En Josep Piqué de jove volia ser artista, volem dir, volia ser algú en el món i travessant les tèrboles aigües de la transició va fer el que els joves progres: ser "rojo" i fumar "canutus", dit per ell mateix, encara que penedit. I ho ha aconseguit, ha estat alt càrrec de la Generalitat, ha estat ministre de l'estat. I aspira a ser president de La Caixa, post-eleccions .
Per aconseguir tot això ha vestit sempre com cal, corbates no massa cridaneres, però amb toc elegant, i no diguem el dia de la seva boda, que vestia de blanc, i sense corbata, engageè. Llàstima que no serveixin els estralls de la joventut per a segons què, i les gestions maldestres no es fonguin en l'oblit del passat.
Un cabell laci que no deixa indiferent ningú, en la línia dels francesos elegants, mirant de reüll, amb ironia, però amatent a l'altre, respectuòs però sense poder salvar la seva contradicció interior: què fa un noi de Vilanova al PP? Els plats de llenties van cars amics, i CiU no sempre està disponible. Doñana en el record.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada