Això de la política ja sabem com va i és que a vegades no et vota ni la família. Ja no diguem els amics o coneguts o companys del partit sinó la pròpia família: la mateixa sang. Però després de llegir l'article d'avui de la profe Montse Vinyas al Diari de Girona deduïm que almenys la dona de l'Enric Millo votarà el seu marit per Tot Sants. Primer ensabona el PP i després parla de la responsabilitat de les dones en la política i posa els exemples de polítiques com la Veray -of course!- i la De la Vega, Tura, De Gispert i la Geli.A G-C estem convençuts que té part de raó i que en la majoria de les ocasions en el món de la política les dones no se'ls atorga un càrrec per la seva professionalitat sinó per qüestió de la paritat. I demana una canvi per entendre aquesta nova mentalitat d'igualtat. Vist en ulls de dona té tota la lògica però ara faltarà que el dia 1 vagi a votar i confiï en el seu marit. Sembla fàcil, eh. Doncs ell és el candidat del PP i ella sovint ha presumit de nacionalista. A prop del Mediamarkt sovint deuen saltar xispes, fins i tot, quan la persiana de la paradeta està abaixada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada