Ferran Mascarell és un corredor de fons. Fa temps que es mou lleuger en les tèrboles aigües de la cultura catalana, cultura que a vegades no sap ni quins són els seus escriptors, ni quina és la seva identitat -més o menys com el país- i no és casualitat que així sigui.
Però Mascarell, sota aquesta pell blanca i aquest somriure seductor, és de ferro forjat i està fent un sprint en aquest final de legislatura interruptus que estem vivint i patint. Era l'esperança blanca de l'Ajuntament de Barcelona i un hereu li ha près el lloc.
Ahir va ser a Girona per signar un conveni marc amb l'ajuntament, amb motius diversos. Tot hi cap en aquesta cistella de Nadal (glups!) que ens regalen des de la capital. No és menor l'esforç d'en Mascarell per tornar a lloc el que alguns havien destarotat a la nostra intel·lectual kultur; després de la carrera d'obstacles li tocaria una medalla, com als bons atletes,... el proper capítol d'aquesta novel·la, el dia 2 de novembre,...
1 comentari:
Ja m' espero el segon capítol. A on anirà a parar en Mascarell? i es veritat que ell s´espavila solet però ja són moltes vegades sent el favorit i després quedar al marge.
Publica un comentari a l'entrada