La senyora Manuela de Madre sempre ha estat un "personatge" dins del PSC. La seva carrera política s'assembla molt a la del nou President Montilla. Prové del cinturó industrial de Barcelona, és nascuda fora de Catalunya (Huelva) i la seva feina fonamental va començar amb la representació sindical i l'alcaldia de Santa Coloma de Gramanet, per arribar després al Parlament i ser membre del sanedrí socialista. Ja sabíem, doncs, que manejava els fils amb mestratge demostrat però les darreres jugades a "can Nicaragua" com el nomenament del candidat Montilla i el defenestrament del president Maragall, l'han acabat de destapar com a política borgiana cum laude: I la prova la tenim amb mitjans audiovisuals. Dijous al documental de la Besses sobre el president Maragall, ella arriba en una trobada entre els M-M i diu, com qui no vol la cosa: "ah esteu aquí els dos, no ho sabia,..." I contesta Maragall: "no pot ser que tú no ho sàpigues,..."
El clan Maragall la hi té jurada i ella clava punyals com qui clava clavells, destil·lant sang amb un somriure,... que no sigui dit que les senyores no saben fer política de la més clàssica...
3 comentaris:
No m´agrada gens la Manuela, fa realment una política d' estirar i arronsar els fils segons les seves conveniències.
És del clan Montilla i aquí a Girona als socialistes ens vé "grossa", potser el Saez és el que més se l' estima però el Nadal, la Geli , el Castells, la Bosch.... la prefereixen lluny. I si us explico la Tura ja no cal insinuar res, es treuen foc pels queixals mútuament
No la puc suportar: mai millor dit és més falsa que un duro sevillano
jo tampoc la puc suportar. se la veu sinistra i que no és de fiar.
Però a més ha jugat amb la mentida de que té fibromialgia i per això va deixar l'alcaldia de santa coloma.
i anar amb el "cuento" de la llagrimeta per un tema de malaltia em sembla del més baix i rastrer que es pot fer.
Publica un comentari a l'entrada