Les promeses sempre són difícils d'acomplir, i en política més encara, per això avui en Duran i Lleida té el cor trencat. Zapatero els havia escollit com a amants , inclús els havia posat la mel als llavis d'una sociovergència pactada directament a la Moncloa, i vet aquí que ZP se'n va a Uruguai, les eleccions catalanes no donen el resultat que CiU esperava i tot d'una es veuen fora del govern de la Generalitat i sense l'amic de Madrid. Zapatero ha explicitat el seu suport al PSC, veurem el que dura si els Ibarras s'hi posen en ferm, però de retruc és CiU qui perd. Per això Vilajoana està que no viu i Duran veu perillar el seu esperat ministeri, que ja fa dies que brega.
Ara CiU només pot fer-se l'ofès i distant, dient: "ells sabran el que fan refiant-se dels d'ERC"; o "nosaltres nomès pensem en Catalunya i som fidels com ja hem demostrat en d'altres moments". Què dur és el paper de l'amant que ho te tot al llit i que al carrer veu com el legítims se'n duen el premi. Ai! les conveniències...
1 comentari:
Un article molt elocuent.
D'una lleidatana que també s'ha quedat amb la mel als llavis...
Publica un comentari a l'entrada