És un recull del testimoni de cinquanta dones que van ser represaliades, condemnades o empresonades pel règim franquista pel sol fet de pensar d’una manera diferent a les idees que propugnava el govern de Franco. Aquest llibre és fruit del treball d'Aïda Lorenzo i Esther Llorenç, que durant anys han anat recopilant informació, fotografies de represaliats, consells de guerra i informes del règim, i que ara ens ho ofereixen com a testimoni històric i colpidor d’una època que no ha de caure en l’oblit. Editat per CCG edicions, és a dir en Quim Curbet.En memòria de totes les dones que van lluitar per la República i la llibertat, aquesta és la frase inicial del llibre, un dia com avui, dia contra la violència de gènere, hem volgut recomanar aquest llibre per demostrar que la violència de la lluita contra el franquisme també la patiren les dones, potser públicament més invisible però també.
La violència de gènere actual no és violència i ja està, no és soluciona només amb lleis, sinó que és fruit d’una societat a on encara la igualtat no està present a molts llocs, el masclisme segueixen instal·lat en molts racons públics i privats.
Prenem l’exemple de les dones republicanes per seguir somiant en canviar el món, començant per cada cadascú, per cada casa, per cada poble i per cada nació.
7 comentaris:
Com a dona, gràcies per aquest apunt!
Ahir, a l' entrada de la Mercè a Girona, en un acte dels programats aquesta setmana per la No-violència a les dones , contra la violència masclista,pel col.lectiu per la igualtat,es venia aquest llibre mentrés l' Aïda i la seva filla explicaven de viva veu algunes de les seves vivències. Va ser un acte entranyable, emotiu i sobretot reivindicatiu per la memòria històrica de les dones republicanes i per la figura de l' Antònia Adroher a qui la Puri Molina , autora d'un quadern de la seva biografia, va demanar explícitament un reconeixement fent la proposta de posar el seu nom a un centre escolar de Girona
OK amb el tema, però les Lorenzo són unes pesades, ho saben tots els periodites de l'empordà.
suposo que a mida de ser pesades , de vegades s' aconsegueixen petites fites així que benvingudes les dones pesades que aconsegueixen fer-se sentir
Avui he llegit aquest llibre que G-C recomaneu, hi he trobat algun nom de dona coneguda , i haig de ser sincera en algun moment m´ha caigut la llàgrima
Em sembla magnífica la tasca que fan l'Aida Lorenzo i la seva filla. He llegit el primer llibre que han fet, en el que surten cartes dels condemnats a mort, i m'ha agradat molt. La veritat, aquest comentari d'un periodista de l'Empordà dient que són unes pesades em sembla propi del nivell de "certs periodistes". Trobo el comentari indigne i superficial.
M
Aquest comentari anònim dient que l'Aida Lorenzo i les seves filles són unes pesades em sembla de sensibilitat i periodisme 0. Fan una feina magnífica i els seus llibres m'interessen molt. Endavant i no en feu cas.
Publica un comentari a l'entrada