Dia de sentiments

Catalunya commemora la seva Diada: avui és dia de sentiments.
Tenim molta feina tots plegats, o potser no volem pensar més del compte. Tres dies de festa són importants, i desprès del començament de curs que portem, més val descansar, però a més avui és un dia d’aniversaris,més aviat tràgics, Nova York pesa en les ments. No ens podem sostreure d’aquelles imatges.
El nostre món actual està fet d’imatges que ens assalten continuadament. Els nostres fills són àudiovisuals.
Per això el President Maragall ha fet ahir nit un missatge, "a la nostra", ple de continguts semàntics però amb dos indicadors visuals: la senyera al seu costat i el Saló del Tinell com a marc, quina al·legoria!.
Un comiat en tota regla que culminarà amb la celebració de la Diada al Parc de la Ciutadella, amb un espectacle també àudiovisual ple de missatges: una cançó del seu avi el poeta, un cantant aragonès que cantarà en euskera, i així alguns més.
Estem en un moment d’incerteses, però caldria pensar que la Diada és el dia en que ens hem de pensar a nosaltres mateixos, ens hem de pensar com a catalans. No valdrà res un nou Estatut, grans paraules al vent, si no sabem qui som i d’on venim. I això serveix per a tots, els d’aquí de sempre i els d’aquí, de fa poc.
Les persones s’han de saber del lloc per ser això , persones, i no consisteix en fer un exàmen, consisteix en sentir el país. Nomès així anirem cap a un futur on no haguem de commemorar més tragèdies.
Sentim aquest dia com a nostre, perquè ho és.