Continuant amb els nostres cinefòrums, avui toca Sol davant el perill, la gran pel·lícula que protagonitza en el nostre àmbit preelectoral l'intrèpid Conseller Del Pozo.
Ell que es va trobar en la tessitura de finalitzar el curs com fos i començar el nou enmig d'indis i forasters, és a dir, amb l'herència d'ERC que s'havia llençat a remoure les tranquil·les aigües del sistema educatiu posant els immigrants davant de tot o tirant-se a la piscina implantant la sisena hora, per a desesperació de mestres i satisfacció de mares i pares. Però ell, com a bon gironí, i des de G-C ja n'hem parlat del paper que Nadal està fent aquest dies per salvar les tovalles; va fent bolos per les escoles, inaugurant a tort i dret i reunint-se amb directors i mestres per mentalitzar-los que tot el que es va prometre es tindrà.
I amb això no n'hi prou, que els diners vindran i que només manca que el dia 1 de novembre tots hi siguin per donar-los una darrera empenta. Com a la peli, Del Pozo s'enfronta a tots: sindicats i professionals (indis), i partits de l'oposició i associacions cristianes (forasters), que veuen perillar depèn quines prebendes.
Però ell, sol davant el perill, amb el seu posat tranquil enlloc de pistola i bales fa servir paraules i somriures, propi dels que se saben del ranxo, de fora del poblat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada