La seu central a Girona de "la Caixa", el gran poder de Catalunya, ja té una opinió respecte els candidats a la Generalitat. Divendres a la nit, un divendres 13, va ser el torn de l'ultim dels paseillos: Pepe Montilla. El líder del PSC va fer avorrir les ovelles.
La gràcia va ser comprovar que no hi era el capo de "la Caixa", en Rafael Garcia, que com ha fet mitja Catalunya, el delegat general es va agafar un pont més que llarg. Una de les curiositats va ser com l'ex-degà del Col·legi d'Advocats de Girona, Josep Maria Prat, no es va atrevir a fer la pregunta que el dia abans, amb l'Artur Mas, havia realitzat. Al candidat convergent, en Prat li va demanar si no pensava que amb la figura d'en Pasqual Maragall no se n'havia fet un gra massa i se l'havia desprestigiat en excés. En Mas va ser llest i no va dir res, només va moure les espatlles i li va comentar que aquesta pregunta l'havia de fer l'endemà, quan vingués en Montilla. Doncs bé, l'endemà, en Prat va fer una pregunta a Montilla però no es va atrevir a fer la mateixa pregunta.
I pel que fa l'auditori, el dia 12 per Santa Pilar, en Mas va convocar unes 120 persones. L'endemà, el dia 13 i Sant Eduard, en Montilla va guanyar per una trentena d'assistents. Tot i això, els jefassos de l'estrella del gran poder van sortir molt més satisfets amb el candidat de Convergència. O sigui que en Montilla guanya en suport, però en Mas en credibilitat financera.
2006/10/15
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Aquests homes de G-C que no teniu formació religiosa...Sant Eduard sí, però Santa Pilar? és la Verge del Pilar...que és una dona i verge...com era allò de les dones alliberades de Girona?..que se us veu el llautó colla de progres masculins...
Al sopar amb en Mas, no eren 120. Per ser exactes van ser 140, i en Montilla va reunir 7 persones menys. Això és el que em va dir un dels responsables de logística dels sopars dels que parleu, puix vam sopar de costat. Vaig assistir a tots els sopars, excepte al del PP per problemes de salut, i dir, que el d'en Montilla va ser el més pèssim. Durant el sopar ningú va parlar sobre el que acabava de dir el d'Iznájar.
Ferran Domènech-i-Auquer.
Publica un comentari a l'entrada