Una altra de les noves adquisicions del govern és Mar Serna, consellera de Treball, que no d'Indústria, com era fins ara, competència perduda en el camí del pacte cap a ERC i el totpoderòs Huguet, que deu ser una màkina perquè li han fet un macrosuperdepartament d'universitats, innovació, indústria i no sabem quantes coses més. Haurà de menjar de tot i força l'Huguet per empassar-se l'atipamenta de competències, ja que nomès té a favor que va néixer el 8 de març i aquest dia feminista segur que li ha proporcionat la sensibilitat que cal.En canvi la nostra Consellera de Treball, ho és de treball i prou, no fos cas que s'esgotés de fer feina, i a més, com correspon a tota dona que arribi a un càrrec important té un currículum de caure d'esquena: advocada, magistrada, solidària i compromesa, ha estat suport com a directora general dels anteriors consellers de Treball,... i a sobre porta unes ulleres de coloraines que la fan xic i guapetona.
Hem volgut caure en el parany d'esmentar l'estètica de la consellera que si no encara ens diran que no li fem bé,... En tot cas les deslocalitzacions les veurà de tres hores lluny i podrà posar fre, o no, que a la New Pol encara la recorden i ara ja està tancada, la fàbrica, volem dir,...
La sorpresa de G-C és quan estàvem al bar perquè hem escoltat una conversa de diputats de CiU a Madrid i Europa: en concret, el gironí Jordi Xuclà, el tocat i posat, amb el Carles Campuzano, el progre de Conver, l’Ignasi Guardans, l'europeu tranquil, i el Jordi Vilajoana, el gat vell i murri, amb una intensa conversa repassant i puntuant la quota femenina del Parlament. Entre riure i riure, en Xuclà també, però sobretot el lideratge de la conversa era del Vilajoana i afirmaven categòricament que qui guanyava, com no podia ser d’una altre manera, era CiU. El síndrome de què tot ho guanyen arriba fins aquest extrem.
