Les Peripècies de l'impressor Zollinger de Pablo d’Ors. (nét de l’ Eugeni d´Ors) Es tracta d’ una faula escrita amb fina ironia i de gran senzillesa. Es una novel.la que enamora.L’ argument és: el jove August Zollinger abandona el poble on va néixer i emprèn un viatge que el mantindrà lluny de casa set anys, durant els quals coneixerà el fracàs i l’èxit, l’amor i el desamor, l’anonimat i el reconeixement. Equipat ja per a la vida, podrà el pelegrí retornar a la pàtria i treballar a la impremta amb la qual havia somiat des de la infantesa, acompanyat ara només pels seus fantasmes? El mateix autor: «Podria dir que Zollinger sóc jo, però mentiria. Zollinger és, més aviat, el millor que hi ha en mi i, certament, aquell que algun dia m’agradaria arribar a ser: un home reconciliat amb el seu destí, algú que aconsegueix el que cerca perquè sap esperar-ho activament».
Una curiositat del llibre és que va ser editat per una editorial de Barcelona- Anagrama 2004- en castellà -Andanzas del impresor Zollinger- i ara-2006- editat i presentat per una editorial de Madrid – Funambulista -en català.
7 comentaris:
He llegit el llibre , en català que el tenien en una llibreria com a novetat d' aquest mes i és veritat m´ha encantat !
També us el recomano!
El que no savia era que ja hi fos en castellà,segur, esteu ben informats G-C?
Així en Pablo d´Ors escriu en castellà ?
Si no com s' explicaria aquest fet?
Manel, l'avi de l'escriptor -Eugeni d'Ors- va trencar amb el catalanisme i es va instal·lar a les Espanyes als anys vint d'aquest segle. Els fills i nèts, doncs, no han mamat el fet català en viu, sinó a distància, amb l'amargor del patriarca Xènius afegida.
No és l'únic llibre que l'editorial madrilenya ha publicat en català demostrant un sentit comú que no sempre demostren les editorials barcelonines. I és que no tot el què ve d'Espanya és dolent.
El llibre és realment molt bo. Molt encertat. De tota manera té una sensibilitat femenina soterrada i m' alegra molt que els de G-C últimament la demostreu
Dir que "els de GC demostren sensibilitat femenina" dona per sentat que l'equip està format nomès per homes...no és masclista aquesta suposició?
No ho veiem així simplement implica que la sensibilitat està a ras de pell, tots tenim 50% de sensibilitat masculina i 50 % de sensibilitat femenina, que en mostrem una o l' altra dependrà de la nostra situació o del nostre momnet
Era per veure si descobria d' una puta vegada per totes qui cony ets o sou els de girona-confidencial?
Continuaré investigant i un moment o altre t' equivocaràs i et destaparé
Publica un comentari a l'entrada