2006/11/19

Política emocional?

D'uns dies ençà s'estan publicant entrevistes als més prestigiosos diaris dels nostres pròcers més significats: Artur Mas a La Vanguardia; José Montilla, Carod-Rovira i Pasqual Maragall a El País..no cal dir que cadascú surt allà on el tracten millor. Però aquestes entrevistes són com la torna de les eleccions i tenen una vessant emocional que no haviem conegut fins ara en els nostres polítics. Sembla que s'ha posat de moda la "política emocional".


Artur Mas dient que ell se sent bé, que està fort i decidit a continuar com a president "in péctore" de Catalunya. Montilla dient que ell se sent català per sobre de tot, que treballarà i sentirà la gent com a objectiu principal. Carod-Rovira dient que desprès de l'assetjamet que ha patit durant aquests darrers temps, està fort i madur i que se sent més persona. Pasqual Maragall dient que ell està pel país i que encara que no li van demanar que es tornès a presentar, se sent fort i amb ganes de defensar Catalunya dès de la rereguarda.


Totes les declaracions tenen el verb sentir-se com a eix de les frases, i totes posen la persona per davant dels fets. Una nova eina de propaganda pólítica? Una declaració d'intencions desprès de l'aspre campanya electoral? Una mica de tot plegat perquè darrera sempre hi ha la necessitat de sobreviure que inclús el President Maragall demanava almoina a Girona per tenir un lloc a l'EADS (Consorci de l'Airbus Europeu) per a una cobrir una jubilació massa anticipada.

1 comentari:

Anònim ha dit...

On és la cabra Pasquis?