Aquest és el darrer llibre d’en Sergi Pàmies, conegut escriptor i comentarista televisiu entre d’altres coses que segur que no li coneixem, perquè per les lectures entre línies del seu darrer llibre segur que té una doble vida plena de grans somnis sexuals i d’altres.Si menges una llimona sense fer ganyotes, llibre de contes que no tenen res a veure uns amb els altres, aparentment, es troben la majoria entre la crítica i la ironia fina de la societat actual i de les clàssiques actituds i pensaments de la gent.
Fàcil i amè de llegir amb una escriptura àgil, entenedora i amb síntesi, és la demostració que la bona literatura no necessita per ser bona més de 400 pàgines, amb una tarda de diumenge com avui n’hi ha prou.
2 comentaris:
És un llibre que marca bona literatura i això que en contes és difícil !
Malgrat l' originalitat dels temes, un lèxic sempre oportú i una narrativa esplèndida , a mi m' ha fet pensar molt en els contes d' en Monzó
Sabíeu que el títol d' aquest llibre de Pàmies el va escollir en Monzó? Aixi que, Dolors no vas gaire desencaminada.
És un bon exemple de llibre amb narrativa S XXI i a més els contes són naracions que els lectors en general sovint no els consideren ni literatura. En Pàmies està fent molt bona feina! Crea estil!
Publica un comentari a l'entrada