Joan Manel del Pozo ha penjat la corbata en el seu primer dia de retorn a la normalitat. L'ex-conseller d'Educació i Universitats passejava aquest matí tot solet i relaxadet pel centre de Girona sense el vestit oficial de conseller i anava discret (això si, amb americana!), però tot i això ha saludat a G-C amb correcció i elegància.A G-C ja sabem que Del Pozo és un dels qui ha pagat els plats trencats de la caiguda socialista a les urnes, però tampoc passa gran cosa perquè pot tenir la consciència ben tranquil·la: bona feina i un mal substitut perquè el germaníssim Tete s'havia de col·locar en algun lloc.
En fi, la tornada a la normalitat deu ser dura i perdre tantes i tants assistents, invitacions i regals, a més de despatxàs i cotxe oficial, ha de ser dur. I si no, que li diguin a la Tura, que ha fet de tot i més per no caure de les poltrones. Joan Manel, a G-C ja sabem que a Via Augusta t'enyoraran més aviat del que molts es pensen.
6 comentaris:
Això sí que és un conseller, i no és sectari, tot i ser sociata, no com "la peluda" i la Geli-pudorboca.
Es una gran pèrdua de conseller pel món educatiu, era un home de principis que coneix bé allò que fa i el terreny que trepitja , a tots nivells ,educació primària, secundaria i universitària .Ha pagat per la necessitat de mantenir quotes en els càrrecs pels partits més que per les capacitats.
Qui és la peluda i perquè li diuen així!
Ànim Joan Manel
La peluda és el jefe de Girona, el Sr. Quim Nadal i el per què li diuen així és obvi.
El jefe de Girona, l'amo, el president a l'ombra... au, vinga. Començo a pensar que treballeu a l'ajuntament de Girona nois, ni en els bons temps en que ell estava a l'alcaldia envoltat de funcionaris que li llepaven el cul atemorits abans de gosar aixecar un sol dit no havia tingut mai tan la sensació de que, la por no fa als covards, sinó que els covards fan la por. Aquest senyor no és l'amo de res, és senzillament algú que ha treballat tota la seva vida per als altres, amb més o menys encert, equivocant-se o no, qui es l'espabilat que s'atreveix a no equivocar-se en trenta anys cap vegada?, però si alguna cosa se li ha de reconèixer és la seva capacitat de treball i generositat amb la seva ciutat i el seu país. Però d'això a considerar-lo el meu amo, o el jefe de Girona... només té amo qui vol, i Girona... potser us sorprendrieu de qui és el jefe de veritat de Girona. Una pista, oloreu l'euro i tireu cap allà ón més pudor faci. Amb molts anys d'arrossegar el cul per Girona, de fer favors i de rebre'n no n'hi ha prou per a ser el jefe de Girona. Girona és molt Girona!. I el senyor Nadal ho sap prou bé... altra cosa és que s'aprofiti d'aquesta fama d'amo quan li convingui. Fama que li doneu vosaltres colla de carallots. De bon rotllo es clar, un petonet a tots.
Publica un comentari a l'entrada