Tots i totes som d'esquerres a G-C

Avui es dia de reflexions i jo hauria d’estar calladeta, evidentment, ja hem passat prou dies, alguns fins i tot diuen que massa, des de que va començar novament una campanya política.

Lluny d’aquelles (de fa uns anys) amb majories absolutes consolidades (que mes val no recordar, les majories úniques d’un partit em porten records inexistents)
Aquí almenys hem tingut molts bons motius per la lliure expressió, per la lliure elecció i com no, per buscar la nostra condició, la que crec que encara avui no trobem!!

Crec que no ens estimem prou, no ens ho creiem prou i ens agrada molt que ens facin la feina (ben feta o no! La qüestió es que ens la facin) perquè així passem de “mals rollos” i ningú ens pot tirar res a la cara. Realment tots estem al sac!! i només uns quants intenten recollir uns fruits de persones que no saben que fer, qui pactarà, qui guanyarà, i encara avui a qui votarà...

Tinc 31 anys i en tot aquest temps viscut, ningú m’ha explicat res de res de política. La única persona que m’ha parlat de política que jo recordi es el meu pare.

-Mira filla, aquest es el nostre president, el Sr. Pujol.
-Mira filla, en aquest mon el peix gran es menja el petit, i sempre, sempre, s’ha de ballar el ball que toca.
-Jo soc català i voto un partit català.
Preguntes que jo li feia.
-Papa, qui es aquest senyor?
-Papa, aquest que es de la dreta o de l’esquerra?
-Papa, que son aquests sobres que estàs preparant i que vol dir votar, que vol dir que ets nacionalista?

El meu pare hem treia de dubtes??? No, no ho sabia, tampoc li havien explicat, però ell anava fent, li agradava pensar que el seu poble aviat canviaria, tal com li deien els seus pares. La gent em diu que sóc jove i que sóc de la nova generació, no ho crec passi,... malauradament no sabem res, i la ignorància es el nostre pitjor enemic.

Què li puc ensenyar als meus fills? M’he de conformar amb la història que he llegit, amb els documentals que he vist, amb les històries reals portades al cinema, i ara, amb les campanyes electorals que ja estan arribant a punts que traspassen els nostres esquemes (és que ja no em poden sorprendre més!) i els meus professors que em van ensenyar? Matemàtiques, llengua catalana, llengua castellana, llatí, anglès, francès, ciències naturals, ciències socials,... Com ho estic aplicant?

Pràcticament, puc dir que avui no utilitzo gairebé res del que m’han ensenyat a l’escola. Tinc Internet amb ADSL, Televisió Digital, Telèfon 3G , GPS, aquests aparells tant moderns, s’encarreguen de tot.

Què em deixo? Que es el que estic veient cada dia, i a l’escola no m’ho van explicar, ni a casa, ni al carrer, ni enlloc? Ah si! ja recordo! Allò que em va explicar el meu pare,…

Continuarem fent així la política? Li ensenyarem als nostres fills el poc que sabem? Li explicarem el que ens han explicat a nosaltres? No, nosaltres no, ho faran a l’escola que per això hi ha els professors,... a l’escola?

Aquesta política es difícil, deu costar d’explicar, abans la gent es moria, es barallava..., no, no m’agrada aquesta política, em fa por, et senyalen amb el dit i has de vigilar el que fas i el que dius,... no, no m’agrada aquesta política. Sabeu que m’agrada?? el que estic fent ara, explicar-vos el que penso, per mi això es la meva política. Es la política que vull, la que tinc que saber explicar als meus fills, que tenen drets i deures amb ells mateixos. Ni mes ni menys.

Com us deia, desprès de veure tot el que he vist, que no es poc; de sentir tot el que he sentit, i de que haguessin fet tot el que han fet... A qui votaré? Quines sigles? Quin partit em motivarà? Cap. Soc d’esquerres.

El plat es a taula. Bon profit.