Per unes eleccions amb lucidesa

Us imagineu que l'1 de novembre, la gent va votar massivament però en blanc. Us imagineu que s'han de repetir les eleccions. Aquest és el fil argumental d'Assaig sobre la lucidesa, un dels millors llibres de José Saramago, segons opina la nostra secció literària. Aneu a La 22 que en Guillem segur que el té, ja que és un habitual de G-C, segons ens han fet arribar.

No estem fent una proclama demanant el vot en blanc: estem demanant per damunt de tot més participació en les eleccions, però també menys estratègies internes dels partit i més estratègies polítiques per ser més propers a la majoria de la societat i no només a la gent polititzada.

Saramago ens agrada perquè sap crear novel·les amb discurs social, sempre amb ironia entre línies i a mesura que vas llegint aquest llibre i et penses el que lògicament passarà, succeeix tot el contrari. Una bona lectura per reflexionar sobre la societat, el sistema de democràcia electoral i la voluntat de no crear un societat dual, com teoritzava John Kenneth Galbraith, però serà una recomanació que tocarà més endavant. Teniu un mes per llegir Saramago i després que "cadascú decideixi el que bonament li plagui", com deia el poeta.

Nadal, Espadalé i Torramadé pilots d'alts vols

A bombo i platerets s'han presentat els nous vols amb què la companyia Ryanair operarà des de l'aeroport de Girona. Podrem anar a llocs insospitats: Malmö, Fuerteventura, Trapani o Marràqueix que segons Manel Nadal és un destí estratègic per a Catalunya. No sabem si per anar a fer vacances als seus hotels de 5 estrelles perquè pel tema de la immigració no li veiem.

Domènec Espadalé i Jaume Torramadé, en el seu paper de reivindicació oficial, van apuntar que cal tenir la gestió de l'aeroport; però serà molt difícil perquè no sembla que els recursos d'inconstitucionalitat a qualsevol cosa que olori gestió catalana ens puguin deixar tranquils.

Qui sap, potser el germans Nadal tenen algun conill al cistell per a desprès de l'1-N per dissimular el fracàs de El Prat, que Reus ve apuntant fort i cal mantenir la identitat, ni que sigui la gironina. Segons G-C ja hi han converses per crear la Iberia gironina GIAIRE.

Tots a la Garrotxa!!!

Ara tenim a Girona tots els paisatgistes europeus que aprofitaran aquests bons dies de sol per veure el nostre paisatge de dia i la nostra fauna de nit, perquè ja sabem que la nit gironina puja de nivell quan arriba la tardor. G-C ha estat convidat en aquesta cinquena edició i una vegada més s'ha comprovat que el sector femení compleix més els horaris estipulats perquè deu ser qüestió que fan més bondat fora d'hora de les ponències.

Després de dos dies d'auditori, amb el cul clavat a la butaca, ens han confirmat que demà dissabte els qui organitzen aquesta moguda, els de l'Observatori del Paisatge, els portaran a fer una volteta per la província. En Joan Ganyet i en Josep Nogué, que no són ingenus, com que ja saben com està la Costa Brava de mal urbanitzada a la primera, segona, tercera, quarta, etc. línia de mar han decidit portar els 400 experts a una excursió per la Garrotxa. Potser alguns i algunes preferiran la nit gironina a la Fageda d'en Jordà o Besalú. De fet, alguns tècnics i algunes expertes ens han explicat que són paisatgistes de dia però que a la nit són del més urbanites. Per què serà?

Piqué encaixa a La Caixa

Josep Piqué ha dinat avui a la seu de La Caixa, al Pont de pedra a Girona, en aquests àpats que organitzen a tres mans la Ser, el Diari de Girona i l'entitat d'estalvis.

Aquests del PP necessiten l'estrelleta de Miró per sentir-se amb cor de venir a fer el polític a depèn quins llocs, amb favor retornat és clar perquè La Caixa també necessita el PP per expandir-se per les Espanyes; que una cosa és ser català i una altra és guanyar diners, encara que sigui l'acudit fàcil fora d'aquí, però es veu que té alguna cosa a veure amb la realitat.

La necessitat és la que és i ja hem vist que ni tan sols tenint el suport d'en Piqué i els seus, La Caixa se n'ha sortit del tema Endesa. Però que no quedi pels de l'estrelleta, dinars i el que es necessiti estan a la disposició del vilanoví que, per molt impecable que vesteixi, cada vegada està més prim i amb més cara de pomes agres, que evidencia que els seus tampoc és que el tractin amb guants de seda.

Què li queda doncs a l'ex-ministre? Potser està més sol del que ens pensem,... que avui, ni tan sols ha portat la seva bella partenaire que sovint l'acompanya,... On era ella? Però si és el millor que té el partit!

Guanya la movida al compromís

La Academia , aquells del no a la guerra, han escollit la pel·lícula Volver de l’Almodovar per anar als Oscars, en detriment de la pel·lícula Salvador de Manuel Huerga.

Ha guanyat la Espanya carca, davant la Catalunya compromesa, han preferit lo comercial pur i dur davant el missatge compromès de lluita contra el feixisme i la pena de mort.

La pel·lícula Salvador alguns la critiquen pel seu baix contingut ideològic i excessivament personal, des de G-C compartim part de la crítica, però també creiem que assassinats de la nostra recent història tothom els ha de saber, perquè moltes vegades la història del compromís per la llibertat i transformació social ha estat amagat, pel pacte de silenci de la transició.

Animem a anar-la a veure i també a escoltar el CD de banda sonora realitzada per en Lluís Llach.

Potser tanta llengua catalana a la pel·lícula ha estat l'origen obscur de no ser escollida.

L'alcade Negre ho té negre i pelut

Una vegada presentades les llistes de candidats/tes al Parlament hi ha persones que fan “figa”. Per exemple en Carles Negre, alcalde de Torroella de Montgrí i fidel seguidor d'en Felip Puig de CiU, és un dels que s'ha quedat amb un pam de nas.

El noi es pensava que, com que és jove i “guaperes” com l'Artur Mas però sense tant cabell, amb experiència de gestió del poble i sobretot per tenir un màster fet a EE.UU i sabent anglès, aquesta vegada es fixarien en ell per a les llistes parlamentàries. I fins i tot ho deia als amics, amb aquells que sol fer “xefles de bon menjar i beure” de tant en quan.

Però no. La cosa se li ha complicat i a CiU han optat per persones que no siguin alcaldes de municipis, així sembla que haurà de tornar-se a presentar a les eleccions municipals del seu municipi competint amb un veterinari i amb un tècnic d'ocupació per aconseguir l'alcaldia.

La gent de Torroella, malgrat en Negre i Clos es posi la samarreta blava i faci totes les ganyotes del món a TV3 en la final del Cantamania per aconseguir que el seu poble sigui el número 1, comenta que cal que formi un bon equip per continuar sinó haurà de tornar a la coneguda empresa privada de begudes i màquines de cafè per a les oficines d'on va sortir.

Aquests dies va molt enfeinat, necessita acabar totes les obres i fer-se fotos al costat de cadascuna d'elles per donar el màxim de publicitat de feina ben feta. Per això l'hem vist fotografiar-se en les obres d'aixamplament del pont que han començat aquesta setmana i que han servit per fotre les despulles monumentals del caudillo per terra.

Mascarell El Seductor, en la distància curta

Ferran Mascarell és un corredor de fons. Fa temps que es mou lleuger en les tèrboles aigües de la cultura catalana, cultura que a vegades no sap ni quins són els seus escriptors, ni quina és la seva identitat -més o menys com el país- i no és casualitat que així sigui.

Però Mascarell, sota aquesta pell blanca i aquest somriure seductor, és de ferro forjat i està fent un sprint en aquest final de legislatura interruptus que estem vivint i patint. Era l'esperança blanca de l'Ajuntament de Barcelona i un hereu li ha près el lloc.

Ahir va ser a Girona per signar un conveni marc amb l'ajuntament, amb motius diversos. Tot hi cap en aquesta cistella de Nadal (glups!) que ens regalen des de la capital. No és menor l'esforç d'en Mascarell per tornar a lloc el que alguns havien destarotat a la nostra intel·lectual kultur; després de la carrera d'obstacles li tocaria una medalla, com als bons atletes,... el proper capítol d'aquesta novel·la, el dia 2 de novembre,...

Mas i la foto fàcil, ahir sindicat, avui empreses i demà al mercat

Tenim a l'Artur Mas per Girona i com és tradicional en campanya electoral, avui se'n va visitar una empresa IntercomGi, ahir a Barcelona va anar a la UGT, a practicar la sociovergència, no sabem que en dirà d'això Camil Ros, secretari general de la UGT de Girona, i conegut militant d'ERC. El Mega David Madí està organitzant una campanya de cortar–pegar del word de les passades campanyes electorals.

Si en Madí és el gran estrateg de CiU, format pels republicans del EE.UU van ben servits, ja que si això és innovar que s'ho facin mirar, ja que dóna la sensació que només connecten amb la realitat per les eleccions, quan el programa electoral ja està fet.

Anar a visitar IntercomGi està bé perquè és una empresa competitiva i internacionalitzada i segons ha sabut G-C, un dels socis és militant de CiU de Figueres, per tant, tot queda a casa i és el menys compromès i foto segura.

Artur Mas hauria d'anar més a visitar empreses del sectors industrial (tèxtil,metall, càrnies,...), que estant patint la ferotge globalització, i a part de fer-se foto, agafar compromisos de suport real a aquest teixit productiu, a les empreses i als seus treballadors.

Ripoll s'agermanarà amb Iznájar?

G-C ha sabut de fonts ben informades que està molt avançat l'agermanament entre dues ciutats significatives en el panorama polític actual, Ripoll i la cordovesa Iznájar. No és casualitat perquè dos dels seus fills predilectes sónPuigcercós de Ripoll i Montilla d'Iznájar. I ja se sap que on hi ha amistat i ha resultat.

Aquests dies, tant Montilla com Puigcercós estan dissimulant la seva íntima amistat amb declaracions d'aquest l’estil:

- Montilla "hem de passar a una nova etapa desprès del tripartit,..."
- Puigcercós "parlar amb CiU no s'ha de descartar,..."

Però el que no diuen és que ja preparen una gran botifarrada a Ripoll, amanida amb grans paelles de migas a l'estil cordovès, per celebrar el triomf el dia 2 de novembre,... com uneixen les cultures. Mai havien estat tan aprop els Pirineus i la Sierra Morena,... compte amb els Serrallongues i els Curro Jiménez que cavalquen de nou!

CiU a Girona es queda sense l’església

El PP a Girona, ha presentat la seva llista electoral al Parlament i s'ha produït el miracle, que ha estat que a part de l'ex-diputat de CIU, Enric Millo, que tothom ja sabia que seria el cap de llista del partit d'Aznar a Girona, han ressuscitat d'altres exrepresentants institucionals de CIU, la diputada i el senador, Mercè Amorós i Manel Ibarz, també van a llistes.

Tots ells i ella han estat de CiU durant molts anys, ja que eren dirigents d'UDC partit demòcrata, depèn de l'amic, i cristià depèn de l'hora i el moment. Quan CiU governava a Unió no tenia militància de base, ja que tothom o era diputat o càrrec a la Generalitat, sinó tenies feina era més fàcil anar a UDC que a una OTG, inem català, que per cert també depenia d'ells.

Amb aquesta fugida de gent d'Unió cap al PP i no només aquests tres sinó més que aquest estan estirant, ja no sabem qui deu ser d'Unió de Girona, la gent de CDC, segons bromes d’algun dirigent comentades a G-C, diuen que els convertiran en la sectorial cristiana de CDC, la broma està bé, però el seriós de fons és que CiU està perdent electoralment el sector més cristià part fonamental dins la idiosincràsia de Girona.

CiU sense els sermons del diumenge a missa pot patir i això de quedar-se sense l'església és un problema per el centre-dreta de sempre, per això el PP a Girona espera treure el segon diputat per Girona a càrrec de la VISA oro de CiU.

El colomet i els caçadors

Quim Bosch, germà de la colometa Pia Bosch, està sobrevivint a totes les tramuntanades del tripartit, que era un govern abans de l'estiu.
Bosch, fitxat per ERC com a delegat d'Educació a Girona, era director de l'IES Narcís Xifra de Girona. Quan ERC va ser foragitada del govern, ell va continuar fent valer la seva independència, és a dir la no militància a ERC i que no podia deixar sola la germana, en un tema tan important i potencialment explosiu com és l'ensenyament dels escolars. Però la Pia Bosch decideix volar més amunt i ell continua, però és que ara està sol al niu del gencat gironí.
Segons informacions de G-C, el colomet està escombrant darrerament cap a casa, no estem parlant de la seva polèmica casa de Cassà de la Selva sinó del seu institut, no fos cas que les eleccions del dia de Tot Sants no anessin bé i hagués de tornar-hi, perquè delegat d'Educació amb CiU no el veiem.
El caos de la sisena hora a les escoles, que ha desmanegat els equips docents dels centres i de retruc ha donat una molt mala imatge davant de les mares i pares, ha estat l'estrella d’aquest inici de curs. Afegint-hi els eterns barracots i d'altres perles, tot plegat està sent una perdigonada al colomet, perquè parlar de plom a les ales seria massa fort.

Sabem el "sitio" del Diari de Girona

El Punt Diari, després de molts anys al cèntric Carrer Figuerola, va decidir canviar de seu, ja que molta gent parlava, que certes i certs periodistes estaven més al mític Bar Roura, ensorrat per l'especulació (i els euros de la família futbolera Roche), que a la redacció. Per això i sobretot per patrimoni van decidir anar la Farinera, amb bar propi, amb concessió externa (només podia ser l'acaparador Grup Boira) i sobretot perfectament dissimulat, a l'estil gironí més progre-tradicional.

Ara toca un procés de creixement i deslocalització al Diari de Girona, això de què qualsevol dia els trobin a redactors/es amb cert coneixement popular, com experts en el lamentable Cas Treball, que estiguin al voltant de les 12 del migdia al bar, no dóna molta sensació de treball. Deu ser més fàcil copiar cada dia les notícies de l'Agència Catalana de Notícies i per aquest motiu en concret, bona part del veïnat comenta que sempre es troba periodistes del DdG a la Cafeteria Maragall, del carrer Joan Maragall.

I és que en aquests casos és quan es compleix la màxima que diu: les coses a part de fer-les bé, han de semblar que es fan bé.

Mercè Sala tocarà la flauta a Girona

Des dels temps més remots els socialistes han tingut dones potents al partit, amagades o visibles. Per això no és casualitat que ara el govern espanyol tingui el 50 per cent de dones ministres, tot un rècord per a la catòlica Espanya. G-C ha sabut que una d'aquestes dones socialistes de sempre, Mercè Sala, serà dijous vinent a Girona convidada per la FOEG i farà la presentació del seu darrer llibre a l'Hotel Melià.

Els bolos de polítics presentant llibres en campanya electoral no és molt comú a les nostres terres; a França, Sarkozy i Royal són supervendes en aquests moments, però ja sabem que l'intelecte queda molt tocat desprès d'una dictadura... Una altra cosa és el llibre que publica, El encanto de Hamelín, Sala utilitza l'encantador flautista per, des d'una visió femenina (que no sabem a què es deu referir) mostrar les eines per a ser un líder efectiu i innovador en el món de la gestió empresarial.

Segur que els membres de la FOEG queden encantats per les arts flautístiques de la Sala, amiga de le seves amigues, i socialista de pro,... que també els socialistes poden saber de gestió d'empresa com el que més,...

Ella, una dona que va revolucionar RENFE quan n'era presidenta. Però a la seva gestió li devem encara els trens de rodalies de dues plantes, amb música ambiental que van ser el non va plus en el seu moment,... llàstima que ara precisament la RENFE no vagi a l'hora,... potser que llegeixin el llibre de l'expresidenta,.... i potser així soni la flauta i funcionin com cal,...

"Alicia en el país de las maravillas"

Ja veieu que a G-C també toquem el gènere rosa. Després de l'anunci que la Leti i un tal Felip seran novament pares, avui ens arriba un correu anunciant que fa pocs dies la blanenca Alicia també ha estat mamà i ha tingut un nen.

Alicia, després d'haver descartat algun dels seus intel·ligents pretendents -ens asseguren que entre ells l'economista Sala-Martín i l'ex-ministre Pimentel-, i comprovant que el mercat masculí no oferia cap digne successor per la saga Sánchez-Camacho va decidir tota valenta ser mare soltera. Els prohoms populars es posaven les mans al cap davant d'aquesta decisió tan liberal. Però així ha estat i la diputada per Barcelona a Madrid ens expliquen que està encantada. G-C vol felicitar la mamà i li demana que no faci de meritòria i li posi de nom José María o Mariano.

Per cert, davant del debat successori de la corona espanyola, G-C proposa que l'hereu sigui escollit per votació popular. El nostre candidat es en FROILÁN MARICHALAR, un auténtic borbó, que amb una mica de sort ens acostaria a la III República.

Se'n va la llum i es trenca el "control"

El príncep de Girona, en Felipe, i la Letizia, que són ciutadans de l'Estat Espanyol, esperen un nou fill. De sortida aquesta seria una bona notícia,... però,... és molt estil el "control va fer pluf". I per alguns encara pot ser més durex perquè si surt fill ves a saber quina reforma de la Constitució espanyola proposen. Ja que els que tindrien que ser dos ciutadans/es com qualsevol altre són els hereus de la corona espanyola i no estem parlant ni de tabac (Coronas) ni de cervesa petita (Coronita).

La major part de les parelles catalanes tenen o tenim problemes, sobretot econòmics i laborals de conciliació, per tenir una filla o fill o més comprar un pis, pagar la guarderia, la hipoteca, el credit del cotxe,... I la Le i el Fe avui contents i feliços perquè tindran un altre fill/a i els continuarem mantenint entre tothom. Si fem un recompte ràpid amb els nets del Juanca i la Sofi amb aquest que vindrà ja en portem 8. Només demanen per la resta de fills i filles de catalans, sense cognom Borbó, tinguin els mateixos ajuts públics i drets polítics que per als Borbons.

Pere Vigo de terratinent a venedor de tupperware

Pere Vigo, candidat d'ERC al Parlament per Girona i exalcalde de Ribes de Freser, es pensava que això de venir a Girona, és a dir a la capital, seria un passeig sense cap esforç, que ja tenia la benedicció de l'aparell.
Segons G-C, amb informacions rebudes al nostre email, en Vigo i la seva família són propietaris de mitja muntanya o més, d'allà dalt, que en el darrers temps s'ha urbanitzat força sense destruir el paisatge i per fomentar el teletreball, que no és treballar mirant la tele.

Va substituir com a diputat al Parlament a Joan Puigcercós, quan aquest darrer va anar a Madrid, Vigo suposava que podria seguir la bona vida de tranquil·litat i repòs de Ribes, tot i que en els darrers anys ja ha traslladat la seva vivenda oficial a Girona.

Però la seva sorpresa ha estat, quan ERC assessorada per ianquis demòcrates decideix per aproximar-se al poble i fer oblidar la fracassada campanya de l'Estatut, fer de venedors de tupperware allà on faci fa falta, des d'una comarca fins algunes cases particulars, faci sol o pluja, perque la neu, si no és de nit encara no ha arribat a les comarques gironines.

Qui li hauria de dir a la seva edat, que podria viure de rendes, li tocaria treballar de venedor de tupperware, però sense ni plàstic ni tapa. És a dir, el nou producte d'ERC el tupperware de vent, il·lusions, esperança i sobretot, com diu en Carod, de felicitat per la gent i per una Catalunya sobirana i justa. La direcció d'ERC sempre s'ha erigit com el partit sense burgesia, potser Vigo és l'excepció que confirma la regla.

Del Pozo fa de Gary Cooper

Continuant amb els nostres cinefòrums, avui toca Sol davant el perill, la gran pel·lícula que protagonitza en el nostre àmbit preelectoral l'intrèpid Conseller Del Pozo.

Ell que es va trobar en la tessitura de finalitzar el curs com fos i començar el nou enmig d'indis i forasters, és a dir, amb l'herència d'ERC que s'havia llençat a remoure les tranquil·les aigües del sistema educatiu posant els immigrants davant de tot o tirant-se a la piscina implantant la sisena hora, per a desesperació de mestres i satisfacció de mares i pares. Però ell, com a bon gironí, i des de G-C ja n'hem parlat del paper que Nadal està fent aquest dies per salvar les tovalles; va fent bolos per les escoles, inaugurant a tort i dret i reunint-se amb directors i mestres per mentalitzar-los que tot el que es va prometre es tindrà.

I amb això no n'hi prou, que els diners vindran i que només manca que el dia 1 de novembre tots hi siguin per donar-los una darrera empenta. Com a la peli, Del Pozo s'enfronta a tots: sindicats i professionals (indis), i partits de l'oposició i associacions cristianes (forasters), que veuen perillar depèn quines prebendes.

Però ell, sol davant el perill, amb el seu posat tranquil enlloc de pistola i bales fa servir paraules i somriures, propi dels que se saben del ranxo, de fora del poblat.

Nadal passarà de la pasta als musclos

El president de la Generalitat serà la setmana vinent a Brusel·les perquè s'ha d'anar acomiadant de segons què i segons qui a les acaballes del seu mandat, sense haver manat. Arriba l'hora dels adéus de Maragall i, com que G-C intenta ser a tot arreu, ja ha esbrinat que el president de veritat en aquests darrers mesos no el deixarà sol ni a Brussel·les. Serà un detall amb majúscules de Joaquim Nadal. Estem parlant d'un gironí que ha salvat, la casa i els tarongers, al govern d'ençà que es va pactar l'invent del tripartit. Nadal ha estat a Roma aquest final de setmana perquè s'ha entrevistat amb la cosa nostra del Vaticà, (unió tremola) i la que ve tornarà a viatjar a la Unió i compartirà petits actes privats i públics amb Maragall. Un se'n va aviat (Maragall) i es dedicarà a viure i viatjar i el segon (Nadal) està per veure perquè depèn de Montilla i el seu sèquit, uns homes que pocs cops han apreciat el seu pes (amb el règim encara se'l veu més en forma) polític perquè no suporten que sigui molt superior a ells.

Del ménage à trois, al 69 català

G-C fa la proposta d'ampliar de 135 a 137 diputats el Parlament de Catalunya i la solució és fàcil i difícil: és una qüestió de calcular la majoria absoluta. Catalunya es començava a situar en el ménage à trois d'esquerres i ara sembla indicar que superada la primera experiència de ménage à trois, aquell somni que alguns/es han fet realitat, i després és tornen/m als origens, que és el 69, és a dir, una i l'altre compartim l'orgasme col·lectiu amb la vocalització necessària, perquè més de dos diuen que és multitud.

Ara que és l'aniversari de les travesses de futbol, G-C plantegem uns quans partits de la futura lliga política catalana, en el sentit 69 del concepte, que tindrà lloc el proper 1 de novembre, dia de Tots els Sants i no de tots els morts:
PSC - ERC
ERC - PSC
CIU - ERC
ERC - CIU
Les opcions de 3a regional les deixem per una altra ocasió.

Montilla sap on es menja bé

El candidat socialista José Montilla ja coneix on es menja bé a Girona i per això va triar ahir un dels cèntrics restaurants de la ciutat. L'exalcalde de Cornellà o Pepe pels més amics va venir al migdia perquè a la tarda havia de pronunciar una conferència a la Cambra de Comerç, però abans havia d'omplir l'estómac acompanyat dels seus incondicionals a Girona. I G-C no podia deixar sol aquest líder del PSC i va ser a tots dos llocs i gairebé coincidim en els carres d'accés amb l'alcaldessa Pagans, tant en el reservat del restaurant l'Albereda d'en Fulgenci Garcia i M. Carmen Egea com a la Cambra. I es va comprovar una vegada més que amb els fidels de públic i l'estómac ple és més senzill que els discursos de mitja tarda surtin més bé.

El manipulador deixa empremta a Girona

Recordeu aquell manipulador d'enquestes que va haver de dimitir del govern de CiU l'abril del 2003? G-C sí!!! Aquell home va ser David Madí i el pressing li va fer El Periódico, el diari que en aquell moment dirigia Antonio Franco, un socialista important sense càrrec oficial dins del partit. En la campanya periodística contra aquest figureta altiu també s'hi va afegir al final El País i això ja el va rematar. Sol contra els media, Madí va dir prou i va deixar de ser el secretari de Comunicació, però es va mantenir en la cúpula de Convergència i a la dreta del senyor Mas. G-C encara recorda aquell estira i arronsa entre CiU i el diari del Grupo Zeta i les tensions que es van generar a les altes esferes, amb les crítiques de Madí a tots els periodistes i el seu col·legi. Aquell executiu tan vanitós però amb talent, va passar en segon terme i es va dedicar a viure com augmentava el seu compte corrent.

Ara encara continua en segon terme, a la segona fila d'Artur Mas i aquesta setmana ha vingut a Girona per marcar les directrius amb les seves mans amples i dits allargats de cap on s'ha de predicar per guanyar les eleccions. Segons han fet arribar els seus a G-C, a Girona encara estan bocabadats amb la seva prepotència i tot i que algunes van quedar seduïdes, la majoria encara pensen on va un home tan presumit, falsament amable i tan meticulosament irritant.

Vola, vola Colometa

Pia Bosch diu adéu avui a la seva estimada Delegació del Govern a Girona i deixarà la poltrona a un home de transició com és el metge Ferran Cordón, "pero a lo mejor volveré". La colometa ha volgut jugar fort i probablement és perquè deu tenir un às a la màniga. Ella sap i els seus saben que pot passar del tot a res, però els adversaris i contrincantes ja l'ha situen a l'alcaldia de Girona en el cas que l'Anna Pagans caigui en picat, de moment ja tanca la llista per Girona. La Pia sap que té molt camp per correr, però encara no sap si la piscina té aigua per nadar, i això de vendre's com la gran dona Maragalliana a Girona ha de tenir la seva recompensa tard o d'hora. G-C no podrà ser en el darrer acte de comiat però deixa entreveure que els moviments són per estar quieteta durant poc temps després del llarg pelegrinatge pels pobles de la província. Cada viatge que feia era una postaleta als diaris i una declaració d'intencions a les ràdios i televisions. Ara sembla que aspira a una butaca al Parlament però això és encara poc perquè ella vol ser consellera. I G-C avisa, Marina vigila!!!

Joan Saura mobilitza La Caixa

El líder català dels ecologistes de disseny o ara batejats com Plutó no va tenir gaire sort en el seu paseillo per Girona per presentar una conferència a la seu de La Caixa a tocar el mític Pont de Pedra. Joan Saura va congregar uns 50 oïents que no fidels perquè l'economia catalana i gironina pot ser una mica de gairebé tots els partits però mai ho serà de l'esquerra ecologista i mig comunista. Ja sabem que el diner no té color polític, però G-C té constància que per crear una mica de quòrum a la sala hi va haver toc de queda. En el començament de la nova temporada es va decidir que fos al migdia i entre el poc pes del candidat i el canvi d'horari la direcció de l'entitat d'estalvis cada vegada més espanyolista va haver de telefonar a darrera hora a alguns càrrecs o persones de confiança perquè fessin d'extres.

El lobby de la capital vigila Nieto

El gironí Ignasi Nieto va rebre el suport dels cercles més íntims en la seva presa de possessió de dimarts passat a Madrid com a secretari general d'Energia i com era d'esperar, G-C ha rebut la informació pertinent. No hi va faltar el nou ministre espanyol Joan Clos (ell va jurar el càrrec de Justícia) i una petita representació del govern català. A partir d'aquesta presentació el nom d'Ignasi Nieto ja són palabras mayores a la capital del Estado perquè només en aquest petit protocol es va testimoniar que no necessitarà més padrins polítics des de Catalunya. Els qui hi havien de ser no van fallar i Nieto va rebre el marcatge i també l'aprovació dels grans popes de l'economia i del poder espanyol.

En què se sembla ICV a Plutó?

Els acudits bons sempre s'han de divulgar, en aquest cas G-C el farà circular. I com que el boca orella sempre funciona en aquest país aquí va el darrer breu acudit que corre en els cercles polítics durant el paseillo d'aquests dies. Tracta sobre els verds de disseny que són representats per ICV. Suposem que ells ja deuen estar assabentats però, per si de cas,... I diu,... Saps en què se semblen Plutó i Iniciativa? En què Plutó ha deixat de ser considerat pels experts un planeta i ara és un satèl·lit al mateix temps que ICV ha deixat d'estar al govern de la Generalitat pel socialistes i ara és un partit minoritari.

"Impulsen" com un coet Lluís Batista

Després del fracàs de la candidatura Impuls Gironí, una plataforma organitzada per Pimec de Girona, al sí d'aquesta patronal hi ha hagut un petit vall de bastons, que pel que ens han confirmat a G-C, com a mínim, ja han pres la decisió de jubilar l'actual president, Lluís Batista, copiant l'estil dels partits polítics. La diferència és que en Batista no serà ministre, ja que a les patronals prefereixen buscar llocs als consells d'administració que es cobra més i no es treballa gens.

Batista, que ha tingut el mèrit de situar Pimec com una patronal a implantació a Girona, ara els seus mateixos barons (Pere Cornellà, Mariona de Puig, Benet Rovira, Emili Barba, Carles Ribas,...) l'han deixat sol i no ha tingut més remei que acceptar plegar cap a finals d'any.

Ara comença la pre-campanya electoral de Pimec, en la qual tothom vol manar però ningú vol donar la cara, no fos que els hi passés el mateix que en Batista. La relació de candidats tapats coincideix pràcticament amb el noms abans citats, més algun del sector químic, tot i que sembla que el que en té més ganes és el jove advocat gironí Carles Ribas, que com no li va sortir bé la seva participació política a CiU, ara busca un altre lloc. I mira que semblava que la crisi la tenia la FOEG, un altre dia ja parlarem del poder de la totxana a casa nostra.

La vida puede ser maravillosa Eudald

Pere Macias i Josep Micaló, ja els tenim aquí! Aquests són els màrtirs per la causa de l'Eudald Casadesús, el cap de llista de CiU que cada hora que passa està més qüestionat entre els seus. El seu lideratge no acaba de treure el suc que s'esperava i això fa que el del Ripollès estigui més nerviós abans de temps. Però des de G-C volem donar una idea a l'ex-alcalde de Ripoll: que faci un Valle de los Caídos en homenatge als qui van caure per les sigles de CiU. Aquest és un bon projecte perquè just quan està de moda fer el paseillo a tot arreu i més per vendre fum, doncs seria divertit anunciar un mausuleu per guardar les corbates o les americanes dels ex-diputats i penjar-les al sostre de CiU a la plaça Catalunya de Girona. La idea pot ser bona per respectar la tasca de Xavier Soy, la Irene Rigau, l'Esteve Vilanova, la Zoila Riera, en Pere Lladó, en Salvador Martí i tants altres. Ara que alguns del que manen millor que no disfrutin gaire llegint perquè potser més aviat del que es pensen se'ls fa un raconet,... perquè tal com pinten les coses.
I G-C sap que ha de diferenciar Convergència d'Unió perquè aquest ja és un tema amb el qual "con la iglesia hemos topado" que diria aquell. Els d'Unió són com els mexicans, que no saps mai que faran a l'enterrament d'en Casadesús i en Puigdemont. O bé s'asseuran a l'ombra de casa seva per veure com passen els cadàvers o bé aniran al cementiri. Aquests d'Unió fa molt temps que tenen un màster d'enterramorts i són experts en posar el RIP a les defuncions.

Les exigències de Pesic

El C.B. Girona esta d'enhorabona per l'èxit a la lliga catalana. La contudent victòria davant del F.C. Barcelona avala el projecte de futur del trio Amat-Pesic-Maceiras. Aquest equip pot donar grans sorpreses en una temporada que poden lluitar a Europa, a la Copa del Rei i a la lliga ACB. El caràcter de Pesic és prou conegut en el món del bàsquet. A Girona en el club ja s'han hagut de posar les piles per complaure a l' entrenador que demostra que compleix.
Els qui no semblen comprendre-ho són a l'Ajuntament de Girona. Pesic va fer arribar exigències al regidor d'esports, Josep M. Jofre, en relació als vestidors, horaris d'entrenament i noves necessitats per a un equip d'elit. Les negatives de Jofre a Pesic i a la directiva haurien causat gran malestar al club. Segons ha pogut saber G-C durant la celebració pel títol el propi president del C.B. Girona, Enric Ametller, i el mateix Amat van demanar una resposta urgent a l'alcaldessa Pagans a les exigències de Pesic davant la passivitat del regidor.

"Duelo al sol" a l'Esquerra

Una jove mestissa índia cridada Pearl, ERC, és enviada a viure amb el baró de Texas, el senador McCanles, Àngel Colom. La jove índia crida l’atenció dels fills del baró: el sempre correcte Jese, Carod-Rovira, i el ferotge Lewt, Puigcercós. Aviat els dos germans rivalitzen per l'amor de la noia. Traïcions, tirotejos en el desert i una intensa relació amor-odi són alguns dels elements que conté aquesta obra mestra de King Vidor, el director de Guerra i Paz, que com a ERC també hi ha una mica de tot.

A la pel·lícula, Carod i Puigcercós són fills de mare diferent però del mateix pare, de nom Esquerra i de cognom Catalunya. El film és el reflex de la trista realitat d'un partit que un cop el pare és suïcida políticament parlant, a l'estil germans Karamazov.

Des de l'any 1996, el temps ha passat i el futur gloriós d'ERC no està en el seus millors moments. Hi ha tensions internes constants entre el clan de l'avellana, entre Carod-Benach i l'aparell Puigcercós-Vendrell, els espectacles del tripartit, l'estil Perpinyà d'en Carod i la mala negociació a Madrid de l'Estatut per en Puigcercós... I el ara sí, ara potser, ara no de l'Estatut, fan que ERC hagi desorientat la seva base social, coneguda popularment per electorat.

A ERC ja han començat les travesses, com les llistes ja les tenen tancades des del juliol, ara les apostes estan, amb el pacte Puigcercós-Montilla, els montillistes retreuen a Puigcercós que no hagi complert el pacte, "jo en Maragall, tu en Carod", i per tant la darrera informació que ens ha arribat a G-C, que segur que d'aquí a una setmana serà diferent, és Joan Puigcercós, Conseller en Cap, i Josep-Lluís Carod-Rovira, Síndic de Greuges.

Ferran Cordón, en la pole position

El delegat de Sanitat a Girona, Ferran Cordón, és qui es troba en aquests moments en la pole position per substituir Pia Bosch en la Delegació del Govern a Girona. Cordón té dos adversaris però el seu bòlid supera per poc el de Josep Quintanas, l'altre home fort i que en aquests moments depèn de la seva escuderia per saber si pot arribar el primer a creuar la bandera a quadres. La delegada Pia Bosch feia temps que anunciava als quatre vents que no volia quedar encasellada en aquest càrrec i ara s'ho jugarà tot al blanc o negre. El blanc és un escó al Parlament, un càrrec que li falta molta il·lusió, i el negre, diríem que seria acabar amb les mans a les butxaques. Però això de res és un dir sempre que es parla de la Pia...

Consells per a les campanyes electorals

G-C, que ens considerem gent plural i oberta, pensem que un dels nostres objectius és la reflexió i la crítica, per això ens permetem fer-vos un suggeriment de lectura. L'obra BREVIARIO DE CAMPAÑA ELECTORAL, de Quinto Tulio Cicerón (Quaderns Crema). És un llibret de vuitanta planes i escaig, molt fàcil i ràpid de llegir, amè i entretingut . Com que aquesta obra és en castellà aprofitem per denunciar que molts clàssics internacionals no estant traduïts al català.
Tracta de les recomanacions que fa Quinto al seu germà Ciceró per guanyar unes eleccions, ja que es presentava de candidat al Consolat de Roma. El fet és que Ciceró, l'any 64, va guanyar les eleccions per unanimitat de les centúries, possiblement gràcies als consells del seu germà que li descriu com aconseguir el fervor i els favors dels votants en aquest llibre-carta .
Com a exemple, unes idees, l'objectiu de qualsevol candidat/da a un càrrec públic és aconseguir el vot de totes les amistats (entenent per amics les amistats sòlides les útils) i li explica com fer-ho, o bé que el món polític està ple d'enganyifes, malsons i traïdories i li descriu com afrontar-les o que existeixen tres tipus de components, els votants que ho fan per benefici , els que ho fan per simpatia i finalment els que són seguidors del contrari i com desgranar-ho i aconseguir-los tots sense haver de tornar el favor després.
Creiem que malgrat la distància en el temps (pràcticament 2000 anys) la teoria i les recomanacions tenen plena vigència en l'actualitat, per tant, a més de ser una bona obra literària o històrica és un manual de bones pràctiques per a qui decideixi presentar-se a les candidatures municipals. I pels que som votants també és recomanable descobrir com es van forjant els “’homo novus” i la seva oratòria, que seran potser els que guiaran i lideraran el nostre país properament.

Pesic no vol Jordi Juanhuix

Comprovat per G-C en el debut de l'Akasvayu Girona a Fontajau per a la lliga catalana. Érem pocs a la tribuna però en l'ambient ja circula i és que el mister no vol ni en pintura el directiu Jordi Juanhuix com a president. I no és d'estranyar. Pesic està acostumat a manar i sap que amb en Juanhuix a la llotja tindria més d'un problema. Pesic voldria un president de joguina com era l'anterior, l'advocat Enric Ametller, però descartats Juanhuix i Ametller comencen a sonar altres noms, amb un de més ben situat com Ramón Vilaró, de Codere S.A. L'altre, per respecte, G-C no vol esmentar-lo perquè només pel nom ja cau pel propi pes (i gran que és), tot i que el milionari Amat l'havia trucat al mòbil la temporada passada just acabar els partits per saber com havia jugat l'equip. I algú apuntava com a carta secreta Joaquim Vidal. Ell segur que vol.

I pel que fa la Representació Territorial a Girona de Bàsquet, el merder està garantit. G-C té constància que Eduard Herrero, el trànsfuga del CDS a CiU, no té res a fer perquè Albert Garcia-Rafanell, aquell home que mai semblava que tornaria, té la benedicció de la cúpula de Barcelona. Però l'Herrero no perdona i vol arribar fins el final perquè l'ex-home de confiança d'en Vidal va dir que no es presentaria si algú aspirava al càrrec. Vist el paper de Robert Mora, qualsevol ho farà millor, però qui talla el bacallà és en Josep Carpio, que és a l'administració però és el gerent i sort en té la delegació. L'Herrero i en Garcia-Rafanell són la nit i el dia i guanyarà la nit.

L'incommensurable Joaquim Vidal

Joaquim Vidal va fort mentre el cos aguanti perquè té l'esperit del Cordobés. Anit va presentar un llibre al seu poble que, casualitat, va sobre el seu poble. Però això del llibre té la seva conya perquè ell mateix ha fet les entrevistes als veïns més antics, també se n'ha encarregat que les redactés l'historiador Joaquim Ferrer i l'ha pagat de la butxaca perquè Curbet Edicions el posi a les llibreries. Tot un Piterman de la cultura gironina.
Joaquim Vidal va perdre una batalla fa uns anys en vendre's gran part de la cadena Valvi a una empresa de Granollers, però no va perdre la guerra perquè és un murri. Té terrenys per donar i per vendre, ha reactivat en silenci l'empresa de supermercats (Val)és-(Vi)dal quan ningú s'ho esperava i té un roc a la faixa ben lluny del poble que tant s'estima. Això del Bàsquet i CiU ja és història, però tal com pinta cada a casa, que vols que et digui que dirien al seu poble. I li queda la Fundació per si s'avorreix i la tele que el Diari de Girona o el Punt Diari semblava que li comprarien. A TV Girona fa de pagano, director, periodista i controla la nissaga.

Joan Boada, mobilitat i carxofes

Després d'explicar les peripècies de l'Enric Millo, avui li toca a Joan Boada, que també té molt currículum en aquest sentit, amb la diferència que ell de moment encara no ha canviat de partit. El màster en polítiques de mobilitat per garantir un escó de diputat comença fa dues eleccions al Parlament. I el noi de la Garrotxa per assegurar-se l'escó, va provocar que ICV pactés amb el PSC de Girona. I ell feliç. Un cop vist pel PSC que això d'anar junts en llistes no els aportava més vots sinó menys diputats és va acabar el trajecte. Imagineu-vos, per un moment, avui lluitant per un lloc a la llista PSC-ICV la Pia Bosch i Joan Boada.

La història continua en les eleccions del 2003, que el diputat d'ICV per Girona no estava garantit i en Boada va fer tots els possibles i més per anar a les llistes d'ICV a Barcelona per sortir segur. I presenten per Girona en Lluís Postigo, alcalde de Llagostera, amb bona imatge dins l'esquerra gironina i surt diputat. I ara que Lluís Postigo ha fet tota la feina, Boada torna a casa perquè sembla segur que sortirà com a diputat per Girona.

Boada no dóna prestigi a la política amb aquests moviments, amb la permanent prepotència quan parla en públic i amb la política ecologista, que passa per menjar-se totes les carxofes periodístiques que li posen per davant.

Les amistats perilloses

Ens asseguren que el mal rotllo entre CDC i UDC va en augment. Malgrat haver pactat fa pocs dies la candidatura a l'Ajuntament de Girona, les desavinences i tensions entre les direccions de Convergència i Unió són constants. Segons ha pogut saber G-C les relacions personals entre els integrants de la candidatura de CIU al Parlament no són precissament bones. La llista que encapçala Eudald Casadessús, compta com a número dos amb la democristiana Elena Ribera, molt qüestionada pels convergents, que consideren que la seva feina com a diputada ha estat molt gris i amb constants sortides de to. Casadessús preferia Albert Riera, però la imposició d'Unió i les exigències de la paritat, l'han relegat a la llista a l'Ajuntament de Girona. A més, els convergents creuen que han sacrificat diputats valuosos com Esteve Vilanova o Josep Micaló, en benefici de candidats amb bon perfil com Santi Vila, Xavier Crespo o Lluís Guinó i en canvi, en la renovació d'Unió s'han d'empassar un altre candidat gris: Xavier Dilmé. Els amics d'Unió actuen en cada ocasió: no tant en interés de partit sinó per incomodar, tant com poden als convergents... unes amistats perilloses!

Ignasi Nieto, secretari general d’Energia

G-C ha pogut confirmar la notícia apareguda dimecres al Diari de Girona del nou nomenament del gironí Ignasi Nieto com a secretari general d'Energia. Nieto, fins ara, era director de regulació i competència de la Comissió Nacional de l'Energia que presideix Maite Costa, on ha viscut les combulsions del procés de l'OPA sobre Endesa. Persona jove, educada al Montessori-Palau i preparada entre Barcelona i els Estats Units, pertany a la nova fornada de càrrecs socialistes. Tot i viure ara entre Madrid i Barcelona, Nieto manté família i encara bones amistats a Girona. I ens expliquen que fa poc que s'ha casat... doncs doble felicitació!

Anna Pagans va de sobrada

Aprofitant que l'alcaldessa de Girona és ara a Lió perquè cada vegada li agrada més això de l'Educació i els viatges, explicarem el que es comenta a la plaça de l'Oli. Per la ciutat també es comença a respirar en l'ambient una sensació de què l'alcaldessa va una miqueta sobradeta en el to i les formes. Segons sap G-C, la prova està en veure com gesticula i com es comporta en el cara a cara i les rodes de premsa per adonar-se'n que ja es veu quatre anys més a l'alcaldia i sense esforçar-se gaire.
La designació de l'anònim Carles Puigdemont a can Convergència, l'estancament de Cristina Alsina a cal republicans, ja se sap que no compten els Verds de disseny Olòriz-Pardo i la Veray en fora de joc... deixa la candidata socialista sovint amb un somriure xulesc. Amb el procés de canvis que s'entreveuen a can PSC no fos cas que des del carrer Nicaragua encara decidissin que a la ciutat de l'Onyar s'ha de buscar un perfil diferent.

Girona és la salvació de Felip Puig

Felip Puig se sent cada vegada més valorat i estimat a Girona. El portaveu de CiU al Parlament passa per hores baixes a Barcelona perquè el seu patrotisme no ven, però a la província el seu estil sobiranista està ben vist per alcaldes com per exemple el de Torroella. Carles Negre i uns quants més aprecien Puig i volen més pàtria a can Convergència. El problema és que en Mas no està per la qüestió ni El Padrino tampoc, així com els seus deixebles més ben situats. Fem referència al mateix fill de Marlon Brando i homes com en David Madí i en Quico Homs.

Però això sembla que tampoc incomoda massa al mateix Puig, que si no se sent prou valorat a la capital, té a Girona unes bones raons per fugir. En el tema polític, no hi ha cap tipus d'inconvenient perquè aquí podríem dir que té l'afició. I en l'altre tema, que també és important, doncs la cosa va com una bassa d'oli segons han fet arribar a G-C. Primer van ser escapadetes de week-end, però les petites dosis es van anar ampliant i ara el patriota de Convergència està fent un doctorat a les Àligues.

El PP i el franquisme sociològic

Concepció Veray va perdre ahir una bona oportunitat. Ens voliem fer creure que això del PP (C?) era una cosa diferent. Que en Piqué, Veray, Ibarz o Millo són, necessàriament, diferents als Zaplana, Acebes i companyia...però NO!
El ple de l'Ajuntament de Girona votava ahir una moció per deixar sense efecte el títol honorífic d'alcalde perpetu de Girona concedit durant la dictadura al General Francisco Franco, i el PP s'hi va abstenir, amb excuses. No podia ser d'una altra manera si tenim en compte que Veray pertany a una nissaga que sempre va ser afí a l'antic règim. G-C ha pogut saber que Veray va rebre moltes crítiques de militants del PP de Girona quan va abstenir-se en la moció d'homenatge a la República. Ara Veray, equivocadament, ha volgut compensar-ho amb una abstenció per no ferir els sectors del franquisme sociològic que militen i voten al PP. Una bona oportunitat perduda per part de Concepció Veray de marcar un estil propi.

Manual de supervivència per a Enric Millo

Enric Millo torna a la primera línea per la porta gran com a flamant cap de llista de PP(C?) al Parlament de Catalunya, deixant fora a un altre ex-UDC Manel Ibarz. Queda demostrat que treballar a la casa popular gironina és una feina a precari: ni Ibarz, ni De Juan, ni la nova barcelonina Sánchez-Camacho han repetit com a parlamentaris gironins. Millo ha consumat la venjança als seus antics companys que el van deixar a l'estacada després del tan patètic Cas Pallerols. No va dubtar a acceptar l'oferta laboral de Piqué, malgrat incomodar-li profundament la direcció popular a Madrid.

El van incorporar de número dos a les llistes al Congrés prometent-li que seria diputat si confirmaven Jordi de Juan com a secretari d'estat, però el 14-M ho va impedir. La seva espera disciplinada ha estat recompensada amb la candidatura al Parlament. Mentretant, podríem encarregar-li un manual de supervivència política que podria escriure a quatre mans... amb Pere LLadó, un altre animal camaleònic polític.

La diada de CIU+PP a Girona

Quan no es sap separar partit d'institució, és que alguna cosa passa, sembla presumptament mala fe de campanya electoral, això és el que va passar a CIU+PP divendres, no voldríem parlar de boicot, a l'acte institucional de la Generalitat, en commemoració de la Diada Nacional de Catalunya, un acte a Sant Pere de Galligans, amb el Cor infantil Claudefaula de Girona, de nenes i nens de Girona que se'ls veia contens de cantar en un acte de la importància de la Diada. També la intervenció de la delegada, Pia Bosch, que és va encallar diverses vegades llegint el discurs, i del Conseller o ara president en funcions, Joaquim Nadal, que va estar a l'alçada històrica de l'acte, situant la nació catalana i la seva gent com a part central del discurs, i sense papers per tant sense encallar-se.

La no presència de CIU+PP a l'acte és lamentable i denunciable políticament i dóna la sensació de recordar aquelles èpoques que quan venia a Girona un conseller/a de CDC, els d'UDC no hi anaven, i també a l'inrevés. Potser haurien de demanar disculpes públiques.

G-C no volem donar el protagonisme als qui no hi eren, ja que hi era tothom, PSC ocupant tota la primera fila, excepte la rectora de la UdG, i la segona, des d'un punt de vista institucional amb els consellers i delegats/des territorials, després més enllà ERC i ICV, i més enrere la UGT, CCOO i la FOEG, entre d'altres,...

Des de G-C, volem iniciar un clam per a què les institucions gironines el proper Onze de Setembre organitzin un acte unitari conjunt amb la societat civil gironina (ofrenes, homenatges, concert, recepció,...). Girona té prou personalitat i no cal anar a Barcelona. Segur que aquí ho podem fer fins i tot millor.

Els Salellas s'emocionen amb la Internacional

Sebastià Salellas i Benet Salellas, tanto monta monta tanto, es van emocionar ahir en sentir a la plaça Catalunya de Girona com un atrevit cantava a pelo la Internacional, durant els actes previs a la marxa de la Diada de l'Onze de Setembre. A més d'un assistent, tant maulet com de la CUP, li va sobrar la Internacional perquè la veritat sigui dita, la cançoneta ja no toca i són altres temps. Però posats a ser romàntics, estalinistes i marxistes, va sonar la Internacional i el pare i el fill van sentir -amb el puny al vent- una emoció interna difícil de descriure per a G-C. Són tants sentiments dels Salellas. És molt complicat ara, poder trobar les paraules adients per a dues persones que senten la seva professió, són humils i que mai han volgut protagonisme en els mitjans de comunicació com el diari el Punt i en la pròpia societat perquè creuen en el comunisme fins a la seva ànima.

El geni de Pesic a la plaça Independència

Segons filtracions a darrera hora a G-C, el nou entrenador de l'Akasvayu Girona, Svetislav Pesic, va demostrar el seu caràcter anit en un restaurant del centre de Girona que, com no podia ser d'una altra manera, pertany al famós Grup Boira. Pesic, acompanyat de membres del club i algun jugador de color, va sopar en un restaurant de la plaça Independència i no va trigar gaire en demostrar el seu caràcter exigent i prepotent. Va tractar els cambrers d'un establiment com jugadors del CB Girona sobre el parquet. O més ben dit, com si fossin el regidor d'Esports de l'Ajuntament de Girona, Josep Maria Jofre, amb qui recentment va tenir una topada considerable sobre com haurien de ser les instal·lacions del pavelló de Fontajau. G-C sap més coses del partit Pesic-Jofre.

Pesic, fidel al seu caràcter, potser guanyarà molts partits però el seu caràcter li jugarà més d'una mala passada. I té tres anys de contracte a Girona. I si no, que li diguin al regidor de les ulleres de sol de dia i nit i també golfista, Josep Maria Jofre, que precisament aquest estiu lluia un potent ull morat a causa d'una pilota de golf. O no?

Primer concurs de G-C: trobar en Wally

Aquest matí ha tingut lloc al Parlament la recepció de la Diada Nacional de Catalunya. G-C ja té contactes allà: no hi podia faltar! Després d'analitzar les fotografies de la jornada, hem decidit, en el nostre consell de redacció confidencial, fer el primer concurs G-C sense desmerèixer les màximes institucions catalanes i els seus actes, principalment la Diada i Sant Jordi.

Donarem tres pistes i la persona guanyadora, com que som gent ben connectada com podeu comprovar per la informació que difonem, regalem una invitació per la recepció del Parlament de l'any que ve.

1ra. Cal trobar el Wally de la foto, per tant, no està a primera fila.

2na. Segurament, no portava el gersei blanc i vermell típic perquè és la persona que porta el mando de Catalunya en aquests moments.

3ra. No és candidat a President, però si ho fos seria molt millor que alguns del candidats actuals.

Endavant i tothom a trobar el wally català, i penseu que hi ha premi i sinó com a mínim ens ho passarem bé.

Dia de sentiments

Catalunya commemora la seva Diada: avui és dia de sentiments.
Tenim molta feina tots plegats, o potser no volem pensar més del compte. Tres dies de festa són importants, i desprès del començament de curs que portem, més val descansar, però a més avui és un dia d’aniversaris,més aviat tràgics, Nova York pesa en les ments. No ens podem sostreure d’aquelles imatges.
El nostre món actual està fet d’imatges que ens assalten continuadament. Els nostres fills són àudiovisuals.
Per això el President Maragall ha fet ahir nit un missatge, "a la nostra", ple de continguts semàntics però amb dos indicadors visuals: la senyera al seu costat i el Saló del Tinell com a marc, quina al·legoria!.
Un comiat en tota regla que culminarà amb la celebració de la Diada al Parc de la Ciutadella, amb un espectacle també àudiovisual ple de missatges: una cançó del seu avi el poeta, un cantant aragonès que cantarà en euskera, i així alguns més.
Estem en un moment d’incerteses, però caldria pensar que la Diada és el dia en que ens hem de pensar a nosaltres mateixos, ens hem de pensar com a catalans. No valdrà res un nou Estatut, grans paraules al vent, si no sabem qui som i d’on venim. I això serveix per a tots, els d’aquí de sempre i els d’aquí, de fa poc.
Les persones s’han de saber del lloc per ser això , persones, i no consisteix en fer un exàmen, consisteix en sentir el país. Nomès així anirem cap a un futur on no haguem de commemorar més tragèdies.
Sentim aquest dia com a nostre, perquè ho és.