt bona tria , avui sí ´heu encertat!
De tota manera em pensava que ereu un blog de política o si res més no , un blog socila no de cultureta particular.
la majoria dels vostres lectors ens sabem triar el que volem per distreure´ns , trobem vàlid una pel.lí de tan en quan o un llibre els caps de setmana però avui us heu passat: uns llibres, una pel.lí, un cd.... us passeu , em sembla que heu marxat de pont i heu deixat aquests escrits fets per no parar el blog no?
No sé si controleu o no, però avui heu arribat als 30.000 visitants en el vostre blog . FELICITATS!Esperem que continueu en la linea creativa de dies enrera i que aneu millorant tan en contactes i col.laboracins com en la vostra informació per donar allò que tothom espera idees noves, il.lusions i des de xafardaries a hipòtesis possibles. Tot junt , ben remanat és el que ens agrada!
Publica un comentari a l'entrada